Condemnat l’administrador de finques per quedar-se 25.000 euros dels veïns

La secció tercera l’ha condemnat a un any i 9 mesos per apropiació indeguda, i l’obliga a indemnitzar a la comunitat de propietaris amb la quantitat sostreta.

El processat feia més de 40 anys que exercia com a administrador d’aquell edifici. És per això que la sentència assenyala que li corresponia preparar amb «prou antelació» i sotmetre a la Junta el pla de despeses previsibles. Per això posa de manifest que l’acusat no ha donat explicacions de per què, si durant el 2014 hi havia 25.587,69 euros al compte, l’any següent n’hi van quedar 370,01. Sobre això, l’acusat va al·legar que els diners «desapareguts» es van utilitzar per pagar deutes, entre els quals hi havia la liquidació d’IVA d’unes antenes que l’edifici tenia arrendades i que no s’havien tributat des de l’any 2010. També s’havien pagat, va dir, les sancions imposades per l’Agència Tributària pels impagaments durant aquells anys.

A més, va afegir que també hi havia factures de quotes impagades pel manteniment dels ascensors del bloc, i alhora l’Agència Catalana de l’Aigua els reclamava el cànon del pou comunitari de l’edifici dels últims anys, que tampoc s’havia pagat.

Però la sentència, que encara no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, conclou que més enllà d’aquestes explicacions, l’acusat no ha portat les factures que haurien acreditat aquests pagaments. «Era senzill fer-ho, i a més era la seva obligació com a administrador conservar els rebuts dels pagaments que fes», sosté el tribunal. El deute, finalment, va acabar essent pagat pels propietaris.

Irregularitats en els contractes

«El Tribunal no pot obviar la irregularitat que suposa que l’administració d’una Comunitat de Propietaris es faci a través d’un compte corrent de titularitat exclusiva de l’administrador», assenyala la sentència. A més, també havia contractat a nom seu l’arrendament de les antenes de l’edifici, i per tant, ingressava al seu compte el lloguer. «Això ja arriba a un nivell que resulta inexplicable i no es pot justificar amb les explicacions de l’acusat, que no tenen sentit», diu el tribunal.

Durant el judici, l’acusat va justificar que els comptes estaven a nom seu perquè alguns dels propietaris eren estrangers i això suposava un problema a l’hora de contractar amb companyies telefòniques. El tribunal no s’ho creu, i titlla «d’ingenuïtat» que pretengui que els propietaris fossin els que liquidessin trimestralment l’IVA dels ingressos obtinguts per les antenes quan era ell l’arrendador del contracte. «És d’una ingenuïtat que no es pot predicar d’algú que ha fet tasques d’administració del patrimoni aliè durant més de cinquanta anys», rebla.

Per últim, l’acusat al·legava que l’expresident de la comunitat de propietaris no tenia legitimació per demandar-lo en nom de la comunitat, perquè no havia aconseguit l’autorització de la Junta de propietaris. En això, el tribunal li ha donat la raó, però matisa que l’expresident podia emprendre accions judicials en benefici de la comunitat en qualitat de copropietari, no en representació de la comunitat.

Més enllà de la pena de presó, també li fa pagar una multa de 3.000 euros i a pagar els costos del procediment.