Pacients crònics: Entrevista al Dr. Ramón Delgado Lillo :: Prensa Ibérica

Artículos

Parlem amb el Dr. Ramón Delgado Lillo

Dr. Ramón Delgado Lillo

Cap del Servei de Nefrologia de el Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo de Madrid

Com estan vivint els pacients amb malaltia renal crònica i trasplantats de ronyó el brot de coronavirus a Espanya? Com impacta la Covid-19 en aquest col·lectiu?

Lògicament ho viuen amb molta preocupació. Són pacients de gran fragilitat perquè la majoria superen els 70 anys i solen tenir altres malalties que augmenten molt el risc de tenir una mala evolució si es contagien, com per exemple la diabetis o hipertensió arterial. En el cas dels trasplantats s'agreuja el risc per l'ús de inmunosupresors anti rebuig que els fa més susceptibles a tenir infeccions.

Però el fet de ser conscients del risc que tenen ha fet que siguin molt complidors amb les instruccions que se'ls han donat. Tot l'equip de la Unitat de Diàlisi ha treballat molt a informar-los com han de protegir-se per venir a l'Hospital i el que han de fer a casa.

Caldrà revisar tots els casos a posteriori i aprendrem molt, perquè estem veient pacients positius asimptomàtics, malgrat tenir molta o poca comorbilitat. Estem veient pacients més joves que es recuperen i es negativitzen sense grans problemes, i clar, els pacients molt majors i amb més comorbilitat que no ho superen. És a dir, el mateix que en la població general.

Quines recomanacions fan els especialistes en Nefrologia a aquest grup de risc?

En una pandèmia per un virus que no té un tractament específic i una alta taxa de mortalitat. La millor recomanació és l'aïllament. Procurem donar-los la màxima informació en un to positiu i que siguin conscients del risc, sense arribar a produir por. La resposta és molt bona i excepte algun cas aïllat, les autocures que han de fer es compleixen molt bé i respecten totes les normes a les quals ens hem hagut d'adaptar.

Els ronyons no es poden posar en quarantena i aquests malalts crònics han de continuar anant als centres hospitalaris… Tenen els centres i els serveis de Nefrologia la capacitat per a continuar oferint els seus serveis de qualitat amb seguretat i normalitat? Quins protocols de prevenció i actuació s'han posat en marxa en les unitats de diàlisis?

Evidentment, al contrari que en algunes especialitats, no podem retardar les intervencions. Els pacients han de seguir les seves pautes de tractament perquè en això sí que “els va la vida”. Comencem molt aviat amb mesures de protecció, quan hi havia pocs casos, però s'anaven estenent ràpidament. Hem hagut d'aprendre ràpidament i hi ha hagut molt intercanvi de coneixement entre tots els Centres de Diàlisis del món, per la qual cosa dissenyem uns circuits segurs per a l'entrada i sortida de l'Hospital, fins i tot estant la nostra Unitat en la zona “neta” de l'Hospital. Dins de la Unitat, s'han mantingut les mesures de protecció habituals, que són altes, intensificant els processos de desinfecció de màquines, material i mobiliari. Per als pacients, durant la diàlisi, només ha canviat que estan amb la màscara tot el temps, no sols en la connexió i desconnexió, com fèiem abans.

D'altra banda, la Societat Espanyola de Nefrologia, a més d'iniciar un registre de casos del qual puguem aprendre per al futur, ha posat a treballar equips de reconegut prestigi que ens mantenen informats en aquest devessall d'informació científica. S'han creat Unitats d'aïllament per als pacients positius que, a més de la diàlisi necessiten el tractament de la Covid-19, on s'extrema la protecció del pacient i del personal que l'atén.

El punt important per a evitar la contaminació de la Unitat de negatius és la detecció precoç dels possibles positius. És cert que hi ha hagut escassetat de test de PCR i hem trigat a poder fer una revisió mèdica general de tots els pacients, però en aquests moments ens hem valgut de qüestionaris de símptomes i presa de temperatura abans d'entrar cada pacient, en les oportunes condicions de distanciament. Davant el dubte de possible contagi fem PCR i mantenim al pacient aïllat fins que tenim resultat. Ha funcionat bé, excepte per als pacients portadors asimptomàtics, que només hem pogut detectar quan vam poder fer test a tots.

Les cites setmanals amb les diàlisis són imperdonables i aquests processos no s'han frenat. Però, què ha passat amb la donació i trasplantament d'òrgans?

Això és una altra història. Encara no he vist l'estadística que ens dóna l'Oficina Regional de Trasplantaments sobre l'activitat en aquests mesos, però puc imaginar-la. La Vigilància intensiva han estat monogràfics de la Covid-19. A través d'ells s'obtenen les donacions i la infecció activa és contraindicació de donació. No se si haurà fet alguna donació de viu, però m'imagino que l'activitat ha estat gairebé nul·la. És una pena que aparegui està osca històrica en la preciosa corba ascendent de donació i trasplantaments a Espanya.

És important que els pacients no tinguin por per acudir a l'hospital davant el risc de contagi. Temen un repunt de complicacions o fallades renals arran d'aquesta crisi sanitària?

La nostra activitat no ha parat, sí s'ha alentit, però hem mantingut l'atenció telefònica amb tots els pacients amb tractaments actius que requerien atenció i hem disposat d'una zona “neta” on han continuat ingressant pacients amb patologia renal.

Em preocupen molt els pacients que han hagut de passar per UCI per a tractament de la Covid-19. Aquests pacients amb afectació inflamatòria greu presenten mal renal agut en molts casos, d'origen multifactorial, que en molts casos pot suposar un mal crònic posterior. Haurem de seguir de prop l'evolució dels que s'han curat.

Alguns malalts crònics han denunciat aquests dies haver passat a un “segon pla”. Com a nefròleg, què els diria als seus pacients?

No em consta aquesta queixa. Tots sabem que el seu tractament no pot parar i és vital. No s'ha vist disminuït ni limitat i se'ls ha donat prioritat en tots els aspectes de les seves necessitats. S'han fet infraestructures en temps rècord, com l'habilitació d'Unitats d'aïllament amb les màximes garanties de qualitat per al tractament i s'han fet circuits per a la seva protecció i aïllament de possibles contagis. Tot això ha suposat certes incomoditats per a tots, però ho han assumit molt bé perquè saben que és en el seu benefici. Pel meu contacte diari amb els pacients renals, tinc la convicció que saben que viatgem en el mateix vaixell i amb la intenció de protegir-los en aquestes penoses circumstàncies. Així m'ho han fet saber.