Jubilar-se a Espanya ja no surt a compte? Francisco revela quant costa viure a les Filipines

Arribar a la jubilació hauria de ser sinònim de tranquil·litat, però per a molts pensionistes espanyols la realitat econòmica és cada vegada més complicada. El cost de la vida a Espanya continua pressionant les economies domèstiques, especialment en conceptes tan bàsics com l’habitatge, els subministraments o l’alimentació.

Les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que l’IPC interanual es va situar en el 3,2% el juny del 2026, mentre que el grup de l’habitatge registrava una pujada anual del 4,7%. A més, durant el 2025 la despesa mitjana de les llars va créixer un 3,1%, fins als 35.101 euros anuals, i les despeses en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles van augmentar un 5,8%.

Aquest escenari ajuda a explicar per què alguns jubilats espanyols es plantegen una decisió fins fa uns anys poc habitual: marxar a viure a l’estranger per aconseguir que la seva pensió tingui més poder adquisitiu.

Francisco va fer les maletes i se’n va anar a les Filipines

Un d’aquests casos és el de Francisco, un jubilat espanyol que va decidir instal·lar-se a les Filipines. La seva experiència mostra fins a quin punt el mateix pressupost pot donar resultats molt diferents segons el país on es visqui.

Francisco ho resumeix amb una frase contundent: «Amb uns 800 euros al mes, aquí pots viure perfectament».

Segons explica, una de les principals diferències és el cost de la vida a les Filipines. Francisco assegura que destina aproximadament 600 euros mensuals al lloguer, una quantitat que li permet disposar d’un habitatge i continuar assumint altres despeses sense que el pressupost mensual quedi completament absorbit.

Menjar, transport i restaurants per molt menys

La diferència també es nota en les despeses quotidianes. El jubilat explica que el pressupost necessari per cobrir alimentació i mobilitat és relativament reduït.

«En menjar, transport i moto taxis em gasto 200 o 300 euros com a màxim», assegura.

Els preus de la restauració són un altre dels exemples que posa sobre la taula: «Els restaurants més cars potser costen 8 o 10 euros».

És precisament aquesta diferència de preus la que pot convertir països amb un cost de vida més baix en una alternativa atractiva per a persones jubilades que perceben una pensió limitada i veuen com a Espanya una part cada vegada més gran dels ingressos es destina a cobrir les necessitats bàsiques.

Per què alguns jubilats miren cap a l’estranger?

No significa que tots els pensionistes puguin o vulguin abandonar Espanya. Però l’augment de les despeses quotidianes, especialment les relacionades amb l’habitatge i els subministraments, pot fer que algunes persones busquin llocs on els mateixos ingressos permetin mantenir un nivell de vida més còmode. L’INE confirma que les llars amb menys despesa van dedicar el 61,5% del seu pressupost el 2025 només a habitatge, subministraments i alimentació.

L’experiència de Francisco exemplifica aquesta tendència: canviar de país pot permetre estirar molt més la pensió, però també comporta sacrificis.

El mateix relat adverteix que la distància amb la família, l’adaptació cultural i les diferències en el sistema sanitari són aspectes que s’han de valorar abans de prendre una decisió d’aquestes característiques.

Per tant, viure a les Filipines amb una pensió espanyola pot resultar econòmicament atractiu, però no és una decisió que depengui només dels diners. El cas de Francisco mostra que buscar una jubilació més barata a l’estranger pot donar més marge econòmic, però també obliga a posar a la balança la família, la salut i l’adaptació a una nova manera de viure.