Tres persones van fugir d’aquesta casa després d’una sola nit: Viviana s’hi va quedar i hi viu envoltada de 400 plantes

Hi ha cases que acumulen històries, llegendes i rumors fins al punt que gairebé ningú s’hi atreveix a entrar. I això és precisament el que envolta la història de Viviana, una dona italiana que va decidir instal·lar-se en una casa abandonada del segle XIX malgrat les inquietants històries que circulaven sobre l’habitatge.

Viviana és originària de Torí i des de molt jove va sentir una forta fascinació per la natura i els animals. Va estudiar Ciències Naturals, va completar un màster i un doctorat i posteriorment va treballar durant aproximadament deu anys en un projecte a Madagascar.

Durant aquella etapa arribava a passar entre set i nou mesos l’any a la selva, estudiant animals en plena natura.

Però aquell ritme de vida va acabar afectant-la. Cap al 2010, mentre treballava en la seva tesi doctoral, va començar a sentir el pes de la pressió laboral, la inestabilitat del món de la investigació i diverses relacions personals complicades.

“Vaig sentir que, si no parava, com a dona m’hauria perdut a mi mateixa”, explica.

Una casa abandonada que ningú semblava voler

El gir radical en la seva vida va arribar a través d’una dona que havia assistit a un dels seus cursos sobre herbes silvestres.

Un dia li va ensenyar les fotografies d’una antiga casa que feia anys que estava buida i li va fer una proposta difícil de rebutjar: “Si la vols, és teva. Per a tu és gratis”.

Però hi havia un detall inquietant.

Segons relata Viviana, abans que ella hi arribés, tres persones havien intentat viure en aquella casa i totes tres se n’havien anat després de passar-hi només una nit.

Al voltant de l’habitatge circulaven rumors sobre una possible presència misteriosa o esperits, una història que havia contribuït a alimentar la fama peculiar de la casa.

La informació disponible no detalla una reacció concreta de tots els veïns del poble, però sí que deixa clar que les històries sobre l’habitatge eren conegudes a l’entorn i que els anteriors intents d’ocupar-lo havien acabat ràpidament.

Viviana va fer una cosa inesperada abans d’entrar-hi

En lloc de fugir o deixar-se impressionar pels rumors, Viviana va decidir afrontar la situació d’una manera molt particular.

Abans d’instal·lar-s’hi va escriure una carta dirigida al suposat “habitant misteriós” de la casa.

“Soc la Viviana, recol·lectora d’herbes medicinals i comestibles. Les meves intencions són bones i espero que puguis acceptar la meva presència”, va escriure.

Després d’això, es va instal·lar a la casa.

I, a diferència de les persones que hi havien intentat viure abans, ella no va marxar després de la primera nit.

D’una casa abandonada a un bosc amb més de 400 espècies

Quan Viviana hi va arribar, l’entorn estava lluny de ser idíl·lic. El terreny es trobava deteriorat i el sòl havia quedat empobrit per anys d’activitat agrícola i per l’ús de productes químics.

Ella va decidir transformar-lo completament.

Durant els darrers deu anys, Viviana ha anat introduint espècies vegetals diferents fins a convertir els terrenys de la casa en una mena de bosc creat pràcticament des de zero.

Actualment, afirma que hi creixen més de 400 espècies de plantes.

Moltes d’aquestes plantes les utilitza per a la seva alimentació, per preparar infusions, per cuinar o per elaborar diferents productes relacionats amb les herbes medicinals i comestibles.

“Vaig crear un bosc del no-res perquè abans aquí no hi havia res”, explica.

La natura, de professió a refugi personal

Per a Viviana, però, aquesta transformació no ha estat només física.

La casa abandonada i el bosc que ha creat al seu voltant també s’han convertit en un espai on afrontar episodis difícils de la seva vida.

Viviana va perdre la mare quan encara era adolescent i assegura que aleshores no va poder processar completament aquell dol. Anys més tard, la mort d’un gos que havia recollit del carrer va fer aflorar de nou aquell dolor.

Va ser aleshores quan la natura es va convertir en el seu refugi.

“Veig un animal i veig que ha trobat un lloc, un refugi. Això m’omple d’alegria, perquè la natura va fer el mateix amb mi”, explica.

Avui, Viviana continua vivint en aquella casa del segle XIX envoltada de misteri, imparteix cursos sobre herbes silvestres i cuina natural i cuida el petit ecosistema que ha creat al seu voltant.

Una casa de la qual, segons la història que l’acompanya, tres persones van fugir després d’una sola nit, però que ella ha acabat convertint en casa seva i en un enorme refugi natural.