Jubilar-se i viure més: l’hàbit senzill que pot donar sentit als anys que venen

La jubilació és una etapa vital que pot arribar carregada d’oportunitats, però també de canvis importants. Després de dècades marcades pels horaris laborals, les obligacions i les rutines, moltes persones es troben de cop amb molt més temps lliure i amb la necessitat de reorganitzar el dia a dia.

Per a alguns, aquest canvi representa l’inici d’una etapa plena de plans: viatges, excursions, activitats culturals, temps amb la família o escapades organitzades a través de programes com els de l’IMSERSO. Altres aprofiten per recuperar aficions, apuntar-se a cursos, fer esport o dedicar més temps als amics.

Però la realitat no és igual per a tothom. En alguns casos, deixar de treballar pot provocar sensació de buit, pèrdua de rutina, solitud o fins i tot episodis de depressió, especialment quan la feina ocupava una part central de la identitat personal o de la vida social.

Per això, trobar activitats que aportin una estructura al dia, permetin mantenir-se actiu i generin una sensació d’utilitat pot ser especialment important durant aquesta etapa.

Aquí és on entra en joc Dan Buettner, escriptor, investigador i divulgador nord-americà conegut per estudiar les anomenades zones blaves, territoris del món on es concentra un nombre especialment elevat de persones que arriben als 90 o als 100 anys amb una bona qualitat de vida.

Buettner ha dedicat bona part de la seva trajectòria a analitzar què tenen en comú aquestes poblacions: què mengen, com es relacionen, quant es mouen i quins hàbits mantenen al llarg de la vida.

Un dels seus consells més senzills és també un dels més accessibles: cultivar un hort.

Segons l’expert en longevitat, cuidar plantes, hortalisses o un petit espai de jardineria pot convertir-se en una manera natural de mantenir-se físicament actiu sense necessitat de seguir una rutina esportiva convencional.

Regar, arrencar males herbes, ajupir-se, aixecar eines, collir verdures o estirar-se per arribar a les plantes són moviments que obliguen el cos a treballar gairebé sense adonar-se’n.

Aquesta activitat pot ajudar a mantenir la mobilitat, reforçar les cames, conservar la flexibilitat i evitar el sedentarisme, un dels grans enemics de la salut a mesura que passen els anys.

Però els beneficis, segons Buettner, no serien només físics. La jardineria també obliga a sortir a l’aire lliure, seguir una petita rutina, tenir cura d’un ésser viu i esperar els resultats de la feina feta. Tot plegat pot contribuir a donar estructura als dies i afavorir el benestar emocional.

L’investigador també destaca que cultivar un hort pot ajudar a reduir l’estrès i els nivells de cortisol, alhora que facilita una connexió més directa amb la natura.

A més, hi ha un altre efecte indirecte: les persones que cultiven verdures tenen més probabilitats de consumir-les. Això pot afavorir una alimentació saludable, amb més presència de productes vegetals frescos.

No cal, però, disposar d’un gran terreny. Un petit hort urbà, una terrassa, un balcó o fins i tot unes quantes jardineres poden servir per començar. L’objectiu no és convertir-se en agricultor, sinó trobar una activitat que combini moviment diari, rutina, contacte amb l’exterior i satisfacció personal.

La jubilació, per tant, pot viure’s de moltes maneres. Hi ha qui prefereix viatjar amb l’IMSERSO, qui dedica els anys a la família, qui descobreix noves aficions i qui troba en un hort una nova manera d’omplir el dia.

Per a Dan Buettner, aquest últim hàbit té un valor especial perquè no exigeix grans esforços ni entrenaments intensos, però pot mantenir el cos i la ment actius durant molts anys.

La seva recomanació és clara: si volem afavorir una vida més llarga i saludable, potser no cal buscar fórmules complicades. De vegades, sembrar, regar i veure créixer unes quantes plantes pot ser una bona manera de començar.