Ni pesto ni carbonara: aquestes són les salses de pasta més saludables del supermercat, segons l’OCU

Les salses preparades per a pasta són una solució ràpida per resoldre un dinar o un sopar, però les diferències entre uns productes i uns altres poden ser molt importants. La quantitat de sal, les greixos saturats, els additius o el tipus d’ingredients poden convertir dues salses aparentment semblants en opcions nutricionalment molt diferents.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha revisat la composició de 236 salses comercials venudes als principals supermercats. El resultat és que 64 no superen la seva Escala Saludable, un sistema que combina la valoració nutricional amb la presència d’additius, aromes i altres ingredients relacionats amb el grau de processament.

Les salses de tomàquet, les més ben valorades

La principal conclusió de l’estudi és clara: les salses amb base de tomàquet solen ser les opcions més recomanables. En aquest grup s’inclouen el tomàquet fregit, la napolitana, l’arrabbiata i les variants amb alfàbrega o altres verdures.

Aquestes salses presenten, de mitjana, prop d’un 0,8% de greixos saturats, molt per sota de les elaborades amb nata o dels pestos. A més, acostumen a tenir llistes d’ingredients més curtes i menys additius. L’OCU considera que 28 de les analitzades són una “molt bona elecció” i 73 més una “bona elecció”.

Això no vol dir que qualsevol pot de tomàquet sigui automàticament saludable. Algunes marques hi afegeixen sucre per corregir l’acidesa, i moltes superen el nivell de sal recomanat. Per això és convenient revisar sempre l’etiqueta.

Carbonara i quatre formatges, només ocasionalment

Les salses amb nata, com la carbonara, les de formatges o les de bolets, acumulen més greixos saturats, sal i additius.

Segons l’anàlisi, aquest grup conté una mitjana del 6,75% de greixos saturats, davant del 0,79% de les salses de tomàquet. També són habituals els espessidors, els aromes i els conservants: les carbonares inclouen una mitjana de quatre additius, mentre que algunes incorporen nitrit sòdic, identificat amb el codi E250.

L’OCU recomana reservar aquests productes per a un consum ocasional i comprovar que els ingredients que donen nom a la salsa —com els bolets o el formatge— hi apareguin en una proporció significativa, i no quedin relegats darrere de l’aigua o la nata.

El pesto, saludable en aparença però molt calòric

El pesto sol associar-se a ingredients mediterranis com l’oli, l’alfàbrega, els fruits secs i el formatge. Tanmateix, les versions comercials són les que presenten un contingut més elevat en greix, calories i sal.

Alguns productes arriben a les 447 quilocalories per cada 100 grams, gairebé cinc vegades més que determinades salses de tomàquet. La seva mitjana de sal és de 2,31 grams per cada 100 grams, i hi ha referències que superen fins i tot els 5 grams.

Tot i això, cal tenir en compte que el pesto acostuma a utilitzar-se en quantitats més petites, perquè té un sabor molt intens. La recomanació és triar productes amb oli d’oliva, una proporció elevada d’alfàbrega i una llista d’ingredients senzilla.

En què cal fixar-se abans de comprar-ne una

Per escollir una salsa preparada amb un perfil nutricional millor, l’OCU recomana prioritzar cinc aspectes:

• una base de tomàquet;
• menys d’1 gram de sal per cada 100 grams;
• una llista d’ingredients curta i fàcil d’entendre;
• poca presència d’aromes i midons modificats;
• un ús ocasional de les salses de nata i pesto.

La posició dels ingredients també és important, ja que apareixen ordenats de més a menys quantitat. En una salsa de tomàquet, per exemple, aquest vegetal hauria de figurar al principi de la llista.

Aquestes són les millor valorades

Entre els productes que obtenen els millors resultats en l’anàlisi hi ha Hida Tomàquet Fregit 0% sucres afegits i Labore Tomàquet Fregit.

La guia de l’OCU també destaca altres opcions com el Sofrito Casero Tomate y Cebolla de Gallina Blanca, la salsa de tomàquet i alfàbrega d’Hida, l’Arrabbiata de Barilla, el Pesto Rosso de Barilla i la salsa fresca de bolets de Giovanni Rana.

Aquestes valoracions fan referència a la composició nutricional i als ingredients, però no impliquen que totes siguin iguals en preu, gust o quantitat de producte.

La salsa casolana continua sent l’opció més controlable

Tot i que hi ha alternatives comercials amb una bona composició, preparar la salsa a casa continua sent la millor manera de controlar la quantitat de sal, oli i sucre.

Una salsa senzilla elaborada amb tomàquet, ceba, verdures, oli d’oliva i espècies pot conservar-se uns dies a la nevera o congelar-se en racions. D’aquesta manera, es manté la comoditat d’una salsa preparada però amb més control sobre els ingredients.

En definitiva, entre les opcions del supermercat, les salses de tomàquet són generalment les més equilibrades. Les carbonares, les de formatge i els pestos poden formar part de l’alimentació, però és preferible consumir-los amb moderació i en porcions petites.