Va deixar la ciutat per tornar al camp i ara ho diu clar: «A molts no us agrada el poble, us agrada venir-hi de vacances»

Paula Nuévalos, de 27 anys i veïna d’Utiel, al País Valencià, ha canviat completament de vida. Treballava com a enginyera mecànica, però després de la mort del seu pare va decidir deixar la seva professió i tornar al poble per fer-se càrrec de l’explotació agrícola familiar.

Ara, el seu dia a dia transcorre entre vinyes, feina al camp i una realitat molt diferent de la que molts associen als pobles quan arriba l’estiu.

A les xarxes socials, on comparteix contingut sota el nom d’Agropauli, la jove ha volgut posar sobre la taula una crítica molt concreta: una cosa és estiuejar en un poble i una altra de molt diferent és viure-hi els dotze mesos de l’any.

Segons explica, durant els mesos d’estiu els pobles canvien completament. Obren les piscines municipals, les terrasses s’omplen, hi ha més gent pels carrers, tornen familiars i estiuejants i augmenten les activitats socials.

És en aquest context quan, diu, molta gent afirma que «li encanta el poble».

Però Nuévalos creu que aquesta frase sovint amaga una realitat diferent.

La seva crítica és que moltes persones no estan enamorades de la vida rural en si, sinó de la versió més amable i còmoda que experimenten durant les vacances: tranquil·litat, bon temps, bars oberts, amics, piscina i temps lliure.

«T’agrada estar de vacances en un lloc tranquil»

La jove ho expressa sense embuts: «A tu t’agrada estar de vacances en un lloc tranquil, però no t’agrada el poble».

Amb aquesta frase, Paula Nuévalos no està dient que li molesti que la gent vagi al poble a l’estiu. La seva crítica va dirigida, sobretot, a la idealització de la vida als pobles.

El que qüestiona és que algú pugui dir que li encanta viure en un entorn rural quan només el coneix en plena temporada d’estiu.

Perquè el poble que ella viu durant tot l’any també significa hiverns amb menys gent, menys activitats, menys moviment i menys serveis, una realitat que desapareix quan arriben els mesos de vacances.

Nuévalos considera que molta gent confon el fet de gaudir d’unes setmanes de descans amb voler assumir realment la vida quotidiana en un municipi petit.

L’hivern és una altra història

Quan s’acaba l’estiu, molts dels que havien tornat al poble marxen de nou a la ciutat. Les terrasses es buiden, disminueixen les activitats i els carrers recuperen la tranquil·litat habitual.

És en aquest moment quan es veu, segons la jove agricultora, la diferència entre venir al poble i viure al poble.

Ella mateixa assegura que no s’avorreix durant els mesos d’hivern, però reconeix que la vida social és molt diferent.

I aquí és on posa l’accent: moltes persones gaudeixen del poble perquè durant les vacances coincideixen amb amics i coneguts que també hi han anat des de la ciutat.

Per això considera que, en molts casos, el que realment agrada no és tant el poble com la vida social de l’estiu.

Ella sí que ha triat quedar-s’hi

La seva reflexió pren més força perquè Paula Nuévalos no parla des de fora.

Va deixar una feina d’enginyera mecànica per tornar al camp després de la mort del seu pare i evitar que es perdés la feina feta durant anys per la seva família.

Ara treballa com a agricultora, assumeix la gestió de l’explotació familiar i comparteix a les xarxes la realitat del sector agrari.

La seva vida no és la d’un cap de setmana rural ni la d’un mes d’agost envoltat d’amics. És una aposta personal i professional pel camp i la vida al poble durant tot l’any.

Per això la seva crítica no sembla dirigida contra els estiuejants, sinó contra la idea de presentar la vida rural com un escenari idíl·lic sense tenir en compte les dificultats que comporta.

No és el mateix passar-hi l’agost que construir-hi una vida

Paula Nuévalos resumeix la seva idea amb una frase contundent: «A tu no t’agrada el poble, el que t’agrada és venir a l’estiu i estar de vacances».

La seva reflexió posa el focus en una contradicció habitual: els pobles són molt valorats com a destinació de vacances, però durant bona part de l’any pateixen despoblament, menys oportunitats laborals i una oferta de serveis i oci més limitada.

Ella ha decidit quedar-s’hi, treballar-hi i fer-hi la seva vida. I precisament per això reivindica que estimar un poble també significa conèixer i acceptar la seva realitat quan s’acaba l’estiu.