Pacientes crónicos: Entrevista al Dr. Juli Carballo :: Prensa Ibérica

Artículos

Parlem amb Dr. Juli Carballo

Dr. Juli Carballo

Cardiòleg intervencionista i cap de Cardiologia de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon de Barcelona

El Ministeri de Sanitat ha dictat una sèrie de pautes bàsiques davant de la COVID-19 per a persones que presenten condicions de salut cròniques. En el cas de pacients hipertensos i amb malalties cardiovasculars, quines serien les mesures més importants a seguir i per què?

Les mesures més importants vindrien donades en primer lloc per extremar la prevenció del contagi posant l'accent en la higiene i en la distància social. D'altra banda, els pacients amb malaltia cardiovascular ja manifesta, o bé amb factors de risc cardiovascular, han de prosseguir de manera enèrgica els seus tractaments tant higiènic-dietètics com farmacològics, per no facilitar les descompensacions. No hi ha en aquest sentit cap tractament de l'àmbit cardiovascular que hagi de suspendre's o que suposi un risc per si mateix davant d'una eventual infecció per coronavirus.

Tenir una malaltia cardíaca facilita el contagi de la COVID-19 i/o empitjora el pronòstic en cas de contagi?

És possible que els pacients afectats de patologia cardiovascular puguin ser més susceptibles d'infecció per coronavirus causa d'una major exposició de l'enzim convertidor de l'angiotensina-2 (ECA-2) que és utilitzada pel virus com a receptor. En pacients amb malaltia cardíaca estable, la infecció per coronavirus és clarament un motiu de descompensació de la cardiopatia. De fet, pacients que van acudir als nostres centres per empitjorament de la seva situació d'insuficiència cardíaca van mostrar, als pocs dies, dades clares i diagnòstics d'infecció per coronavirus no sospitada inicialment.

En el context actual, com s'han organitzat els serveis de Cardiologia per seguir prestant atenció a tots els seus pacients?

És indubtable que la pandèmia ha obligat els hospitals a convertir-se, pràcticament, en el que s'ha anomenat hospitals COVID. Això ha obligat que la Cardiologia hagi quedat pràcticament restringida a l'atenció del pacient urgent o inajornable. S'ha requerit que algun o alguns dels especialistes del Servei quedessin apartats dels pacients respiratoris infectats pel virus per, juntament amb un equip d'Infermeria i personal sanitari delimitats i exclosos del "circuit" dels pacients COVID, atendre el pacient cardiològic que no podia esperar. Aquests equips han atès la urgència cardiològica, a la visita que necessàriament havia de ser presencial i també a la no presencial fent ús de la telemedicina. S'han realitzat també angioplàsties en el cas de l'infart agut de miocardi, s'han canviat també els generadors dels marcapassos que estaven esgotats o s'han implantat marcapassos en pacient amb bloqueig cardíac...

Un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) mostra que des que es va decretar l'estat d'alarma ha baixat l'activitat assistencial i el nombre de procediments de cardiologia intervencionista realitzats. Si, com adverteixen, no és possible que els infarts hagin baixat, és la por el nou factor en aquesta equació? Quines poden ser les conseqüències d'infravalorar els senyals d'un atac cardíac o de no acudir a una cita?

Efectivament, ha quedat manifest que el nombre de pacients que han acudit a les sales d'hemodinàmica amb caràcter d'urgència a causa de la síndrome coronària aguda o infart agut de miocardi han disminuït dràsticament al llarg de la pandèmia. Un factor que ha jugat un paper pensem decisiu ha estat la por per part dels pacients a acudir a uns hospitals, que en moltes ocasions es coneixien desbordats pels pacients respiratoris infectats per coronavirus. Entenent que l'atenció de la urgència cardiològica podia ser deficitària i, sense cap dubte, la por d'un contagi pel virus en el propi hospital, han fet que molts pacients suportessin els símptomes posant fins i tot la seva vida en risc al no acudir a l'hospital . Malauradament, en el cas de l'infart agut de miocardi com a malaltia més emblemàtica o representativa de la urgència cardiològica pròpiament dita, el no anar a l'hospital pot comportar mort sobtada, empitjorament clar del pronòstic encara que se superi l'infart pròpiament dit i, d'altra banda, comporta risc en l'aparició de complicacions de l'infart agut de miocardi que últimament ja gairebé no vèiem a causa de l'eficàcia de l'angioplàstia primària realitzada amb precocitat.

Quines mesures de prevenció i seguretat han adoptat els hospitals per protegir la salut d'aquests pacients vulnerables que es troben ingressats o han d'acudir als centres?

Hem intentat per tots els mitjans que el pacient cardiològic que va requerir ingrés hospitalari, o bé el que ha precisat una visita presencial al nostre hospital en el context de la pandèmia per la COVID, quedés totalment aïllat dels espais físics i del personal destinats al tractament dels pacients respiratoris, sospitosos o confirmats, infectats pel virus. Certament això no ha estat gens fàcil ja que en les fases àlgides de la pandèmia gran part del personal i dels espais destinats a hospitalització convencional o de cures intensives han estat àmpliament requerits pels pacients infectats pel virus.

Creu que, d'alguna manera, l'atenció a pacients amb hipertensió o cardiopaties s'ha pogut veure minvada?

En l'àmbit de la visita clínica, és possible que no s'hagin aconseguit complir les expectatives al 100% a causa de la manca d'efectius fins i tot personals (s'ha requerit que gran part de el personal tant mèdic com d'infermeria i auxiliar es dediquessin per complet als pacients respiratoris infectats). Hem d'afegir aquí un percentatge tampoc gens menyspreable de baixes en el personal sanitari degut també a contagis. S'ha fet ús ampli de la telemedicina, que ha estat gratificant i eficaç. No obstant això, hi ha hagut visites que s'han hagut de diferir considerant si era factible postposar-les des del punt de vista mèdic.

L'OMS adverteix que una falta d'atenció sanitària pot augmentar les morts per malalties que es poden prevenir i tractar. A més, es tem un segon pic d'estrès quan calgui fer front a les cites, revisions i cirurgies ajornades pels confinaments. Quin escenari albira vostè?

Precisament en aquest moment estem dissenyant els circuits de reactivació de tot el que ha quedat pendent. Aquest procés ha de ser forçosament progressiu doncs, com a mínim en les fases inicials, hi haurà a l'hospital un percentatge de pacients encara infectats tant a la planta d'hospitalització com en la unitat de cures intensives. Però el nostre hospital estarà preparat. Així mateix, esperem un increment notable de la pressió assistencial per resoldre tot el que va quedar pendent de la nostra especialitat al costat de la patologia aguda que vagi esdevenint. Tant el sistema públic com el privat, que han unit esforços en aquesta pandèmia, hauran novament de forçar la màquina en l'àmbit de l'atenció cardiovascular.

Quin últim missatge o consell donaria als pacients amb hipertensió o malaltia cardiovascular?

El millor consell que podem donar a aquests pacients és el de no desatendre qualsevol tipus d'atenció que requereixi la seva salut cardiovascular tant en l'àmbit de la prevenció com en el del tractament pròpiament dit. Les consultes, els hospitals i el personal especialitzat a la vostra disposició per reprendre les visites i realitzar les exploracions complementàries tant diagnòstiques com terapèutiques amb total seguretat. Tots els centres han pres les mesures oportunes per poder garantir l'assistència del pacient cardiovascular encara que se segueixin atenent pacients respiratoris infectats.