Parlem amb la Dra. Elena Ortiz
Especialista del Servei de Cirurgia General i Digestiu del Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo de Madrid i presidenta de la Societat Espanyola de Cirurgia Laparoscòpica i Robòtica (SECLA)
Una de les primeres cirurgianes espanyoles a introduir la cirurgia robòtica al nostre país
Fa 30 anys es va introduir la cirurgia laparoscòpica i va suposar un abans i un després en la cirurgia. Ara, s'obren pas tècniques menys invasives… què ens pots explicar sobre això?
Bé, en realitat la cirurgia robòtica es va introduir en el sistema sanitari espanyol l'any 2006. El primer hospital públic que en va tenir va ser l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid, com a resultat de més de dos anys de gestions amb diverses institucions. En aquest moment això era una absoluta novetat a Espanya i ens va costar convèncer.
Així que fa més de 10 anys que es desenvolupa la cirurgia robòtica a Espanya. D'altra banda, jo no diria que la robòtica és “menys invasiva” que la laparoscòpia. L'abordatge robòtic és laparoscòpic. El que aporta el robot és un instrument d'alta precisió per a millorar la realització de determinades cirurgies complexes.
Com canvia la robòtica la relació del cirurgià amb el pacient?
Aquest és un punt clau. Gràcies per la pregunta. Quan vam començar a operar amb el robot calia explicar als pacients que no els operaria el robot… perquè alguns es pensaven (i alguns metges també) que el cirurgià no seria a la intervenció. Això no és així. El cirurgià fa la intervenció a la consola i el robot es limita a traslladar els seus moviments al pacient. El robot no es mou si no hi ha cirurgià que el dirigeixi.
No obstant això, la relació del cirurgià amb el pacient (com abans de la robòtica, i com abans de la laparoscòpia) comença a la consulta. Aquí és on es construeix una relació d'empatia, de confiança i de mútua responsabilitat, de la qual resulta l'èxit de la intervenció. La robòtica només és un instrument.
Quins beneficis presenta la robòtica davant de la laparoscòpia?
A la pràctica, el cirurgià opera assegut a la consola del robot, que és dins del quiròfan, a poca distància de la taula on hi ha el pacient. Els avantatges procedeixen de les característiques del funcionament de l'equip robòtic:
Visió tridimensional (amb profunditat). En laparoscòpia veiem en pantalla 2D
Possibilitat de gir dels instruments en tots els angles (que no existeix en la majoria de l'instrumental laparoscòpic)
Més precisió en els moviments
Més facilitat per a la realització de sutures
El cirurgià controla des de la consola la càmera, els seus instruments i fins i tot el braç auxiliar
En quines cirurgies sol utilitzar-se el Da Vinci?
En cirurgies complexes que requereixen molta precisió i que impliquen gestos quirúrgics complicats dels quals depèn el resultat de la cirurgia. El procediment que actualment es fa més sovint amb robot és la prostatectomia radical per càncer de pròstata. També es fan altres cirurgies oncològiques com la del càncer d'esòfag, de recte, de pàncrees… i cirurgies no oncològiques com ara reparacions del sòl pelvià o cirurgies per trastorns funcionals esofàgics. S'utilitza també en ginecologia, en cirurgia toràcica i cardíaca, en cirurgia pediàtrica i en otorrinolaringologia.
Actualment el més utilitzat és el Da Vinci, ens podria explicar el seu funcionament?
El sistema Da Vinci es compon de tres parts:
La consola, des d'on treballa el cirurgià, que veu el camp quirúrgic en 3D i manipula els instruments
El carro del pacient, que és a la taula quirúrgica sobre el pacient, i amb els seus quatre braços trasllada els moviments del cirurgià al camp quirúrgic
La torre de visió, per a la resta de l'equip quirúrgic, on hi ha el monitor i la resta de l'equipament necessari
Com he dit abans, el robot no es mou si el cirurgià no el dirigeix. Es limita a traslladar els seus moviments al pacient, filtra el possible tremolor fisiològic que hi pugui haver, i per tant augmenta la precisió del gest quirúrgic.
En el futur la robòtica podria substituir l'equip humà? Quin paper juguen els cirurgians en aquest tipus d'intervencions?
No vull imaginar-me un futur en què l'atenció mèdica de cap mena estigui feta per màquines. Però pot ser que vagi pel camí. La meva experiència és que, per molt bé que es planifiqui una cirurgia, sempre poden sorgir imprevistos que obliguin a prendre decisions més o menys complexes. I si és així, molt millor que sigui una persona experta i amb experiència qui ho faci.
Com a metge i també com a cirurgià, reivindico que hem de “rehumanitzar” l'atenció sanitària, la relació entre metges i pacients, i no a l'inrevés. Hem d'escoltar, explicar, comprendre i relacionar-nos com a persones amb els nostres pacients. Crec que anar en una altra direcció és un error.
La robòtica permet que els postoperatoris siguin més senzills i els pacients tinguin una millora més ràpida?
Sí, en la mesura en què millora la realització de la cirurgia i disminueix la possibilitat que apareguin complicacions.
Els futurs cirurgians que s'estan formant necessiten aprendre a manejar les noves tecnologies quan surtin al mercat laboral. Hi ha algun pla d'ensenyament i formació sobre el Da Vinci a les universitats?
Que jo sàpiga no fins ara. Quan comencem a desenvolupar la cirurgia robòtica a l'Hospital Clínic San Carlos, a partir del 2006, vam posar en marxa la realització de cursos per a residents d'especialitats quirúrgiques que incloïen formació en el robot Da Vinci.
També hi ha cursos de cirurgia robòtica per a la formació dels especialistes que hi començaran a treballar.