Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La psicologia ho confirma: les persones que eviten les caixes d’autopagament tenen aquest tret en comú

Preferir que t’atengui una persona al supermercat no sempre és qüestió de costum: pot revelar una necessitat de contacte social i de petites converses quotidianes

La psicologia ho confirma: les persones que eviten les caixes d’autopagament tenen aquest tret en comú

La psicologia ho confirma: les persones que eviten les caixes d’autopagament tenen aquest tret en comú / CC0

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Girona

Les caixes d’autopagament s’han convertit en una imatge habitual en supermercats, grans superfícies i botigues de tota mena. Són ràpides, pràctiques i permeten evitar cues en determinats moments. Tot i això, hi ha moltes persones que continuen preferint esperar uns minuts més i passar per una caixa tradicional, amb un caixer o una caixera.

Aquesta decisió, aparentment insignificant, pot dir més del que sembla. Segons diversos estudis sobre benestar i relacions socials, les petites interaccions amb persones poc conegudes poden millorar l’estat d’ànim i reforçar la sensació de pertinença. És el que alguns experts anomenen vincles febles o microcontactes: converses breus, salutacions o intercanvis quotidians que no arriben a ser una amistat, però que ens connecten amb els altres.

Una conversa curta també compta

Dir “bon dia”, comentar el preu d’un producte o intercanviar quatre paraules mentre es paga la compra pot semblar poca cosa. Però aquests gestos poden tenir un efecte positiu, sobretot en una època marcada per la pressa, la digitalització i l’augment de la soledat no desitjada.

Els estudis de la psicòloga Gillian Sandstrom i altres investigadors han mostrat que les interaccions amb coneguts ocasionals poden contribuir a sentir-se més feliç i més connectat socialment. No cal una conversa profunda perquè el cervell percebi que forma part d’un entorn humà.

Per això, les persones que eviten les caixes d’autopagament no necessàriament rebutgen la tecnologia. Sovint, simplement valoren la interacció humana que acompanya una tasca tan quotidiana com fer la compra.

Els vincles febles també obren portes

La idea dels vincles febles es va popularitzar amb el sociòleg Mark Granovetter, que va defensar que les relacions menys intenses —companys, veïns, coneguts o persones amb qui coincidim puntualment— poden tenir un paper molt important en la vida social i professional. Aquests contactes, precisament perquè es mouen en cercles diferents dels nostres, poden aportar informació, oportunitats i perspectives noves.

Traslladat al supermercat, això no vol dir que una conversa amb la caixera canviï la vida de ningú d’un dia per l’altre. Però sí que aquests petits contactes poden sumar. Un somriure, una frase amable o una salutació repetida setmana rere setmana poden ajudar a crear una sensació de proximitat i de comunitat.

En un món on cada vegada més tràmits es fan amb pantalles, escollir una caixa amb atenció personal també pot ser una manera de frenar, encara que sigui uns minuts, el ritme automàtic del dia.

Més que nostàlgia o falta d’habilitat digital

Evitar l’autopagament no vol dir ser poc modern ni tenir dificultats amb la tecnologia. De fet, moltes persones que fan servir mòbils, banca en línia o aplicacions de compra continuen preferint el tracte directe en alguns moments.

La diferència és que una màquina resol l’operació, però una persona pot oferir reconeixement, conversa i una mínima connexió. I això, en determinats moments del dia, pot tenir més valor del que sembla.

La psicologia recorda que el benestar no depèn només de les grans relacions, com la família o els amics íntims. També es construeix amb aquests contactes petits i repetits que fan que la vida quotidiana sigui una mica menys freda.

Per això, la pròxima vegada que algú triï la cua de sempre en lloc d’una caixa automàtica, potser no ho fa per anar més lent. Potser, simplement, busca una cosa que cap pantalla pot oferir del tot: una mica de contacte humà.

Tracking Pixel Contents