Quan algú s'imagina que el carrer és una pista de carreres o confon les persones amb objectius, està enganxat al comandament i a la pantalla. Una realitat que supera la ficció però que deixa pistes, com el baix rendiment escolar o el somni descontrolat. Uns límits extrems als quals s'arriba deixant tota la resta. Aquest trastorn psicològic el patia Jose, qui es tirava jugant fins a 15 hores al dia. I si a més hi ha diners pel mig la teràpia és indispensable perquè el joc no acabi en una perillosa ludopatia.