Càncer de bufeta

Artículos

Càncer de bufeta

No se'n parla tant com d'altres, però cada any es diagnostiquen a Espanya més de 22.000 casos i és el novè més comú a tot el món.

El risc de patir aquesta malaltia augmenta amb l’edat (és més freqüent a partir dels 50-55 anys) però el factor més important és el tabaquisme, responsable directe del 50% del total de casos. Això és degut, tal com explica la Dra. Carmen González Enguita, responsable del Servei d'Urologia de la Fundació Jiménez Díaz, al fet que les substàncies cancerígenes que conté són absorbides i eliminades per l'orina: “El tabac conté multitud de substàncies amb característiques tòxiques, de caràcter carcinogènic (més de 250), que s’han eliminat pel ronyó. Moltes (més de 50) poden fer malbé les cèl·lules que entapissen l'interior de la via urinària, provocant transformacions cel·lulars que deriven en càncer. Es tracta de gasos irritants, substàncies oxidants i metalls. Entre les més conegudes hi ha la nicotina, el monòxid de carboni, quitrans, nitrosamines i substàncies oxidants”.

Hi ha també altres condicionants, com ara l'exposició laboral o ambiental a determinades substàncies químiques. Les amines aromàtiques (bencidina i la beta-naftilamina), que s'usen algunes vegades a la indústria dels colorants o productes químics, presents en indústries de goma, cuir, tèxtils i productes per a pintures i la impremta poden causar càncer de bufeta. Per això, cal pensar que estan en risc augmentat de patir càncer de bufeta treballadors com ara pintors, perruquers (a causa dels colorants dels cabells), operaris de màquines, tipògrafs i conductors de camions (per l'exposició als gasos de dièsel).

Primers senyals a què cal parar atenció

"El símptoma característic de la sospita d'una lesió cancerígena a la bufeta és una hematúria (sang a l'orina) de manera monositomàtica, és a dir, sense cap altre símptoma afegit", assenyala la uròloga.

Encara que pot passar que el sagnat es degui a altres problemes de salut (infecció d'orina, inflamació, litiasi…), la presència de sang a l'orina i molt especialment si correspon a un pacient fumador o exfumador i més gran de 50 anys, ha de fer sospitar d'un procés neoplàsic i iniciar el protocol de proves diagnòstiques per detectar de manera precoç el tumor.

També hi pot haver un altre tipus de símptomes no tan característics, i que són comuns a altres malalties urològiques: urgència miccional, freqüència elevada, cremor o cremor uretral.

Per què és crucial el diagnòstic precoç?

La supervivència és alta (75%) en un determinat grup de pacients, aquells que classifiquem com a CVNMI (carcinoma de bufeta no múscul infiltrant), però en els casos CVMI (carcinoma de bufeta múscul infiltrant) la mortalitat arriba al 50%. “Si bé els CVNMI tenen un comportament menys agressiu, tenen alta tendència a la recidiva, recurrència i en un percentatge no menyspreable a la progressió cap al CVMI. Aquesta circumstància exigeix un rigor i una continuïtat en la prevenció de recurrències i en estudis de seguiment que es prolonguen durant molts anys, així com adquirir una sèrie d’hàbits urològics saludables: no fumar, evitar substàncies tòxiques, beure molts líquids…”, explica la Dra. González Enguita.

Càncer colorectal

Amb més de 43.000 nous casos estimats per al 2022, és el càncer més freqüent a Espanya.

Càncer de pulmó

A Espanya es diagnosticaran gairebé 31.000 casos nous durant l'any 2022.

Càncer de mama

En tenir menys fills o tenir-los més tard, el risc de càncer de mama augmenta en la població jove.

Càncer de pròstata

Amb més de 30.000 casos nous a l'any, és el tipus de càncer més comú en homes.