Entrevista a Dr. José Ángel Cabrera :: Prensa Ibérica

Articles

Parlem amb el Dr. José Ángel Cabrera

Dr. José Ángel Cabrera

Arrítmies

Cap de Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid

Perquè es produeixi la contractilitat del cor i pugui exercir la seva funció clau de bomba del sistema circulatori, demana una activitat elèctrica correcta en la seva fisiologia i periodicitat. En termes generals, qualsevol alteració que causi modificacions i irregularitats en aquesta seqüència elèctrica pot ser considerada una arrítmia cardíaca.

En l'actualitat afecten l'1% de la població i s'incrementen progressivament amb l'edat. Segons dades de la Societat Espanyola de Cardiologia, són el primer motiu de consulta a un cardiòleg, origen del 15% dels ingressos hospitalaris i causa principal dels casos de mort sobtada.

Símptomes

Les arrítmies cardíaques poden afectar persones de qualsevol edat i ser simptomàtiques o asimptomàtiques, segons siguin o no apreciades pel pacient. Les asimptomàtiques poden detectar-se, per exemple, durant la realització d'una revisió mèdica rutinària al prendre el pols o realitzar un electrocardiograma.

En la majoria de les ocasions, les arrítmies cardíaques cursaran amb símptomes. Aquesta simptomatologia pot ser variada, incloent-hi sensació del cor accelerat o palpitacions més o menys regulars, "bolcades" al pit que poden irradiar al coll, mareig o inestabilitat, pèrdua de coneixement o síncope, malestar toràcic o a nivell cervical, sensació d'ansietat, falta d'aire o dispnea i fatiga precoç.

En moltes ocasions, els episodis arrítmics, presentaran un patró paroxístic (es manifesta intermitentment), i entre els episodis, no hi haurà cap símptoma rellevant.

Menció especial són les arrítmies associades a alteracions genètiques amb associació familiar en la qual la seva detecció pot ser difícil i requereix una història detallada dels antecedents familiars i en la majoria dels casos la realització de proves complementàries que inclouen estudis genètics.

Classificació i tipus

A més de simptomàtiques / asimptomàtiques i incessants / paroxística, hi ha arrítmies ventriculars i supraventriculars (totes aquelles que tinguin l’origen en les aurícules de cor). Segons la freqüència cardíaca les alteracions del ritme cardíac poden classificar-se en bradiarrítmies (quan la freqüència s'alenteix) o taquiarrítmies (ritme accelerat). Els arritmòlegs podem utilitzar també classificacions en base als seus mecanismes electrofisiològics. Finalment, podem diferenciar en funció de la seva implicació pronòstica, sent benignes i potencialment malignes.

Diagnòstic i tractament

Un cop hem detectat i avaluat el tipus d’arrítmia i els seus mecanismes amb les seves implicacions clíniques establirem una estratègia terapèutica precisa per cas. En molts casos, iniciem el tractament amb fàrmacs dirigits al tractament de l’arrítmia i les seves conseqüències com ara un fàrmac antiarrítmic i un anticoagulant, per evitar embòlies cerebrals en determinats pacients amb fibril·lació auricular. L'ablació amb catèter mitjançant radiofreqüència o crioablació pot curar de forma definitiva i en la majoria dels pacients amb qualsevol tipus d’arrítmia del cor i aquest és, sens dubte, l’avenç més important que hem tingut durant els últims anys en el camp de les arrítmies cardíaques.

La combinació de navegadors cardíacs durant la intervenció i l'examen electrofisiològic del cor ha constituït un dels grans avenços recents en el diagnòstic de les arrítmies. Aquests navegadors afegeixen precisió en el diagnòstic i seguretat en el tractament. La utilització d'equips de navegació que permeten identificar el funcionament elèctric del cor fusionant-lo amb la imatge obtinguda per la ressonància cardíaca, el TAC o l'ecocardiografia. Aquests avenços han permès abordar arrítmies que fa uns anys era impensable poder tractar i curar.

Els últims deu anys l'avenç en la tecnologia i imatge cardiovascular ha estat impressionant i això ha permès poder detectar els mecanismes i les bases anatòmiques i elèctriques que donen origen a arrítmies molt complexes. La utilització de petits dispositius implantables com el Holter, que s'insereix de forma subcutània al pit, permeten identificar les arrítmies asimptomàtiques. S'ha produït un avenç important en l'estimulació cardíaca i actualment col·loquem elèctrodes en posicions de sistema de conducció que fan recuperar el ritme cardíac de forma fisiològica. La insuficiència cardíaca ha trobat un camí en una millora clara dels pacients mitjançant tècniques avançades de resincronització cardíaca. Finalment, els desfibril·ladors implantables són capaços de salvar vides en pacients de risc potencial d’arrítmies ventriculars letals, en casos de miocardiopaties i en alteracions genètiques familiars.

Prevenció

Hi ha molts tipus de cardiopaties i cadascuna té el seu propi "llibre". Hi ha persones que tenen el problema resolt definitivament amb actuacions puntuals, utilitzant fàrmacs, i d’altres que necessiten un plantejament invasiu, bé per cateterisme cardíac o bé per cirurgia cardíaca (marcapassos, desfibril·ladors, resincronitzadors...) Els casos moderats i severs solen necessitar diversos d'aquests procediments al llarg de la vida i necessiten un seguiment molt especialitzat.

Previsió

La prevenció cardiovascular sens dubte és l'abordatge més eficaç i econòmic en el tractament d'aquestes patologies. La medicina predictiva ha vingut per quedar-se i la combinació d'imatge cardiovascular, biosensors i dispositius de detecció d’arrítmies, juntament amb la genòmica constitueixen avui dia una estratègia combinada per avançar-se a l'inici de la patologia arrítmica. En aquest sentit, el paper de l'especialista en arrítmies cardíaques en unitats especialitzades és clau. Finalment, la pràctica regular d'exercici i una alimentació nutritiva i equilibrada ajuden a prevenir qualsevol tipus d'afectació cardiovascular, incloent-hi les arrítmies de cor.

Arrítmies i Covid-19

Menció especial requereixen els símptomes relacionats amb la Covid-19. S'ha observat que una proporció no menyspreable de pacients que han superat la malaltia, poden desenvolupar quadres de tipus disautonòmic amb gran quantitat de símptomes sense clara explicació fisiopatològica i que podrien emmarcar en una disautonomia difusa. A nivell cardiacoarrítmic, aquests pacients poden presentar taquicardització molt marcada (sinusal) amb petits esforços o hipotensió ortostàtica o postural acompanyada de gran taquicardització brusca sempre amb origen en el node sinusal. La causa i la persistència d'aquests símptomes són una àrea activa d'investigació.