Càncer colorectal
Amb més de 43.000 nous casos estimats per al 2022, és el càncer més freqüent a Espanya.
Càncer de mama
En tenir menys fills o tenir-los més tard, el risc de càncer de mama augmenta en la població jove.
La Dra. Lucía González-Cortijo, cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, explica que, encara que tradicionalment el càncer de mama era una malaltia que afectava dones a partir dels 60 anys, en els darrers temps s'està observant una incidència més gran en dones més joves. “El motiu és el canvi en els hàbits reproductius al segle XXI: menys embarassos, menys lactància i puerperi. Totes aquestes situacions són de repòs i protecció de la mama. En tenir menys fills o tenir-los més tard, el risc de càncer de mama augmenta en la població jove”.
És a partir dels 45 anys que els programes de diagnòstic precoç del càncer de mama mitjançant mamografia bilateral bianual comencen a tenir valor. Tot i això, el moment per començar a fer mamografies no ha de dependre únicament de l'edat de la dona, sinó que s'haurien de valorar també altres factors com els antecedents familiars i personals de risc i la densitat mamària.
Primers senyals a què cal parar atenció
“El més freqüent és l'aparició d'un bony a la mama o a l'aixella, encara que de vegades no hi ha cap lesió palpable i el que la pacient aprecia és asimetria entre les mames, o retracció de la pell o del mugró. En qualsevol cas, davant del dubte sempre és millor consultar-ho amb un especialista, especialment si hi ha història familiar”, indica la Dra. González-Cortijo.
Per què és crucial el diagnòstic precoç?
El percentatge de supervivència a Espanya és molt alt (superior al 90%) perquè el cribratge mamogràfic està ben establert i la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis precoços. “El càncer de mama és una malaltia en què els avenços són absolutament impressionants. En la malaltia precoç o curable, cada cop obtenim millors resultats en tumors agressius que tractem amb teràpia abans de la cirurgia (s'anomena tractament neoadjuvant). A més, hem aconseguit definir quines pacients no es beneficien de la quimioteràpia i únicament les podem tractar amb teràpia hormonal amb pastilles, cosa que disminueix significativament la toxicitat”.
