La Sequera, un trastorn del present i per al futur

«Aviat farà quatre anys que no plou», es lamenta Narcís Poch. Les pomeres d’aquest agricultor de Girona estan assedegades; el mateix passa amb nombrosos cultius a tot Catalunya. El seu és un dels rostres de la sequera que s’acarnissa amb amplis territoris del sud d’Europa. Poch, pagès i enginyer, és també dirigent d’Unió de Pagesos, i com a tal participa en les mobilitzacions que aquests dies protesten, entre altres coses, per la falta de previsió institucional davant la sequera.

Les queixes dels agricultors són només un dels múltiples prismes des dels quals es pot abordar la falta d’aigua que s’està deixant notar a Catalunya. Des que, a finals de gener, el nivell dels embassaments del sistema Ter-Llobregat caigués per primera vegada per sota del 16% de la seva capacitat i la Generalitat decretés l’emergència, creixen els dubtes. Les de la directora d’un gimnàs social de Barcelona que no sap si les restriccions afectaran els usuaris que només poden dutxar-se a les seves instal·lacions; les del ramader que tem haver de tornar a sacrificar vaques perquè el farratge no creix; les de l’empresari del sector de les piscines que es queixa de falta de flexibilitat de les administracions; les de l’ecologista que, en canvi, protesta perquè creu que el turisme amb prou feines es veurà afectat.

Però aquesta crisi també té el rostre de la subinspectora de Bombers en alerta perquè venen quatre anys d’alt perill d’incendis i de l’emprenedora que està provant un sistema perquè els cultius necessitin un 30% menys d’aigua per tirar endavant. Les preguntes i les respostes de tots ells forgen el debat públic dels nostres dies i del futur, inevitablement reglat pel canvi climàtic.

Narcís Poch Agricultor i dirigent de Unió de Pagesos: «Les restriccions han de ser iguals per a tothom»

Narcís Poch mira enrere, a no gaires anys enrere, i identifica precedents del desastre actual. «Es va viure una situació bastant semblant en la sequera de l’any 2008», recorda. Però aquell mal tràngol no va ser tan greu, perquè l’episodi «va tenir unes petites interrupcions de pluja una mica intensa en dos moments, i això va donar una mica de calma», afegeix Poch.

Les restriccions del Govern català l’afecten en primera persona: ha hagut de deixar de regar algunes finques, i a ell i a altres agricultors de l’Alt Empordà els preocupa que l’aqüífer que comparteixen s’acabi esgotant. «Les mesures de la Generalitat no haurien d’haver arribat quan ja pràcticament no queda aigua. Haurien d’haver-se iniciat molt abans, i afectar tota la població de la mateixa manera: no pot ser que el sector agrícola sigui al primer que se li estrenyi el cinturó. Entenem que som un sector com qualsevol altre, com l’industrial o el turístic, i per tant les nostres restriccions haurien de ser iguals que les seves, perquè amb la sequera els consums estan tan igualats que l’urbà arriba a superar l’agrícola», afirma Poch.

Com a coordinador a Girona d’Unió de Pagesos, reivindica aquests canvis en la gestió de l’aigua i també es queixa de la «crisi de preu» dels productes agraris: «Cada any augmenten els costos de producció i el que nosaltres rebem sempre és el mateix».

 Mentre prepara la negociació amb el Govern i la Generalitat, anuncia més protestes dels agricultors en un calendari que de moment va fins al 5 de març: «Els dies 27 i 28 segurament repetirem algunes mobilitzacions a Girona, i el to continuarà pujant perquè entenem que han de tenir més repercussió, perquè Europa es giri cap a nosaltres. I el pròxim 5 de març, quan està previst el debat monogràfic sobre agricultura al Parlament, entenem que els pagesos hem de ser allà, a la porta, fent-los saber que els estem vigilant i que no els deixarem fer un pas en fals».

Marta Miralles. Subinspectora dels Bombers: «Venen quatre anys intensos»

Poques professions s’estan veient tan afectades pel sotrac del canvi climàtic com la de bomber. I, en temps de sequera, la planificació de la seva feina és primordial. En el Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), els especialistes dels Bombers de la Generalitat en els incendis forestals, tenen clar que el futur immediat pot plantejar moltes dificultats. «Ens preparem per a un escenari estructural d’almenys quatre anys intensos. La sequera està provocant una gran mortalitat d’arbres, i això afegeix intensitat als incendis, i ens fa pensar a escala no només d’aquesta campanya, sinó dels pròxims quatre anys», diu Marta Miralles, subinspectora del l Grup de Reforç d’Actuacions Forestals.

Aquesta bombera afegeix que aquest seria l’horitzó més optimista, perquè serien «quatre anys suposant que l’any que ve fos un any humit». Com han fet aquest càlcul? S’han basat en l’experiència prèvia: «Tota la vegetació que mor ara es convertirà en llenya que es queda al bosc. Hi ha combustibles que s’hi incorporen més ràpidament, però, pel que hem vist en campanyes anteriors, el risc es manté almenys durant quatre anys», detalla.

Com que la sequera ve acompanyada «d’un augment de temperatures, tant a l’estiu com a l’hivern», es produeixen també canvis en la mortalitat de les plantes i en com es podreix la vegetació, que fa que s’acumuli molt més combustible al bosc. «I ja hem vist a escala planetària que això ha provocat velocitats extremes en els incendis, que no es poden preveure amb els models actuals. És l’escenari que tenim al davant, aquest risc extrem que es vegin afectades zones molt àmplies molt ràpidament, més del que som capaços de respondre. És una cosa que ens preocupa enormement», afegeix Miralles.

Hèctor Hernández. Ecologista: «El Hard Rock s'ha d'abandonar»

Hèctor Hernàndez es dedica des de fa anys a vetllar pel medi ambient des de l’associació La Sínia, amb base a Altafulla (Tarragona). «A rius mediterranis com el Gaià o el Francolí, la sequera està accentuant qüestions que no s’han solucionat en els últims 20 anys. Sobretot dues: la falta de depuració d’aigües als pobles de la zona, perquè la majoria no tenen depuradores i les seves aigües residuals van directament al riu, i la falta de modernització de les captacions de les comunitats de regants, que fa que sigui molt difícil que agafin l’aigua que els correspon i respectin els cabals ecològics dels rius», afirma.

Entre les mesures aprovades per la Generalitat a finals de gener hi ha la que indica que, a partir d’ara, es pot reduir a menys de la meitat el cabal dels rius. Des de La Sínia i altres associacions adscrites a la Xarxa per a la Conservació de la Natura hi estan en contra. «Cal pensar que el cabal ecològic és el volum d’aigua necessària perquè els estats ecològics dels rius funcionin correctament, que tinguin vida. Al Ter o a la Muga es podrien provocar danys irreparables si l’Administració planteja reduir aquest cabal ecològic», afirma Hernàndez.

Com Narcís Poch, l’ecologista pensa que les restriccions haurien de ser equitatives, i assenyala el turisme. «No entenem per què s’ha d’afectar tant els pagesos i tan poc el turisme. De fet, encara estem sentint com el Govern parla de macroprojectes com el del Hard Rock. Són projectes que s’haurien d’abandonar, i més ara», assegura.

Pedro Arrebola. President de la patronal de piscines: «S'ha de protegir el turisme»

Pedro Arrebola és el president d’ASOFAP, la patronal espanyola de professionals del sector de la piscina. Són empresaris i treballadors preocupats per les restriccions per omplir piscines i pels dubtes que ha suscitat la legalitat d’iniciatives com la compra d’aigua en altres països -França- o la possibilitat d’utilitzar dessaladores per omplir les piscines d’establiments turístics, com ha plantejat un grup d’hotelers de Lloret de Mar. Malgrat que la Generalitat sembla que finalment no es tanca a aquesta possibilitat, Arrebola demana més flexibilitat. «Quan es posa sobre la taula alguna mena d’alternativa, la primera resposta que es rep és la prohibició. Pensem que aquí la Generalitat hauria de ser més flexible, més comprensiva, sempre, per descomptat, defensant el bé superior, que és assegurar l’aigua potable per a consum humà. Però, una vegada que això estigui cobert, demanem que es pugui també protegir un sector com el turístic, que, a més d’hotels, engloba càmpings i altres instal·lacions. Per exemple: què faria Port Aventura a l’estiu sense aigua?», es pregunta.

Pel que fa a Lloret, afegeix: «Ens sembla una iniciativa molt bona, perquè no afecta el consum d’aigua potable. Volen utilitzar aigua de mar, que òbviament aquí a Espanya en tenim molta, i tampoc estan demanant subvencions».

El president de la patronal de les piscines remarca el pes en l’economia del turisme, «que suposa un 12% del PIB», i la seva volubilitat: «Molts operadors diuen que turistes del nord d’Europa potser busquen aquest any una altra destinació». Pel que fa al seu camp particular, recorda la quantitat de llocs de treball que estan vinculats al sector de la piscina: «Catalunya és el segon mercat de la piscina a nivell d’Espanya i la previsió, segons un estudi realitzat per ASOFAP per a aquest any, és que es construeixin a Espanya entorn de 28.000 mil piscines, de les quals només unes 1.600 es faran a Catalunya, quan normalment la ràtio seria de 6.000 o 7.000. I el motiu que addueixen els enquestats és que, òbviament, a causa de la sequera no tenen previst fer-se una piscina».

Lara Cáceres. Directora del gimnàs social Sant Pau: «Aquí es dutxen 100 persones al dia»

Els gimnasos també es veuen afectats per les restriccions promulgades per la Generalitat. Segons aquestes normes, les piscines que estiguin registrades en equipaments esportius es podran continuar omplint, però sempre que aquestes instal·lacions apliquin mesures d’estalvi compensatori. La principal, tancar les dutxes. «Les restriccions a les dutxes per als gimnasos que no tenen ni zona verda ni piscina podrien començar a l’estiu», afirma Lara Cáceres, directora del gimnàs social Sant Pau, al Raval de Barcelona. Ella afirma que les particularitats del seu centre fan que necessiti una atenció específica. «Sé que l’ajuntament ja ha enviat correus a diferents gimnasos i entitats, com l’Associació Esportiva Ciutat Vella, per dir-los que s’han de tancar ja les dutxes. Nosaltres no l’hem rebut. Quan arribi, estem d’acord a tancar-les, si fos necessari per a la sequera. Però ve molta gent, fins a 100 persones al dia, a dutxar-se, i fins que no puguin fer-ho a casa seva aquí s’hauria de poder fer».

La inquietud entre els seus «usuaris» -que ella diferencia dels «socis», que són els que no van al gimnàs a cobrir necessitats bàsiques- ha crescut després de l’anunci de les restriccions, i ella ha mirat de tranquil·litzar-los: «Els usuaris del servei de dutxa ens han preguntat com els afectaria i clarament els hem dit que no el tancaríem fins que no tanquin les dutxes domèstiques. Ens hem posat en contacte amb serveis socials tant de l’ajuntament com de la Generalitat perquè prenguin nota de la nostra situació, i ens han dit que tenim tota la raó del món».

Ana I. Caño-Delgado. Científica emprenedora: «Pirategem les plantes»

Ana I. Caño-Delgado, investigadora del Centre de Recerca Agrogenòmica (CRAG) i emprenedora, fa dues dècades que estudia com les plantes s’adapten a l’estrès ambiental per lluitar contra els estralls que la sequera produeix en els cultius. El 2023 va fundar l’empresa Planet Biotech, que produeix bioestimulants, un producte que s’aboca al camp per intentar que les plantes produeixin amb menys aigua. «Vaig arribar fa 20 anys al CRAG i sempre he investigat a nivell fonamental: és important conèixer com les plantes s’adapten al medi ambient a nivell genètic i molecular. I això m’ha permès dissenyar una estratègia que pugui servir com a solució a l’agricultura», assegura.

La seva manera d’explicar el que fa és molt gràfica. «Busquem uns compostos naturals per ‘piratejar’ plantes per, d’alguna manera, enganyar el seu sistema, ja que li fem creure que encara té aigua quan no en té. Les plantes són organismes sensibles i tenen un sistema d’adaptació molt eficaç. Donem a la planta un fitofàrmac abans que faci calor, de manera que quan fa calor no pateix tant i és capaç d’aguantar amb un percentatge menor d’aigua sense que afecti el seu rendiment», explica. Segons els càlculs de la seva empresa, que compta amb el suport de la Fundació Cajamar, amb aquest sistema les tomaqueres que han posat a prova necessiten fins a un 30% menys d’aigua per mantenir la producció.

Planet Biotech està fent proves pilot als hivernacles que té a Bellaterra i la seva intenció és sortir al mercat el 2026. «En llocs com Almeria ja s’estan perdent moltíssimes collites», afirma Caño-Delgado.

Joan Viñolas. Ramader: «Ens plantegem reduir el bestiar»

El de Joan Viñolas és un d’aquells casos afectats per la sequera de manera potser indirecta, però molt contundent. Aquest ramader de Salitja, un nucli de Vilobí d’Onyar, té 1.500 caps de bestiar boví, principalment vaques lleteres, amb les quals subministra, entre altres empreses, a la marca Ato. En principi no existeixen limitacions per donar aigua a les vaques perquè beguin. «Però si no plou a la primavera, tindrem moltes dificultats. En el nostre cas, com a productors de llet, el 90% de cultiu que tenim és de secà. El farratge que sembrem al setembre i l’octubre no ha nascut per la falta de pluja, perquè n’ha caigut molt poca. No sabem si hi haurà farratge a l’abril o al maig, i això és un problema molt greu per a l’alimentació de les vaques», assegura. Segons les noves restriccions, al terreny de regadiu que tenen perquè creixi aquest aliment només poden regar amb un 20% de l’aigua amb què ho farien normalment. I això és una cosa que el preocupa molt.

Fins al punt que en les pròximes setmanes comprovarà si ha de prendre una decisió dolorosa a la qual va recórrer fa un temps: haver de sacrificar animals per la falta de menjar. «Ens estem plantejant si reduir vaques si no plou, perquè les sitges s’estan buidant», afirma Viñolas. En el seu cas, la sequera és una dificultat de primer ordre per al creixement del negoci, perquè legalment, la seva granja, el Mas Bes, podria acollir més animals: «Nosaltres no volem créixer perquè no tindríem prou menjar, perquè per capacitat legal sí que podríem tenir més vaques».

Per això, aquest ramader demana que es tingui en compte la seva situació particular i que hi hagi flexibilitat en la norma. «Ens hem construït nosaltres els pous de regar i els regadius, i ara l’Agència Catalana de l’Aigua ens limita l’aigua a aquest 20%. És injust. Hem fet una gran inversió per poder regar els camps, que són aquestes poques hectàrees», assegura.