El primer violinista de l'orquestra local, François Gautier, té un gran defecte: és un garrepa. Es cronometra sota la dutxa, utilitza els fanals per il·luminar casa, veu la televisió del veí amb prismàtics i mesura el paper higiènic. El François no té vida social. El seu únic amic és el director del seu banc. Convidar algú a fer una copa pot ser mortal i portar una dona a sopar és una tortura. Però la Valerie, la nova violoncel·lista de l'orquestra, no veu el François el garrepa, sinó un virtuós músic de qui s'enamora.
