La clau per optimitzar la xarxa i processar les dades a més velocitat
El nombre d'equips connectats a Internet i el volum de dades que produeixen creix a tal velocitat que les infraestructures tradicionals centralitzades tenen dificultats per adaptar-se. La solució: Edge Computing
L’Edge Computing permet que les dades produïdes pels dispositius d'Internet de les coses (IOT) es processin més a prop d'on es van crear en lloc d'enviar-les a través de llargs recorreguts perquè arribin a data centers i núvols.
La millor definició per entendre què és l’Edge Computing és la següent: consisteix a portar el poder de processament el més a prop possible d'on les dades estan sent generades. Consisteix a apropar el núvol fins a l'usuari, fins a la vora mateix (edge, en anglès) de la xarxa.
Processar les dades el més a prop possible
L'inici d’aquesta dècada ha estat marcada per la utilització de les infraestructures informàtiques avançades de i, la tecnologia que permet l'accés remot a programari, emmagatzematge d'arxius i processament de dades per mitjà d'Internet, sent una alternativa a l'execució en un ordinador personal o servidor local. L'accelerada experiència viscuda, ha posat de manifest les limitacions que provoca la distància entre els dispositius personals o professionals encarregats d'obtenir les dades i els enormes sistemes que els processen, allotjats al cloud (núvol).
Per minimitzar els desavantatges d'aquesta llunyania i millorar l'eficiència dels processos, arriba l’Edge Computing que és com una nova capa d'agregació de dades, més propera als dispositius d'obtenció de dades, que permet disminuir les latències, millorant la seguretat i fer possible processar més ràpid i amb més precisió les dades en joc.
Amb aquesta nova arquitectura, les dades ja no depenen d'una regió cloud distant, sinó que hi ha molts petits i més propers nodes de processament (Edge Nodes), que fan un primer cribratge, enviant només les més interessants al núvol. Un cop allà, com que la qualitat rebuda és molt més gran, és possible centrar-se en la informació que realment aporta valor, i obtenir resultats més eficients i ràpids.
Els avantatges de l'Edge Computing
Com veiem, l’Edge Computing consisteix a apropar el processament de les dades el més a prop possible d'on estan sent generades. És un canvi de paradigma que ho canvia tot. Les funcions són similars, però com que el processament passa molt més a prop, la velocitat es dispara, la latència es redueix i les possibilitats es multipliquen. Així, es pot gaudir de la qualitat, seguretat i reduïda latència de processar en un PC, juntament amb la flexibilitat, disponibilitat, escalabilitat i eficiència que ofereix el núvol.
La tecnologia que ho fa possible
Aquí entra en escena la segona part de l'equació: el 5G i la fibra òptica. Entre les seves capacitats, el 5G i la fibra ofereixen reduccions molt altes de latència. La latència és el temps en què la informació triga a anar al servidor i tornar a l'usuari. Actualment, el 4G ofereix de mitjana unes latències de 50 mil·lisegons. Amb el 5G i la fibra aquesta xifra baixa teòricament fins a 1 mil·lisegon. Dit d'una altra manera, no només s'acosta el servidor el més a prop possible on cal, a la vora, també es redueix el temps que la informació triga a anar i tornar del servidor.
Segons fonts de Telefónica, els desplegaments de Edge i 5G es complementen, ja que d'una banda el desplegament de 5G proporciona a l'Edge un accés d'altes prestacions i habilita les centrals telefòniques, per a la nova arquitectura de xarxa virtualitzada, que també poden ser utilitzades per desplegar serveis i infraestructures per a clients. De l'altra, els desplegaments d’Edge proporcionen les capacitats de còmput i emmagatzematge que molts serveis de 5G requereixen.
Què s'espera d'aquesta tecnologia?
Un estudi d'IDC de finals del 2020 apunta que el mercat mundial de l'Edge Computing arribarà als 250.600 milions de dòlars el 2024, amb una taxa de creixement anual composta (CAGRE) del 12,5% durant el període de pronòstic 2019-2024. Altres estudis com el de la firma d'investigació Global Market Insights apunten que el mercat global abasti un valor d'11 bilions de dòlars per al 2026, registrant una taxa composta anual de 29,4% durant el període de pronòstic, en virtut bàsicament d’iniciatives de fabricació i ciutats intel·ligents.
Per la seva banda, la consultora Gartner augura que per al 2025 les organitzacions generaran i processaran més del 75% de les seves dades a la vora, fora dels centres de dades centralitzats tradicionals. Una altra previsió de la consultora IDC assenyala que per al 2023 més del 50% de la nova infraestructura implementada estarà en ubicacions de vora cada vegada més crítiques, en lloc de centres de dades corporatius, en comparació amb menys del 10% actual.
També s'espera que l’Edge Computing exerceixi un paper de primera línia en l'adopció i funcionament de tecnologies aplicades com ara realitat augmentada i virtual, vehicles autònoms, IOT, xarxes de lliurament de contingut (CDN) i núvol de pròxima generació i jocs de transmissió.
En definitiva, les previsions apunten no només a un important creixement del mercat sinó també al fet que es configuri com una de les tecnologies que definirà i revolucionarà la manera de connectar-se a la xarxa. Afectarà, segons fonts de l'operadora Telefònica 'indústries i sectors com el del cotxe connectat, els videojocs, la Indústria 4.0, la intel·ligència artificial o el machine learning. Permetrà que tecnologies com el núvol o l'Internet de les coses siguin millors del que són'.
Implicacions en el dia a dia i propostes europees
En l'era post pandèmia usuaris, empreses i administracions s'han adonat que el sistema informàtic basat en els data centers centralitzats comença a flaquejar en la seva tasca de moure les immenses quantitats de dades capturades pels dispositius a les vores de les xarxes. El nombre d'equips connectats a Internet i el volum de dades que produeixen està creixent massa ràpid perquè les infraestructures tradicionals puguin adaptar-s’hi, cosa que es manifesta en limitacions d'amplada de banda, problemes de latència i interrupcions de la xarxa que impedeixen posar en marxa determinats serveis amb la seguretat necessària.
En aquest escenari i per assegurar que els ciutadans disposin dels mitjans que els proporcionen una qualificació digital més gran; infraestructures digitals segures, eficaces i sostenibles; empreses i serveis públics digitalitzats, ha nascut la proposta Brúixola Digital, que ha presentat recentment la Comissió Europea i preveu el desplegament de més de 10.000 nodes d'Edge Computing en el territori de la UE d'aquí a l'any 2030.
Situació a casa nostra
A Espanya, el desplegament de nodes Edge comercials ja ha començat, però la fase és encara inicial. Telefónica va començar fa gairebé un any amb els nodes en projectes pilot per a casos d'ús amb 5G, un d'ells se situa a Galícia, i a més té tres nodes comercials de vora, a Madrid, Barcelona i Sevilla.
Des de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions s'estima que el nostre país s'enfronta al repte de construir-ne uns 1.000 en aquesta dècada. Aquests nodes externs han de ser segurs i climàticament neutres, és a dir, que faran servir energies renovables o compensacions de carboni.
Aquesta tecnologia no serà universal, hi ha recomanacions i limitacions d'ús com expliquen des de Telefónica, que està aprofundint en els àmbits d'aplicació. Les empreses també estan en fase d'anàlisi, d'exploració o prospecció.
Les claus operatives i actors de confiança
Els operadors de telecomunicacions i en especial Telefónica, estan ben situats per desenvolupar aquesta oportunitat, ja que disposen de les centrals telefòniques, que s'estan adaptant per suportar els serveis interns i que també poden acollir nodes d'Edge de tercers, dels accessos de fibra i 5G connectats directament a aquestes centrals. Aquests entorns són segurs i s’hi pot accedir sense sortir de la xarxa de l'operador ni accedir a Internet pública.
Els operadors estan en condicions per ser actors rellevants en l'ecosistema d'Edge i com s'apunta des de l’operadora: encara que altres actors de diferents sectors poden disposar de localitzacions en les quals seria possible desplegar infraestructura de computació a la vora, o bé no compleixen els requisits tècnics i de seguretat necessaris per desplegar-la o si ho fan, no disposen de la connectivitat necessària per satisfer els estrictes requisits de l'Edge.