Quan la innovació és resiliència: ciència, aliances i tecnologia per a la seguretat ambiental
La cooperació publicoprivada, l’anticipació i la transferència tecnològica dibuixen el nou model de sostenibilitat per a municipis i indústries
Lab&Tech Cetaqua. / Veolia
L’emergència climàtica i la pressió estructural sobre els recursos essencials han redefinit per complet el paper de la innovació en el teixit empresarial. Innovar ha esdevingut l’eix vertebrador imprescindible per garantir la continuïtat operativa, la competitivitat i l’adaptació al canvi climàtic. En una societat que afronta episodis meteorològics extrems, sequeres persistents i noves exigències regulatòries, la innovació eficaç ha de ser capaç d’anticipar i accelerar solucions tangibles que descontaminen, descarbonitzen i regeneren els recursos naturals.
Aquesta transformació requereix una mirada integral: connectar les necessitats amb solucions amb implantació operativa directa a peu de carrer, equipaments públics i instal·lacions industrials. A Veolia, aquest compromís es materialitza a través d’un model d’R+D+i obert i col·laboratiu, que vincula de manera permanent les necessitats locals detectades sobre el terreny amb les capacitats avançades de l’ecosistema d’innovació, científic, tecnològic i d’impacte. A Espanya, aquesta aposta es va concretar, el 2025, en una inversió de 75,6 milions d’euros en R+D+i, distribuïda en 346 projectes.
Una arquitectura d’aliances per transferir la ciència al mercat
En l’àmbit de l’aigua, una part important de la innovació es desenvolupa amb Cetaqua (Centre Tecnològic de l’Aigua), una aliança publicoprivada pionera creada per Aigües de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Amb seu central a Cornellà de Llobregat, i amb el centre de validació experimental Cetaqua Lab & Tech a Sant Joan Despí, aquesta infraestructura agrupa més de 100 experts i opera més de 30 plantes pilot dedicades a l’assaig i l’escalatge de noves tecnologies. El seu impacte es reflecteix en més de 350 milions d’euros mobilitzats en R+D+i pública, amb un retorn de 5,5 euros per cada euro invertit, a més de l’avaluació anual de més de 50 tecnologies i el trasllat continuat de solucions i de serveis al mercat.
Hubgrade de resiliència urbana de Veolia, ubicat a Granollers. / Veolia
Els programes europeus i estatals de finançament competitiu permeten a Veolia validar solucions en entorns reals i reforçar la resiliència dels territoris. Per exemple, el projecte europeu REHUBS, integrat en la Missió Clima de la Unió Europea, està creant a Manlleu un living lab de resiliència rural amb l’ajuntament, la UPC i Veolia. El projecte incorporarà sistemes d’alerta primerenca davant inundacions i, també, treballarà per capacitar les comunitats locals i sensibilitzar la ciutadania davant els efectes del canvi climàtic, com ara la sequera.
De l’estalvi a l’impacte regeneratiu
La gestió de l’aigua exemplifica el salt conceptual que exigeix la transició ecològica. L’objectiu estratègic ja no es limita a reduir consums o a optimitzar xarxes, sinó que avança cap al concepte regeneratiu anomenat Water Positive: calcular, reduir i compensar la petjada hídrica mitjançant la devolució de recurs net i preservat a la natura. A través del marc de certificació innovador Act4Water, i en col·laboració amb Cetaqua i la Fundació Aquae, s’han consolidat els crèdits d’aigua positiva (CAP), cada unitat dels quals equival a 1.000 metres cúbics regenerats o preservats mitjançant projectes ambientals auditats. Aquest instrument financer i ambiental s’està traduint en experiències tangibles arreu del territori. A la Cerdanya, un projecte de digitalització i millora de l’eficiència a la xarxa d’aigua potable d’Alp, desenvolupat conjuntament amb BBVA i amb una inversió de 171.500 euros a cinc anys, permet reduir les fuites en 109.000 metres cúbics anuals. Aquesta intervenció genera 131 CAP l’any i possibilita a l’entitat bancària generar impacte positiu molt per sobre de la seva petjada hídrica directa a Espanya.
Seguretat ambiental i el salt cap a les ecofactories
Garantir la seguretat dels recursos hídrics implica també avançar solucions per als nous contaminants. En resposta al Reial decret 3/2023 i a les exigències europees sobre compostos com els PFAS, Cetaqua i Veolia desenvolupen estudis d’anàlisi de riscos i tractabilitat per proposar la combinació tecnològica més ecoeficient per a cada cas, una solució que permeti blindar les captacions subterrànies locals, reduir la dependència de la compra d’aigua en alta i reforçar l’autonomia dels municipis. Entre les tecnologies avaluades hi ha el carbó actiu granular, resines d’intercanvi iònic i membranes d’osmosi inversa, a més de tecnologies d’avantguarda per a la destrucció de PFAS que eviten la generació de residus perillosos. A Sabadell, el projecte LIFE GENESYS, en col·laboració amb Cetaqua, CASSA, l’Hospital Parc Taulí, Labaqua i Apria, aplica un pretractament en origen de les aigües residuals hospitalàries abans que arribin a la depuradora urbana. Amb aquest tractament s’aconseguirà eliminar el 90 % dels fàrmacs i bacteris multiresistents, des de l’enfocament sanitari i ambiental One Health. Aquest cicle culmina amb la transformació de les depuradores en ecofactories, capaces de reutilitzar el 100 % de l’aigua, aprofitar subproductes i generar la seva pròpia energia neta.
Visió sistèmica: descarbonització i circularitat
Un dels trets diferencials d’aquest model és la integració de l’aigua, l’energia i els residus en un únic esquema de sostenibilitat. En matèria energètica, a Catalunya, Veolia aporta més de 250 projectes de biomassa agrícola i forestal i prop de 150 instal·lacions d’autoconsum solar, i pren com a referència infraestructures locals com la xarxa de calor de Molins de Rei, en funcionament des de l’any 2000. Veolia analitza i prova diferents tipus de biomassa abans de portar-los a escala industrial. Aquesta capacitat d’assaig és clau per adaptar les solucions a les necessitats tèrmiques i productives de cada empresa i accelerar el pas de la demostració a la implantació.
Pel que fa als residus, el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, a Mataró, converteix fins a 220.000 tones anuals de rebuig municipal en materials reciclats, compost, biogàs i més de 90.000 MWh d’electricitat, amb la qual cosa aporta més calor a la xarxa urbana. D’aquesta manera, el residu deixa de ser el punt final d’un procés per esdevenir recurs.
Territori connectat, decisions intel·ligents
La innovació en digitalització i la intel·ligència artificial connecten dades, coneixement i experiència operativa per avançar cap a una gestió predictiva dels serveis essencials. En aquest context, Hubgrade és una xarxa de capacitats especialitzades que ajuda municipis, empreses i infraestructures a anticipar riscos i optimitzar recursos. A Catalunya inclou centres dedicats a la resiliència urbana, el sanejament, la telemesura, la ciberseguretat i l’energia, ubicats a Granollers, a Rubí i a Barcelona. A través de l’Espai INNOVA, el Hubgrade Catalunya, a Granollers, impulsa la ideació, el codisseny de pilots i la innovació oberta. És així com la intel·ligència artificial, la ciència i les dades es transformen en seguretat i resiliència per al territori.