Parlem amb el Dr. Borja Ibáñez

Per Cecilia Vega

Com qualsevol òrgan, el cor, per funcionar, necessita una aportació d'oxigen i nutrients continu. En el cas del cor, aquesta aportació és més important, si cap, perquè té una activitat intensa durant dia i nit durant tota la vida. L'oxigen i nutrients arriben al múscul cardíac a través de 3 artèries coronàries principals, que són com 3 canonades. Quan una s’obstrueix i hi ha un reg sanguini insuficient es produeix l'infart agut de miocardi.

Causes

Com a conseqüència de l'exposició a factors de risc (tabac, colesterol, hipertensió, etc.), es va produint una acumulació de greix i altre material inflamatori a la paret d'aquestes canonades (coronàries). Aquest cúmul de greix no és homogeni i s'agrupa en zones que anomenem plaques d'ateroma. Aquestes plaques d'ateroma es poden complicar agudament amb la formació d'un trombe (coàgul) sobre d'elles i aquest coàgul obstruir (parcialment o completament) la coronària. Immediatament després de l'oclusió de la coronària, el territori de múscul cardíac que rebia sang d'aquesta deixa de rebre oxigen i nutrients, i per tant està en risc de ser danyat irreversiblement.

Factors de risc i prevenció

Gran part dels infarts es podrien prevenir si hi hagués un control estricte dels factors de risc des d'edats molt primerenques. És per això que és fonamental fer una vida sana des de la joventut (no fumar, fer exercici, menjar equilibrat, etc.). És important revisar amb analítiques les xifres de colesterol, i prendre’s la tensió regularment per detectar-ne elevacions. Davant de qualsevol dubte, s’ha de consultar a metges d'Atenció Primària o especialistes del cor. Mai és aviat per iniciar un control d'aquests factors de risc. L'impacte del control és molt més gran com més aviat es comenci.

Símptomes i signes d'alarma

Pocs instants després de l'obstrucció de la coronària pel trombe, el cor comença a patir "isquèmia", i això es manifesta en forma d'opressió al pit. La sensació és similar a la de tenir un pes sobre de pit. Aquesta opressió o dolor pot, a més, irradiar cap a la mandíbula o els braços. En general, davant de qualsevol molèstia mantinguda (és a dir, no unes punxades d'uns segons) al pit que no s'ha tingut abans, el millor és trucar als serveis d'emergències.

Què s’ha de fer davant d'un infart

Trucar al servei d'emergències (112 o similar). És molt important esperar que arribin els serveis d'emergències i no acudir pels propis mitjans a l'hospital. Durant un infart pot ocórrer una arrítmia greu que només pugui solucionar-se amb un desfibril·lador que porten en els serveis d'emergències. Si això passa al cotxe, no hi ha manera de poder rescatar el pacient. Mentre arribi el servei d'emergències, és important estar tranquil i assegut o estirat en una zona accessible. És important estar acompanyat d'algú en tot moment perquè pugui estar en contacte amb els operadors del servei d'emergències.

El temps, factor clau

En un infart agut de miocardi, la part de cor que no rep sang pot aguantar un temps viable, però passats uns quants minuts comença a quedar necrosada (danyada de forma irreversible). El dany irreversible progressa de manera exponencial amb el temps, per això, com més aviat es restableixi el flux a través de la coronària ("desobstruint la canonada tancada"), més quantitat de cor es rescatarà. És, per tant, urgent avisar el més aviat possible davant de qualsevol símptoma suggestiu d'infart.

Possibles seqüeles

Les conseqüències varien en funció del temps que es tarda a desobstruir la coronària closa, així com en funció del lloc d'obstrucció (més proximal o distal en aquesta canonada). Quan es queda danyada una gran part de cor, la força de bombament del cor es veu reduïda i el pacient tindrà insuficiència cardíaca crònica (per a tota la vida). Aquests casos, a més de la pèrdua de qualitat de vida i incapacitat per fer vida normal, s'associen a més probabilitat de reingressos i també a més propensió de tenir arrítmies cardíaques, que són potencialment letals.

La vida i les cures postinfart

Cal seguir les indicacions dels metges, principalment prendre la medicació que s'ha pautat i controlar els factors de risc (no fumar, controlar de prop la tensió arterial, etc.) Cal seguir una dieta equilibrada (idealment mediterrània) i fer exercici moderat.

Els mètodes diagnòstics

El primer és l'electrocardiograma, que pot orientar-nos de manera força fiable sobre si hi ha una oclusió aguda d'una artèria coronària. El mètode diagnòstic "definitiu" és el cateterisme cardíac, ja que es veuen les coronàries de manera directa i si hi ha obstrucció parcial o total en alguna de les 3 principals o de les seves branques secundàries. A més, les analítiques de sang i les tècniques d'imatge (ecocardiografia, TAC, etc.) poden ajudar en certs casos.

Investigació i tractaments

S'ha avançat molt en el camp de diagnòstic i tractament en les últimes dècades. En el diagnòstic s'ha millorat sensiblement amb el desenvolupament de biomarcadors en sang molt sensibles que detecten petits danys al cor secundaris a oclusions coronàries parcials que amb altres mètodes diagnòstics podien passar desapercebudes. En el tractament, s'ha millorat moltíssim la tècnica de l'angioplàstia coronària (implant de stents a través de catèter). Aquesta tècnica és la millor per tractar els infarts. També s'ha millorat en l'ús d'alguns tractaments que puguin fer que la quantitat de cor que queda irreversiblement malmesa sigui menor. Des del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i la Fundació Jiménez Díaz, hem contribuït de manera significativa a aquests avenços.