☰
✕

Compartir el dol amb altra gent que també pateix com tu

Mémora ofereix grups de suport gratuïts a Girona per compartir la pèrdua d'un ésser estimat amb altres persones i poder fer el dol d'una manera sana

Un grup de dol gestionat per Mémora a Girona. / Mémora

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Ariadna Sala

Girona

D'un dia per l'altre, la Neus va perdre el seu germà petit en un accident. No va poder-se acomiadar d'ell, i s'ho va haver de creure per força. Va trobar-se amb la mort de cara, i va haver de demanar ajuda professional perquè es va adonar que no podia estar al costat d'altres familiars que també patien aquella pèrdua perquè no podia ajudar-se a ella mateixa.

El cop més dur no va ser el mateix dia de la pèrdua. "Després d'uns primers mesos amb esperança perquè feia poc que l'havia vist em vaig adonar que ell no tornaria", explica. Li van recomanar que anés als grups de dol de Mémora dirigits per la infermera Teresa Lapiedra.

En el cas de la Dolors, la pèrdua de la seva germana després de sis mesos d'un diagnòstic demolidor va omplir-li el cos de ràbia. "Tenia moltes emocions estranyes dins meu, no volia connectar amb la vida i tot em molestava, fins i tot els meus nets, perquè tenia por que els passés alguna cosa a ells", relata. Va conèixer la Teresa Lapiedra a través d'una crònica d'aquest diari que parlava del dol.

Ambdues afectades van inscriure's als grups de dol que ofereix Mémora de forma gratuïta al seu Espai de Suport Girona – Trueta per donar suport a les persones que han patit una pèrdua. Aquests espais, confidencials i segurs, tenen l'objectiu de permetre als usuaris fer un dol més sa, posar nom a les seves emocions i augmentar la seva finestra de tolerància cap a ells. "Va ser una oportunitat per obrir-me, perquè ningú vol escoltar algú que té dolor, i quan plores et diuen que ja passarà", indica la Dolors. "Estava tot el dia de mal humor i enrabiada". La seva experiència al grup va durar quasi dos anys, on es va sentir escoltada i aconsellada en tot moment per Lapiedra. "Quan vaig entrar vaig adonar-me que hi ha molta gent que pateix i que hi ha molt dolor al món", relata.

En el cas de la Neus, primer va fer sessions individuals, on va sentir-se molt ajudada: podia parlar del seu germà i explicar-li a algú com era. Quan es va introduir al grup, on va estar-s'hi uns mesos, va adonar-se que havia fet una evolució positiva del dol des que havia començat les sessions amb Lapiedra: "vaig veure que podia aportar esperança a la resta, i que podrien veure en mi que la vida continua i que tenim més família", explica.

Compartir el dolor

Teresa Lapiedra té una llarga trajectòria com a infermera, i lidera els grups de dol que Mémora va implementar a Girona l'any 2021. A més, també porta la batuta del projecte gestora final de vida a l’Hospital Santa Caterina de Salt. Els grups de dol es posen en marxa l'octubre i s'allarguen fins a finals de juny, i reuneixen participants que han patit una pèrdua i volen ajuda per gestionar-la. Les reunions són quinzenals, duren dues hores i compten amb màxim vuit participants per garantir que tothom tingui el seu temps per parlar de la seva experiència. "Compartir el dol amb altres usuaris és molt positiu perquè es poden explicar sentiments difícils amb total llibertat i sense judicis, així com aspectes propis del procés de dol que no es poden dir a la família o amistats", indica la infermera. "El grup també permet veure altres maneres de manejar el procés, i mentre va avançant es creen relacions de confiança i d'empatia".

Després de la seva estança al grup, ambdues usuàries viuen la pèrdua d'una manera diferent. "Ha sigut una salvació en la meva vida, no et deia mai que no ploressis, sinó que t'abraça, t'escolta i et dona consells", assegura la Dolors. "Ara tinc eines per a quan estic més malament, la Teresa em va recomanar lectures sobre la mort i el dol, i això m'ha ajudat molt. Fa tres anys que la meva germana va marxar, i tot i que el dolor no ha marxat, no és tan intens com al principi, estic més serena i ja no tinc aquella ràbia dins".

La Neus ha obert un compte d'Instagram on buida les seves emocions de forma periòdica, i això l'ajuda a posar nom a les seves emocions. "Tots sentim el mateix mal, és un trencament físic del cor", expressa. "No es parla de la mort, quan ho vivim no tenim eines i sembla que tot el que fas està malament, és un procés natural i se n'ha de parlar", opina. "Jo tinc la necessitat de parlar d'ell perquè n'estic orgullosa i el trobo a faltar".

Un dol saludable

El dol és un procés d'adaptació i una resposta natural davant una pèrdua molt important, i que sempre s'ha de fer. "El vincle que hi ha amb la persona determinarà també com afectarà aquest procés", explica Lapiedra. L'estat d'ànim o els sentiments que ens provoqui seran únics en cada persona: "les reaccions que tenim són normals en el dol i és necessari viure-les per poder elaborar un dol saludable", sosté. El perfil de les persones que assisteixen a un grup de dol és el d'algú que ha patit una pèrdua fa uns mesos, potser més d'un any, i que veuen que el temps per si sol no cura res, i que necessiten un espai per expressar les emocions i parlar del seu ésser estimat sense sentir-se jutjat. En aquest sentit, l’experta indica que no hi ha un temps establert per deixar els grups, sinó que "quan la persona veu que el seu dia a dia és més funcional i que té més capacitat de connexió amb el record de l'ésser estimat sense tenir sentiments de ràbia i recordant a partir dels bons moments viscuts i bones experiències compartides, veu el moment de deixar-lo”, explica.

Feu clic per veure més contingut per a tu

Hi ha diferents tipus de dol: l'anticipat, que normalment es viu en un diagnòstic d'una malaltia sense cura; el patològic o complicat, quan la simptomatologia no remet i al cap dels anys es reviu la mort i les seves circumstàncies; el dol posposat, quan la persona s'ha de fer càrrec de moltes coses com cuidar una família; el dol absent, quan hi ha negació de la situació; i el dol desautoritzat, quan l'entorn no dona permís per expressar les emocions perquè la mort comporta un estigma, en casos de mort de mascotes o amb pèrdua gestacional, entre altres.

Com accedir als grups de dol de Mémora?

Els grups estan adreçats a tothom, tant si s’ha realitzat el servei funerari amb Mémora com si no, i només s'ha de trucar al telèfon d’informació 900 231 132 per tal que s’organitzi una entrevista d’acollida. La finalitat de l'entrevista és que la persona reuneixi les característiques necessàries per formar part del grup de dol, que sigui beneficiós per ella i per la resta de participants. Un criteri d'exclusió seria un alt nivell de trauma, que requeriria fer sessions individuals prèvies, o que el dol estigui en una fase més avançada o no sigui el tema principal de la persona.

Noticias de Portada LlegirNoticias cerca de ti A propJuegos Jugar