Peio Belausteguigoitia: "La intel·ligència artificial democratitza el coneixement i ens fa replantejar a tots com ens relacionem"
BBVA i EL PERIÓDICO reuneixen representants de la Generalitat, FemCat, la Fundació i2CAT i HIPRA per analitzar com la intel·ligència artificial pot impulsar la competitivitat del teixit empresarial català sense perdre de vista el talent i la transformació de les organitzacions.
Peio Belausteguigoitia, durant la taula rodona sobre la "IA aplicada a l'empresa: innovació i creixement"
Patricia López
La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una eina cada vegada més present en les empreses. No obstant, incorporar-la no significa necessàriament aprofitar tot el seu potencial. El repte és identificar on aporta valor, integrar-la en els processos de treball i preparar les organitzacions i els seus treballadors per a una transformació que va més enllà de la tecnologia. Aquesta ha sigut una de les principals reflexions de la jornada ‘IA aplicada a l’empresa: innovació i creixement’, organitzada pel BBVA i EL PERIÓDICO.
Millorar la relació amb els clients
La IA també està modificant el funcionament intern de les grans companyies i la seva relació amb els usuaris. Peio Belausteguigoitia, country manager del BBVA a Espanya, ha recordat que la IA generativa ja existia abans de ChatGPT, però que el llançament d’aquesta eina, el novembre del 2022, va contribuir a democratitzar-ne l’accés. En tot just dos mesos va arribar als 100 milions d’usuaris, ha destacat.
«Crec que democratitza el coneixement i ens fa replantejar a tots, des del punt de vista d’empresa i també des del punt de vista d’usuari, com ens relacionem», ha afirmat. Al seu entendre, aquesta expansió també ha elevat les expectatives dels consumidors, que reclamen que la seva interacció amb les companyies sigui cada vegada més útil i senzilla.
Al BBVA, la IA s’aplica en àmbits com la relació amb els clients, la gestió d’operacions i l’anàlisi de riscos. Belausteguigoitia ha explicat que el banc treballa per millorar els processos interns, agilitzar la gestió i facilitar la programació informàtica «BBVA aposta per la IA per transformar la relació amb els seus clients i millorar l’eficiència», remarca Belausteguigoitia. També ha destacat el desenvolupament de Blue, un assistent integrat a l’aplicació que permetrà interactuar amb els serveis del banc d’una manera més conversacional.
Natàlia Ríos i Peio Belausteguigoitia. / Maite Cruz
Un dels principals desafiaments, no obstant, consisteix a passar de les proves inicials a una aplicació a gran escala. El directiu ha reconegut que connectar les eines amb els sistemes i les dades d’una entitat financera requereix una feina important. «El repte realment complicat és passar del cas d’ús a la industrialització de la utilització de la IA», ha assenyalat.
La seguretat i els límits d’aquesta tecnologia també han centrat part de la seva intervenció. Belausteguigoitia ha recordat que la IA pot ser utilitzada tant per actors malintencionats com pels que treballen per protegir-se’n. «De la mateixa manera que avancen tecnològicament els dolents, també avancem i innovem els bons», ha afirmat, abans de destacar la importància de la inversió en ciberseguretat i de la formació dels usuaris.
Una adopció desigual segons la mida de l’empresa
La implantació de la intel·ligència artificial avança a diferents velocitats en el teixit empresarial català. Segons les dades d’Idescat corresponents al primer trimestre del 2025, el 24% de les empreses catalanes amb deu o més treballadors i connexió a internet utilitzaven aquesta tecnologia. Entre les companyies de menys de deu empleats, el percentatge se situava en el 15%. La diferència també s’aprecia segons la dimensió de les organitzacions: l’ús arriba al 48,7% en les empreses de 250 treballadors o més, davant el 21,2% de les que tenen entre deu i 49 empleats.
Tot i que la tecnologia està cada vegada més present en les converses empresarials, la seva incorporació encara es troba en una fase inicial per a bona part de les companyies. Muntsa Vilalta, directora general de FemCat, ha explicat que els directius observen la IA principalment des de la perspectiva de la competitivitat i la productivitat. No obstant, ha advertit que hi ha diferències entre sectors: «Hi ha sectors que estan més madurs a l’hora d’implantar intel·ligència artificial, com per exemple el sector bio, i d’altres que no tant».
Vilalta també ha posat l’accent en la necessitat de connectar el món empresarial amb els centres de coneixement i innovació. «A Catalunya tenim un molt bon ecosistema de coneixement i innovació», ha destacat. Segons el seu parer, encara hi ha «molt recorregut» per reforçar la vinculació entre els dos àmbits i facilitar que les empreses puguin aprofitar les noves eines.
D’experimentar a transformar el negoci
Un dels principals reptes consisteix a deixar enrere les proves aïllades i aconseguir que la IA tingui un impacte real en el funcionament de les companyies. Per a Sergi Figuerola, director de la Fundació i2CAT, la velocitat a què evoluciona aquesta tecnologia està modificant fins i tot les bases de la investigació. «Estem canviant els fonaments», ha advertit. I ha resumit el ritme dels avenços amb una reflexió: «Fa sis mesos estàvem amb la IA generativa i ara estem amb la IA agèntica, i d’aquí a sis mesos no sé dir-te en què estarem».
L’investigador ha alertat que la tecnologia avança més ràpid que la capacitat d’adaptació de les organitzacions. «¿Està preparada la societat, les empreses per a aquest avenç exponencial? No, no ho estan, sincerament, és la realitat», ha afirmat. Per això, considera que les companyies han de conèixer bé la seva pròpia activitat abans d’incorporar noves eines i tenir clar què volen canviar.
«És molt fàcil agafar un ChatGPT o agafar una altra eina, però l’important és que han d’entendre que estem en una situació en què s’ha de transformar el negoci», ha assenyalat. Figuerola ha insistit que l’objectiu no pot limitar-se a millorar una tasca concreta: «No es tracta de fer un procés, es tracta de transformar la teva organització».
Per aconseguir-ho, ha defensat la importància d’identificar els processos en els quals la IA pot aportar valor, disposar de dades de qualitat i conèixer les diferents tecnologies disponibles. També ha reclamat formació perquè les empreses puguin prendre decisions informades i no es deixin portar per cada novetat que apareix al mercat.
D'esquerra a dreta: Sergi Saborit, subdirector de EL PERIÓDICO; Jaume Miralles, director general d'Intel·ligència Artificial de la Generalitat de Catalunya; Muntsa Vilalta, directora general de FemCat; Sergi Figuerola, director de la Fundació i2CAT; i Sergi Valls, director de IT de la farmacèutica HIPRA. / Maite Cruz
El talent, una peça central del canvi
La transformació tecnològica també planteja interrogants sobre el futur de l’ocupació i les capacitats que necessitaran els treballadors. Vilalta ha recordat que l’impacte de la IA va més enllà de la competitivitat empresarial: «Afecta les persones i afecta la societat». Entre els desafiaments que ha esmentat hi figuren el lideratge, el canvi organitzatiu, la cultura d’empresa i la gestió de la por dels qui temen perdre el seu lloc de treball.
«¿Com som capaços de fer millor comunicació interna?», s’ha preguntat la directora general de FemCat, que ha situat el talent entre els elements centrals de la transformació. En aquest sentit, ha destacat que, a més dels coneixements tecnològics, les empreses necessiten treballadors amb creativitat, capacitat per treballar en equip i adaptació al canvi.
La dificultat per trobar professionals també es reflecteix en l’àmbit industrial. Vilalta ha explicat que un estudi sobre el talent en aquest sector va detectar que el 58% dels perfils demandats no es cobreixen. D’aquests, aproximadament la meitat estan vinculats als oficis i els treballs manuals, mentre que l’altra meitat corresponen a perfils tecnològics. «Està bé la tecnologia, però tecnologia i persones, i quines preguntes ens hem de fer, penso que és un tema que hem d’abordar de manera constant en les nostres empreses», ha defensat.
La directiva ha conclòs que la transformació exigeix que cada companyia es plantegi cap on vol avançar i quins valors vol mantenir. «És fàcil de dir i molt difícil de fer», ha reconegut sobre la capacitat d’adaptació al canvi.
Aposta per l’adopció i la formació
L’Administració pública també s’enfronta al desafiament d’incorporar la intel·ligència artificial al seu procés i serveis. El novembre del 2025, la Generalitat va presentar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya 2026-2030, un full de ruta que contempla el desenvolupament d’infraestructures, l’intercanvi d’informació, el recolzament a les empreses i l’ús responsable d’aquesta tecnologia.
Jaume Miralles, director general d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades de la Generalitat, ha explicat que el pla contempla diferents línies d’actuació, entre les quals l’impuls d’infraestructures, la formació i l’acompanyament a les empreses. També preveu facilitar l’accés a capacitat de computació pública per a aquelles companyies que vulguin entrenar els seus propis models.
En l’àmbit de l’Administració, Miralles ha assenyalat que la implantació de la IA no pot limitar-se a agilitar els tràmits. «La gent tendeix a pensar en els tràmits, però pensem en la Generalitat de Catalunya: tenim entre el sector públic i la sanitat 250.000 o 300.000 persones», ha explicat. Per això, ha defensat que la transformació ha d’arribar també a la manera de treballar dels empleats públics.
«Tots han de conèixer la intel·ligència artificial, conèixer aquestes eines d’assistents», ha afirmat. La Generalitat ha posat en marxa formació per als seus treballadors amb l’objectiu que aprenguin a utilitzar aquestes aplicacions i puguin identificar tasques susceptibles d’automatització. Miralles ha resumit el següent pas amb una pregunta que vol traslladar als equips: «¿I per què aquesta tasca no l’automatitzem?».
El director general ha explicat que la intenció és que els funcionaris i unitats puguin detectar necessitats i proposar solucions, en lloc d’imposar des de dalt els casos d’ús. Quan diferents departaments identifiquen problemes similars, l’Administració pot estudiar com estendre una mateixa solució al conjunt de l’organització.
Jornada sobre intel·ligència artificial / Maite Cruz
Elegir bé on aplicar la IA
L’experiència d’HIPRA reflecteix la importància d’abordar la implantació de la IA des d’una perspectiva pràctica. Sergi Valls, director d’IT de la companyia farmacèutica, ha explicat que fa anys que l’empresa treballa utilitzant eines com l’aprenentatge automàtic, abans fins i tot de l’expansió de la IA generativa. Per a això, ha remarcat, disposar de dades sòlides i fiables resulta fonamental: «El combustible de la IA són les dades, per tant, el que hem d’aconseguir és el màxim de dades, les més robustes i de la qualitat més gran possible».
Valls ha defensat que la companyia no incorpora aquesta tecnologia per seguir una moda, sinó quan permet resoldre necessitats concretes. «L’aproximació que fem és totalment pragmàtica: l’apliquem allà on tingui sentit, on tingui retorn i on aporti valor», ha explicat.
Entre els àmbits en els quals HIPRA ja utilitza aquestes eines hi figuren el disseny i la modelització de proteïnes, l’anàlisi de grans volums de dades, la producció i el desenvolupament informàtic. També ha esmentat una aplicació de reconeixement d’imatges capaç de detectar determinades malalties.
El directiu ha insistit que la implantació d’aquestes eines ha de formar part d’una estratègia de transformació digital més àmplia. En aquest sentit, ha explicat que la companyia treballa en un programa transversal per millorar la productivitat dels treballadors i transformar processos. La clau, ha reiterat, és no incorporar tecnologia sense una finalitat concreta: «Realment no volem tenir-la perquè estigui de moda, sinó perquè veiem que hi ha un retorn evident i ens aporta valor».
Les intervencions han deixat una idea compartida: la intel·ligència artificial ofereix oportunitats per millorar la productivitat, innovar i reforçar la competitivitat, però la seva incorporació no pot reduir-se a adoptar l’última eina disponible. El repte està a saber per a què s’utilitza, preparar les persones i transformar les organitzacions perquè la tecnologia es tradueixi en resultats.