Consideren l’àrea vitícola de Calonge com «un cas únic al món»

Identifiquen vint-i-dues varietats de raïm a les vinyes del municipi, onze de les quals desconegudes

El manteniment de tècniques tradicionals a l’hora d’empeltar-les en facilita la diversitat

L’autor de l’estudi, Pedro
José Balda, l'alcalde de
Calonge i el president de la
Fundació Remença XXI, Lluís
Molla. Aleix Freixas

L’autor de l’estudi, Pedro José Balda, l'alcalde de Calonge i el president de la Fundació Remença XXI, Lluís Molla. Aleix Freixas / Aleix Freixas/acn. calonge

Aleix Freixas/ACN.

Les vinyes del municipi de Calonge (Baix Empordà) tenen vint-i-dues varietats de raïm i onze d’aquestes són desconegudes. Així ho determina un estudi realitzat per la Universitat de La Rioja i finançat per l’Ajuntament de Calonge i la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG, que ha permès aquesta troballa. Es tracta d’un fenomen inèdit a Europa, ja que en territoris com La Rioja han descobert només tres varietats noves. L’autor de l’estudi, Pedro José Balda, detalla que podria haver-hi més varietats però l’estudi no ha pogut arribar a més detall. El motiu de tanta diversitat és que els productors han seguit treballant la terra amb mètodes tradicionals com ara empeltant els ceps amb varietats diferents.

En l’estudi que ha determinat aquesta troballa, dos investigadors de la Universitat de La Rioja han analitzat part dels ceps que els productors assenyalaven com a «diferents» de la resta. Pedro José Balda és un dels autors de l’estudi i remarca que hi ha un «potencial enorme» entre les vinyes de Calonge que caldrà analitzar més a fons. De fet, Balda apunta que en 30 anys d’estudis entre les més de 60.000 hectàrees de vinyes de La Rioja només han permès trobar tres varietats desconegudes de raïm. Aquí, en poques hores de treball de camp i només 160 hectàrees, n’hi havia onze.

Mantenir les varietats

Pedro José Balda detalla que aquesta àmplia varietat de tipus de raïm ajuda a tenir «més capacitat de resposta» davant de diversos reptes com ara futures plagues o adaptacions al canvi climàtic. Balda recorda que en els últims anys la industrialització ha arribat a moltes vinyes i això ha afectat la biodiversitat en la varietat de raïm.

De fet, en molts casos s’han arrencat els ceps antics per plantar-hi una varietat concreta. Pel president de Remença XXI, Lluís Molla, això és una «barbaritat», ja que es perd la singularitat del territori per importar-hi un gust concret. Per això el president de la fundació s’ha mostrat reticent a aquestes noves tendències i en les seves vinyes manté els mètodes de treball tradicionals.

Molla assegura que tots els ceps que hi ha a la seva vinya els ha empeltat personalment, perquè és com s’ha fet tota la vida. «Nosaltres no hem comprat ni comprarem mai ceps en un viver», va afirmar taxatiu a la presentació de l’estudi.

El motiu que fa que Calonge mantingui tantes varietats diferents és que des de fa molts anys els viticultors de Calonge han tingut la sensibilitat per preservar el territori. «Quan veiem que hi ha una varietat diferent, la plantem perquè no volem que es perdi», va assegurar el president de Remencça XXI.

Això ha fet que les vinyes de Calonge es converteixin en una «arca de Noè» de varietats de raïm. Molla va afirmar que abans de l’estudi tenien el pressentiment que hi havia varietats que no existien en altres llocs perquè «no les vèiem a enlloc». Des de l’Ajuntament, l’alcalde, Jordi Soler, va avançar que volen treballar per difondre aquesta varietat que hi ha en els conreus del municipi, però ara caldrà estudiar com fer-ho.