Tècniques cada vegada menys invasives, models 3D, robots, control per veu i gestos, la revolució tecnològica canvia el ‘modus operandi’ dels quiròfans
La quarta revolució industrial intel·ligent, coneguda com a Indústria 4.0, està afectant tots els àmbits i la medicina és un dels camps que estan aconseguint grans avenços. Fa 50 anys, qualsevol tipus d'operació comportava molts riscos i la recuperació dels pacients era bastant delicada. El 1975 es va començar a utilitzar la laparoscòpia, una tècnica quirúrgica menys invasiva que consisteix a fer petites incisions a la paret abdominal, i a través seu, s'hi introdueixen la càmera, les pinces, els bisturís i la resta de material mèdic necessari per a poder fer la intervenció sense haver d'obrir l'abdomen del tot. A més, els quiròfans d'avui no tenen res a veure amb els de fa dècades. Hi continua havent bisturís, però els cirurgians ara disposen d’infinitat d'avenços tecnològics que faciliten, i molt, la seva feina. Abans solien dir que fins que no obrien el pacient no podien saber què es trobarien, i ara fins i tot poden recrear la cirurgia abans d'entrar a quiròfan. Robots, realitat virtual, models 3D, control per veu i gestos, etcètera, nous companys de viatge del cirurgià amb el mateix objectiu: millorar la salut dels seus pacients.
Impressió 3D, un pas més enllà abans de la cirurgia
La impressió 3D ha suposat un gran avenç a l'hora de replicar òrgans dels pacients per a poder fer la intervenció amb una idea exacta del que es trobaran. El 2016, un equip de l'Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz va aconseguir solucionar un aneurisma cerebral a partir d'una rèplica exacta de l'artèria afectada creada mitjançant impressió 3D.
Aquest any, a l'Hospital General de Villalba, integrat a la xarxa sanitària pública de la Comunitat de Madrid, s'ha portat a terme una intervenció a un pacient que tenia una malaltia no curable. L'equip de cirurgies hepàtiques ha aconseguit reproduir una còpia exacta del fetge del pacient i planificar detalladament i de manera personalitzada la intervenció i n’han optimitzat la precisió, la seguretat i l'eficàcia.
“Gràcies a aquesta planificació entrem al quiròfan amb una idea molt clara del que volíem fer, i del que, finalment, hem pogut fer: una cirurgia molt complexa però en la qual, gràcies a aquesta planificació prèvia, el pacient ha pogut preservar el volum màxim possible de fetge i al mateix temps s'ha pogut extirpar tota la malaltia”, segons el Dr. Tihomir Georgiev Hristov, metge adjunt del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l'hospital que va participar en l'operació.
Robots quirúrgics, nous companys de quiròfan
Els últims anys els cirurgians tenen nous companys de viatge que James Cameron mai s’hauria pogut imaginar per al seu Terminator: els robots quirúrgics. Segurament el més conegut de tots és el Da Vinci, i no pel seu nom humanista, sinó perquè es tracta de l'instrument quirúrgic més sofisticat que existeix. Sempre a les ordres del cirurgià, augmenta la capacitat de l'equip humà per a operar amb precisió i destresa. Redueix el tremolor i proporciona una visió tridimensional de l'anatomia del pacient.
“El cirurgià fa la intervenció a la consola i el robot es limita a traslladar els seus moviments al pacient. El robot no es mou si no hi ha cirurgià al comandament”, apunta la Dra. Elena Ortiz, especialista del Servei de Cirurgia General i Digestiu del Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo de Madrid i presidenta de la Societat Espanyola de Cirurgia Laparoscòpica i Robòtica (SECLA).
Al costat del pacient es col·loquen la torre de visió formada per controladors, vídeo, àudio i processadors d'imatge i el carro quirúrgic que consta de tres o quatre braços robòtics interactius que es controlen des de la consola, i a l'extrem dels quals s'acoblen les eines que es necessiten per a operar: bisturís, tisores, unipolar…
El sistema robòtic ha tingut un impacte positiu en la vida de les dones en intervencions d’histerectomia vaginal, o en homes, en el camp de la urologia, per a fer prostatectomia. També s'utilitza en cirurgies de càncer colorectal, esofàgiques, bariàtriques, cardiotoràciques, toràciques o pediàtriques. L'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid és tot un referent en el seu ús, com ho demostra el fet que aquest any ja ha superat les 100 cirurgies d'extracció de tumors de pulmó utilitzant aquest robot quirúrgic. "Ens permet dur a terme intervencions complexes de cirurgia toràcica per mitjà de microincisions, amb més seguretat i precisió, gràcies a la visió tridimensional i en alta definició que ofereix el robot i el rang superior de mobilitat dels seus instruments, fins i tot superior al de la mà humana", fa ressalta el Dr. Javier Moradiellos, cap del Servei de Cirurgia Toràcica del citat hospital madrileny.
A més, ara també s'està utilitzant en cirurgia maxil·lofacial i en otorrinolaringologia. Gràcies a Da Vinci s'estan extirpant càncers d’orofaringe sense necessitat d'obrir la mandíbula. Abans de la robòtica, calia obrir i tallar la mandíbula per a extirpar un tumor. L'última generació de Da Vinci que s'ha instal·lat a l'Hospital Ruber Internacional és capaç d'accedir a l’orofaringe a través de la cavitat oral i fer una cirurgia mínimament invasiva. "Estem canviant un tipus de cirurgia transmandibular més agressiva en la qual obres la mandíbula i has de causar molt de mal en parts sanes per a arribar a la lesió, per una cirurgia que et porta directament a la zona de la lesió", apunta el Dr. Raimundo Gutiérrez Fonseca, membre de l'equip d’ORL d'aquest hospital.
Aquest nou ajudant també és pioner en el tractament de la Síndrome de l'Apnea Obstructiva del Son (SAOS). S'estima que la tenen el 24% dels homes i el 9% de les dones. La cirurgia robòtica transoral ha permès arribar fins a la base de la llengua, que és l'estructura implicada en l'obstrucció de la via aèria. Gràcies a aquest sistema s'estan aconseguint taxes de resultats positius fins al 80% dels casos gràcies a una cirurgia mínimament invasiva que utilitza els orificis naturals. Això es coneix com a cirurgia NOTES.
El Dr. Antonio de Lacy, director de l'Institut Quirúrgic Lacy, dins de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, aplica aquesta tècnica des del 2011. Encara que al principi van començar amb les intervencions de càncer de còlon a través de la vagina, es van trobar un problema, i és que només podien intervenir el 50% de la població. “El que vam fer va ser focalitzar-nos en la cirurgia colorectal a través de l'anus. L'anus el té el 100% de la població. A Barcelona es va fer per primera vegada al món la cirurgia al recte a través de l'anus. El 14 de novembre d'aquest any se’n compleixen 10 de la primera intervenció d'aquesta patologia a través dels orificis naturals, per la qual cosa ens sentim contents i orgullosos”.
Quiròfans híbrids
Però no només canvien els procediments o l'equipament al servei del cirurgià, també ha canviat la “sala de màquines” del cirurgià. Els quiròfans són molt més que una taula d'operacions, estan digitalitzats i incorporen els sistemes més avançats d'imatge de radiodiagnòstic, que ajuden els cirurgians a dur a terme procediments complexos de forma més senzilla, ràpida i mínimament invasiva, i escurcen els temps però milloren en eficàcia i seguretat.
L'Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Móstoles, l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, la Fundación Jiménez Díaz i el Centre Mèdic Teknon de Barcelona són exemples d'hospitals que ja han incorporat quiròfans híbrids a les seves instal·lacions.
L'Hospital Universitari Rey Juan Carlos, que pertany a la xarxa sanitària pública de la Comunitat de Madrid, disposa d’un quiròfan híbrid d'última generació que permet dur a terme procediments quirúrgics convencionals, mínimament invasius amb accés percutani o una combinació de tots dos en el mateix pacient. Està especialment preparat per a Cirurgies Vascular i Cardíaca, per a biòpsies guiades per radioscòpia en Cirurgia Toràcica, Cirurgies Ortopèdiques amb reconstruccions en 3D, Cirurgia Oncològica i per a fer tècniques de Radiologia i Cardiologia Intervencionista.
Un dels grans avenços en els últims anys s'ha fet en les cirurgies intervencionistes, que consisteixen a operar el pacient sense fer grans obertures, sinó amb catèters fins que s'introdueixen amb una petita incisió a la cama o el braç. Aquests catèters porten els materials o pròtesis necessaris en la intervenció i van avançant pel sistema vascular dels pacients guiats per tècniques d'imatge, i arriben al cor i, fins i tot, al cervell.
La Fundación Jiménez Díaz, compromesa amb estar a l'avantguarda de la tecnologia en l'assistència sanitària, ha posat en marxa una nova àrea quirúrgica de 1.000 m2 que inclou dos quiròfans híbrids, un quiròfan comunicat amb ressonància intraoperatòria i quatre quiròfans polivalents, tres dels quals dedicats a intervencions de Traumatologia i un a Urologia.
L'hospital es va convertir fa un any en el primer de la sanitat pública espanyola a incorporar la ressonància magnètica intraoperatòria. Aquesta permet més capacitat de resecció total dels tumors i menys seqüeles en àrees no afectades recidives i sense necessitat de cirurgies secundàries.
El Dr. Ricardo Díez Valle, cap del Departament de Neurocirurgia de la Fundació Jiménez Díaz, assenyala que l’RM intraoperatòria “és una solució en la qual es pot fer cirurgia i portar a terme un estudi de ressonància sense acabar la cirurgia, sense tancar la ferida quirúrgica ni despertar el pacient. La part superior de la taula de quiròfan es fa lliscar fins a la ressonància, el pacient es desplaça, però no canvia la seva posició ni cal treure'l de la taula de quiròfan”. S'utilitza especialment en tumors cerebrals.
La ressonància magnètica és la base en què es donen suport múltiples operacions, i la que s'utilitza en els postoperatoris per a comprovar l'èxit de la intervenció. Però com que s’és al mateix quiròfan, es pot anar veient a temps real com funciona la intervenció. Per exemple, a l'hora d'extirpar un tumor, es pot fer un control al moment per a saber si s'ha aconseguit erradicar en tots els límits. Això permet optimitzar el resultat de les operacions i reduir les complicacions postoperatòries, efectes secundaris i reintervencions.
Fent un pas més en la transformació digital dels seus centres, l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid s'ha dotat de la tecnologia necessària per a posar en funcionament un quiròfan híbrid que permet dur a terme tractaments de cirurgia intervencionista. Aquestes es porten a terme especialment en tres àrees: cardiologia intervencionista (col·locació de stent coronaris, tractaments d'arrítmies), cirurgia vascular (dilatació d'aorta) i neuroradiologia (tractar aneurismes cerebrals sense necessitat d'obrir el crani).
A més, aquest emplaçament permet un treball multidisciplinari entre cardiòlegs, neuroradiòlegs i cirurgians vasculars. Segons les dades de què disposa l'hospital, prop del 90% de les patologies aòrtiques es tracten actualment a través d'una cirurgia percutània.
Amb l'objectiu d'oferir els avenços més nous, el Centre Mèdic Teknon, que pertany al grup Quirónsalud, també ha posat en marxa el seu primer quiròfan híbrid. Aquesta sala està dotada d'una plataforma de teràpia guiada per imatge que permet la realització d'operacions mínimament invasives. Aquest quiròfan disposa d’un sistema de raigs X d'última generació que permet practicar tant intervencions quirúrgiques amb el suport òptim de les tècniques d'imatge com intervencions coronàries i de patologia cardíaca estructural guiades també per raigs X, tomografia computada i ecografia.
Geolocalització i control per veu i gestos
I en l'era de la domòtica i els assistents per veu, la cirurgia tampoc escapa a aquests avenços i prova d'això és que l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Móstoles, el 2018, va instal·lar un sistema de traçabilitat sense fil de pacients que inclou control per veu i gestos.
Aquest mètode innovador, anomenat Sistema de Traçabilitat Sense fil del Circuit Quirúrgic (STIQ), ajuda a millorar la seguretat del pacient, ja que disposa d’un sistema que t'avisa de les necessitats especials de cadascun, com poden ser les al·lèrgies. També geolocalitza el pacient combinant una polsera que se li col·loca a l'arribada a l'hospital juntament amb les diferents balises distribuïdes pel bloc quirúrgic perquè els familiars sàpiguen en tot moment on és. Això no fa que les operacions siguin més ràpides, però dona tranquil·litat a les persones que són a la sala d'espera amb els nervis a flor de pell. D'altra banda, automatitza el mesurament dels temps a quiròfan; i optimitza tota la informació, que és d'utilitat per a familiars i per a professionals, perquè tinguin una visió en temps real del funcionament del bloc. “Poder fer per veu procediments que el professional normalment fa de manera manual li permet dedicar més atenció a altres activitats, s’optimitza el temps i es milloren la qualitat, eficiència i seguretat del pacient", afirma el Dr. Juan Rey, cap del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Móstoles.
