La modernització del camp català, a debat
Una nova jornada de Planeta Agro, organitzada per Prensa Ibérica i El Periódico i impulsada per AgroBank, acull experts i portaveus del sector a Tarragona
Un moment de la segona taula d'expertos incluida en l'event Planeta Agro / Maite Cruz
Adaptar-nos al canvi climàtic. Innovar. Produir i consumir localment. I, sobretot, incorporar el talent que atresoren els joves. Són algunes de les arestes que més es van repetir durant una nova edició de Planeta Agro, jornada organitzada per Prensa Ibérica i El Periódico i impulsada per AgroBank amb l’objectiu de generar espais de debat i reflexionar sobre les tendències, iniciatives i oportunitats que hi ha actualment en el si d’un sector tan important per a l’economia catalana i espanyola com és l’agrari. I el futur del qual passa per resultar econòmicament rendible per als joves que s’hi incorporen.
L’esdeveniment, que va tenir lloc al Palau Firal i de Congressos de la ciutat de Tarragona, va oferir diferents punts de vista i, el que és més important, solucions de cara al futur, gràcies a les diferents aportacions de representants d’institucions públiques, organitzacions agràries, institucions acadèmiques i empreses del sector.
Fèlix Noguera, director general de Prensa Ibérica Catalunya i les Balears. / Maite Cruz
El camp tarragoní reivindica el seu potencial
Abans de donar pas a dues taules de conversa entre diferents experts, l’obertura institucional va anar a càrrec de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca de la Generalitat de Catalunya, Glòria Tibau, que va destacar que el sector agrícola de Tarragona «compta amb una dilatada història agrària que transcendeix la seva reconeguda indústria petroquímica i turística». Per a Tibau, tot i que històricament hagi sigut considerat un territori de secà, al camp tarragoní «es va apostar fa dècades per la màxima qualitat dels seus productes alimentaris. I per això les nombroses certificacions i segells com la Denominació d’Origen Tarragona, que acumula ja 80 anys».
La representant de la Generalitat de Catalunya, després de citar casos d’èxit com l’avellana, el vi i, per descomptat, els calçots, va demanar una col·laboració publicoprivada que sumi tota la societat, un pla que integri la incorporació de la bioeconomia i l’economia circular per enfortir la sostenibilitat de les explotacions i una rendibilitat econòmica que asseguri el relleu generacional. «Una explotació poc rendible no és atractiva per a cap jove. Hem d’aconseguir, entre tots, que sigui rendible», va finalitzar.
Glòria Tubau, directora de Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona. / Maite Cruz
La directora d’AgroBank en la direcció territorial Catalunya a CaixaBank, Carina Termens Clua, va aprofitar la seva intervenció per destacar que el sector agroalimentari «és estratègic per a l’equilibri econòmic i social de Catalunya, una activitat que no només genera riquesa, ocupació i exportacions, sinó que també garanteix la cohesió territorial». Termens Clua tampoc va obviar en el seu torn de paraula reptes del camp, «com l’adaptació al canvi climàtic, la disponibilitat hídrica i el relleu generacional. Però poques activitats compten amb tantes oportunitats de futur».
Per abordar aquesta nova etapa, la directora d’AgroBank en la direcció territorial Catalunya a CaixaBank va advocar per liderar la transformació mitjançant la digitalització, la biotecnologia i l’ús eficient de l’aigua. I la col·laboració: «El nostre paper és consolidar-nos com a socis estratègics dels professionals rurals, acompanyant-los amb inversió, formació i innovació. Catalunya disposa del talent i el coneixement per aconseguir-ho».
Carina Termens Clua, directora d’Agrobank en la direcció territorial de Catalunya. / Maite Cruz
El biometà, una oportunitat per al món rural
Després dels discursos d’obertura de la jornada, va arribar el torn d’escoltar Xavier Flotats, membre de la Comissió Acadèmica del programa de doctorat en Enginyeria Ambiental a la UPC i Ignasi Cabané, responsable de connexions de plantes de gasos renovables a Nedgia, grup Naturgy, que van compartir una primera taula de debat moderada per María Jesús Ibáñez, redactora d’EL PERIÓDICO. Els dos experts van valorar el paper del biometà com una de les oportunitats energètiques i ambientals més consolidades per al medi rural, capaç de transformar la gestió problemàtica de de dejeccions ramaderes i residus en una nova font d’ingressos i descarbonització.
Xavier Flotats / Maite Cruz
«És important que el ramader s’impliqui en els projectes de biometà, fins i tot com a promotor»
El professor emèrit de la UPC va remarcar els aspectes econòmics clau que impulsen el desenvolupament del biometà, com són l’avaluació de crèdits de carboni, el tractament comparatiu de de Projeccions i la implicació del sector ramader. Preguntat pels beneficis que pot obtenir un professional del camp si participa en un projecte de biometà, Flotats els va qualificar de socials i ambientals. «És important que el ramader s’impliqui en el projecte, no tan sols que hi participi. Fins i tot que es mogui com a promotor. Que ramaders, agricultors i fins i tot els industrials d’una zona determinada s’ajuntin per promoure’l ells mateixos, perquè serà la manera de participar en el model de negoci. Ja buscaran l’empresa d’enginyeria o el grup inversor, però que participin en el model de negoci com a líders per millorar la seva activitat, per reduir les seves emissions, per fer obres. O sigui, tenir ingressos no per anar-se’n de vacances, sinó tenir ingressos per millorar l’activitat agrària mateix».
Respecte al tractament comparatiu de dejeccions, Ignasi Cabané va recordar la dada comparativa que la població humana a Espanya genera 50 quilograms de dejeccions per persona a l’any. Els animals en generen quatre vegades més, fent urgent generalitzar el tractament industrial d’aquestes dejeccions mitjançant biometanització. «I a sobre les emmagatzemem en basses que generen emissions. Cal tractar-les, aprofitar-les i donar solució a una problemàtica actual. Però de moment genera por, que és més poderós que el relat tècnic i racional. Però el que necessitem són veus autoritzades i casos reals de ramaders que tinguin plantes reals que funcionin. Perquè això acaba amb la por».
Ignasi Cabané / Maite Cruz
«Amb els projectes de biometà que tenim, Catalunya en 10 anys pot equiparar-se a França, Dinamarca o Itàlia»
Des de la perspectiva del transport i la distribució, Cabané mateix va presentar els números que situen el biometà com una peça clau de la transició energètica i va assegurar que, a diferència de l’energia solar o eòlica, el biometà ofereix una energia totalment emmagatzemable, estable i gestionable les 24 hores del dia. Finalment, Cabané es va referir a la xarxa de gas existent, recordant que Espanya compta amb més de 95.000 quilòmetres de gasoductes soterrats (equivalent a dues voltes al planeta), «una infraestructura completament adaptada per rebre biometà injectat sense requerir modificacions a les xarxes ni en els aparells de consum final d’empreses o particulars».
Per superar el rebuig social o el recel de les poblacions locals davant nous projectes, els ponents van destacar el cas d’èxit del municipi de Valderrobres (comarca de Matarranya), on la construcció d’una planta col·lectiva impulsada pels ramaders no només va eliminar les pudors de l’entorn, sinó que va permetre dinamitzar el turisme local. En les seves últimes intervencions, Cabané va advocar per una regulació clara i tramitacions àgils i es va mostrar optimista respecte al futur: «Amb tots els projectes que tenim en cartera, visualitzo una Catalunya, d’aquí a 10 anys, semblant a països com França, Dinamarca o Itàlia.
Modernitzar el camp per assegurar el seu futur
Abans d’acabar la jornada va tenir lloc la segona taula amb experts, en aquest cas titulada «Modernitzar el camp català, d’aspiració a necessitat», en la qual van intervenir Joan Pons, vicepresident a Institut Agrícola Català de Sant Isidre; Josep Usall, director general a IRTA; Xavier Roldán, director general a Grup Cooperatiu Unió i Salomó Torres, membre de la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos i responsable de l’àrea social d’aquest sindicat. Professionals tots que van abordar la viabilitat econòmica del sector i la necessitat de models de gestió eficients per contrarestar obstacles com el de la crisi demogràfica.
Salomó Torres / Maite Cruz
«L’agricultor és la baula més feble, perquè assumeix els riscos climàtics cobrant per sota dels costos»
Precisament va ser Torres el que va advertir sobre aquesta falta de relleu generacional. I és que, actualment, més del 40% dels titulars d’explotacions supera els 65 anys, mentre que els menors de 40 no assoleixen el 10%. «El model tradicional de petites explotacions agràries familiars està en una fase de liquidació. La falta de rendibilitat persisteix perquè l’agricultor és la baula més feble, la que ha d’assumir els riscos climàtics cobrant, a més, per sota dels seus costos». Davant tal escenari i al marge de la modernització i de la rendibilitat de la terra, Torres va proposar prioritzar el consum local per dignificar la professió.
Joan Pons / Maite Cruz
«La regeneració d’aigua i el dessalatge són el requisit previ per a qualsevol reconversió agrària»
Per la seva banda, Joan Pons va afirmar que la disponibilitat hídrica mitjançant regeneració d’aigua i dessalatge «és el requisit previ per a qualsevol reconversió». Així mateix, Pons va emfatitzar la urgència d’adaptar la producció a les noves tendències de consum als mercats globals. Com a exemple de flexibilitat agronòmica i industrial, el vicepresident de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i president de la cooperativa CEBE va destacar l’alta demanda de vins desalcoholitzats o 0,0% d’alcohol a Alemanya.
Josep Usall / Maite Cruz
«Catalunya ha de liderar l’exportació de tecnologia agronòmica i invertir en el relleu generacional»
Josep Usall va optar en el seu torn de paraula per definir la modernització com la capacitat de transformar el coneixement científic en valor real per al productor. «La robòtica i la maquinària autònoma compensaran l’escassetat de mà d’obra», va assegurar el director general a IRTA, que va voler destacar en aquest sentit el programa Hot Climate Partnership per desenvolupar les primeres varietats de poma resistents a la calor extrema. «Catalunya ha de liderar l’exportació de tecnologia agronòmica i invertir decididament en el relleu generacional», va concloure.
Xavier Roldán / Maite Cruz
«Les cooperatives poden democratitzar l’accés a la tecnologia»
Finalment, Xavier Roldán, va voler situar les cooperatives com la via per democratitzar l’accés a la tecnologia, a més d’exposar tot un cas d’èxit quant a l’atracció de talent: «En la de Juncosa, el Consell Rector supera el 50% de joves. Hi ha models que funcionen». No obstant, el director general a Grup Cooperatiu Unió va reclamar finançament accessible i fons de cobertura que evitin la ruïna dels emprenedors agraris: «Els nous agricultors no poden assumir en solitari l’impacte de campanyes consecutives de sequera o caigudes de preus».