La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
Una líder indígena de Guatemala visita l'impacte de les obers de la C-32
David Aparicio
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.
La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via. María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.