José Martínez Sánchez / J. Laurent y Cía., ed. - CRDI. Fons Família Audouard
«Retrat d'estudi d'un nen fumant»
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
«Diada castellera»
Aniol Resclosa - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Retrat de grup dels veterans de la Guerra del Francès que van lluitar durant els setges de Girona. El dia 5 de juny de 1808 la ciutat de Girona es va aixecar contra l'opressió francesa provocada pel conflicte bèl·lic que havia esclatat entre Espanya i França conegut com la guerra del Francès. La ciutat va patir diferents setges que acabarien amb la capitulació de la ciutat el 10 de desembre de 1809 per donar pas a un període de dominació napoleònica que s'allargaria fins l'any 1814. La guerra va ser una gran tragèdia per la ciutat, amb milers de morts, destrucció i una important davallada demogràfica que trigaria gairebé cinc dècades en tornar a la normalitat.
Tomàs Marca / Amís Unal d'Alá - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
«14 -GROBER y Cª. -Fábrica de Gerona»
Fototípia Thomas, ed. - CRDI. Col·lecció Josep Bronsoms Nadal
«Ya no hay aquí solitarios»
Antoni Roca Sallent, Antoni / Ramon Alabern (daguerreotip, atribuït) - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
«Ferrocarril de Gerona a la Frontera Francesa»
Autor desconegut - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
«Pont de l'Aigua»
Amís Unal d'Alá - CRDI. Col·lecció Josep Maria Vila Burch
«Sense títol»
José Carlos León Ercilla - CRDI. Fons El Punt Avui
«Mercat de l'Areny»
Amís Unal d'Alá - CRDI. Fons Fotografia Unal
«Fundició Alberch»
Josep Maria Oliveras Puig - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
«Barca del riu Ter»
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
«Mercat del bestiar»
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
«Font de la Pólvora»
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
«Sense títol»
Isabel Muñoz - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
«Treballadors de l'agència de Transports Corcoy»
Autor desconegut - CRDI. Col·lecció l'Abans - Família Riuró de Blas
«Retrat d'estudi de María Luisa Navasal»
Fotografia Unal - CRDI. Fons Fotografia Unal
«Estació de ferrocarril de Girona»
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
«Carrer del Pes de la Palla»
Josep Martí Burch - CRDI. Fons Fotografia Unal
«Enderrocament de la muralla del Mercadal»
Antonio J. García Asensio - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
El cinema Paralelo va ser el primer cinema de caràcter estable que es va instal·lar a la ciutat de Girona l'any 1903, tot i que es té constància que des de l'estiu de 1897 es feien projeccions puntuals en diferents locals i barraques. Aquetes primeres projeccions incloïen imatges en moviment de pocs minuts de duració, acompanyades del so d'un piano amb manubri, i s'alternaven amb altres espectacles per entretenir els espectadors. El 29 de juny de 1909 el Paralelo va oferir la seva darrera sessió i pocs mesos després les sessions es van reprendre en el nou edifici, obra de l'arquitecte Martí Sureda, que amb el nom Coliseu Imperial es va obrir a la mateixa plaça.
J.V. - CRDI. Col·lecció Josep Bronsoms Nadal
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Antonio Júlio Duarte va guanyar el prestigiós premi Kodak Portugal l'any 1990, participant-hi a l'exposició col·lectiva European Kodak Award del festival de fotografia els Rencontres d'Arles. La seva obra ha format part de molts projectes fotogràfics a Portugal, tant pels festivals de Braga i Coimbra com per diferents encàrrecs. El seu treball s'ha exposat en diferents centres i institucions, com el Centro Português de Fotografia (Porto), el Tokyo Photographic Center (Japó) i el Museum für Photographie Braunschweig (Alemanya), i forma part de diverses col·leccions públiques i privades.
António Júlio Duarte - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
L'estiueig de les classes benestant ens ha deixat testimonis de banys de sol i aigua, amb la mainada jugant relaxadament a la sorra en unes platges encara verges de turisme. A principis del s. XX la industrialització va arribar també a la fotografia amb la comercialització de noves emulsions fotogràfiques, més ràpides i amb resultats més realistes. La placa seca de gelatinobromur i els rotlles flexibles de cel·luloide varen substituir les plaques de vidre de les antigues càmeres, que també van reduir les seves dimensions amb models més compactes, més precisos i cada vegades més fàcils d'utilitzar. Els fotògrafs amateurs, molts d'ells professionals liberals procedents de la burgesia, captaven amb la seves càmeres escenes familiars, viatges, trobades amb amics, fotografies amb un alt component costumista que amb el pas dels anys han adquirit un alt valor social i cultural com a testimoni d'un temps.
Lleó Audouard Deglaire - CRDI. Fons Família Audouard
La creació de les primeres companyies de bombers es produeix en paral·lel als canvis socials i econòmics que varen provocar els processos d'industrialització a les ciutats del país. Bombers, serenos i vigilants nocturns coordinaven esforços per lluitar contra les amenaces que significaven el foc i l'aigua en unes ciutats on convivien les fàbriques i els habitatges. Al so de les alarmes, dels xiulets i de les campanes de les esglésies s'avisava als que s'havien d'intervenir, ja fos per un incendi o el desbordament d'un riu. Aquests intentaven minimitzar els danys amb els migrats mitjans tècnics de què disposaven.
Autor desconegut - CRDI. Col·lecció l'Abans de Girona - Família Rodeja Ponsatí
Treball de creació que forma part de la col·lecció Dream street. El fotògraf Marcel Font va obrir un estudi a Girona l'any 2000, dedicat al retrat i al reportatge social. Ha participat en festivals, com Olladas xóvenes o Mirador photo Garrigàs, i a concursos com el Quillat de plata. El 2013 va exposar a la ciutat Alemanya de Krefeld juntament amb Horst Eschment (Berlín).
Marcel Font - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Històricament les rambles han estat, i encara són, un punt de trobada. El flux constant de gent garantia la clientela a les parades del mercat i a les botigues, que instal·laven els seus aparadors en les zones de màxima visibilitat. La Rambla era també lloc de cafès on, es podia prendre un vermut a la terrassa o participar en una de les intenses tertúlies que hi tenien lloc. A la Rambla s'hi anava a ballar sardanes, a la processó per Setmana Santa o a escoltar els concerts de la banda de música. Però la Rambla era sobretot per ramblejar els dies festius, per passejar amunt i avall agafat del bracet, per deixar-se veure i ser vist en un espai de la ciutat on tothom es trobava en un moment o altre del dia.
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
En el retrat tant la persona fotografiada i el fotògraf juguen un rol determinant. En el cas del segon, hi entra en joc la seva sensibilitat per captar la imatge i un seguit d'elements com són l'enquadrament, la llum o la composició de l'escena. El resultat final, depèn doncs de múltiples factors.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
Treball de creació que forma part del projecte "Les arquitectures de l'aigua". Josep Maria Oliveras va fundar l'any 1979 el Taller Fotogràfic Desalt, espai cultural on hi va coordinar nombroses exposicions i projectes fotogràfics. Posteriorment es va traslladar a Mèxic i va participar, a través del CONAFE, en la realització de materials audiovisuals en el marc del Programa Nacional de Alfabetización. L'any 1986 va residir a París i va treballar en diversos projectes pel grup editorial Casterman i La Sept ARTE TV.
Josep Maria Oliveras Puig - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Carruatge creuant el passallís de Pedret. La barrera natural que suposaven els rius de la ciutat només es podia superar amb ponts i en alguns punts de menys fondària, el trànsit rodat passava directament sobre l'aigua. Aquesta opció quedava totalment descartada quan hi havia una crescuda del cabal del riu provocant veritables problemes d'aïllament en alguns barris de la ciutat.
Josep Jou Parés - CRDI. Fons Josep Jou Parés
L'any 1887 el metge i lingüista polonès Ludwik L. Zamenhof va presentar l'Esperanto, una llengua internacional i artificial creada com a instrument neutral de comunicació. La gramàtica, d'una gran simplicitat, la convertia en una llengua de fàcil aprenentatge apta com a instrument neutral de comunicació. Els primers grups esperantistes varen aplegar principalment persones de professions liberals amb important presència de dones, ja que va ser de les primeres entitats que les varen admetre. A mesura que el coneixement de l'idioma es va estendre pel territori, també va arribar als sectors més populars. Els parlants s'organitzaven en associacions esperantistes que organitzaven cursos gratuïts, conferències i congressos com el celebrat a Girona el 1921 de la mà de l'associació Girona Espero.
Autor desconegut - Ajuntament de Girona
Substitució del paviment del pont de Sant Agustí, sobre el riu Onyar. S'observen el obrers treballant en la substitució de la fusta del paviment, en el marc de les obres de reparació dutes a terme. El cost de les obres fou de 9.500 pessetes i les portà a terme la casa constructora Torras, de Barcelona. El pont de ferro havia estat construït el 1877 amb un pressupost de 14.500 pessetes, i fou substituït pel pont de formigó el 1973, quan les estructures del pont de ferro cediren.
Josep Jou Parés - CRDI. Fons Josep Jou Parés
Joan Carrera Dellunder va dedicar l'escultura "El Nàufrag" en memòria dels ofegats a l'estany de Banyoles l'any 1913 i, en especial, al seu germà Martí que va morir intentant salvar els passatgers de la barca que es va enfonsar. En el procés de realització de l'escultura va utilitzar aquest estudi fotogràfic del natural. Amb l'arribada de la fotografia, els Études après nature fotogràfics varen substituir els esbossos d'artista i els gravats comercials que fins aleshores s'havien utilitzat amb la mateixa finalitat. Es tracta de fotografies molt excepcionals ja que en la majoria de casos, complien la seva missió i després s'eliminaven.
Joan Carrera Dellunder - CRDI. Fons Família Carrera
Els retrats a l'aire lliure varen ser una pràctica habitual molt vinculada a l'excursionisme. Aquestes fotografies, que també permeten una aproximació antropològica, tenen en el cas de Valentí Fargnoli la mirada d'un fotògraf professional que aporta imatges d'un alt component artístic i d'un valor fotogràfic remarcable.
Valentí Fargnoli Iannetta - CRDI. Col·lecció Josep Bronsoms Nadal
A la ciutat de Girona el barri que va exercir històricament com a motor econòmic de la ciutat va ser el barri del Mercadal. Amb la revolució industrial, apareixen a les ciutats nous espais dedicats exclusivament a albergar les fàbriques i d'altres instal·lacions de les indústries. Sovint eren també lloc d'habitatge dels obrers que hi malvivien en unes condicions insalubres. Les fàbriques se situaven sempre en els emplaçaments on les condicions els eren més propícies: a prop de les estacions de ferrocarril per abastar-se de matèries primeres i facilitar el transport dels productes ja manufacturats; i a prop de cursos d'aigua que els poguessin proporcionar energia hidràulica per a les màquines. Malgrat que els primers barris industrials es varen crear a dins de les muralles de les ciutats, aviat es va veure la necessitat de desplaçar-los cap a noves zones degut a les limitacions que trobaven dins la ciutat emmurallada i la perillositat d'alguns d'aquests establiments.
«Fàbrica Grober» - CRDI. Fons Foto Lux
Davant la façana del bar Can Montaña, a la rambla de la Llibertat, cambrers i clients es varen posar al servei del fotògraf per donar una visió moderna d'un establiment típicament gironí, deixant així testimoni del pas del temps i dels canvis que es produeixen en el paisatge urbà. A les parets de l'establiment, les diferents marques de licors utilitzaven la publicitat com a reclam per vendre els seus productes. Amb el progressiu auge de la publicitat, molts artistes es varen aproximar al cartellisme amb noves formules creatives que varen marcar una fita per a l'art gràfic català.
Fotografia Unal - CRDI. Fons Fotografia Unal
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Txema Salvans és col·laborador habitual dels principals mitjans de premsa. L'any 1997 rep el premi FotoPress per dos dels seus treballs: Historia de Juan Durvan i Vivan los novios. L'any 2005 el seu llibre Nice to Meet You rep el Premio PhotoEspaña al millor llibre de fotografia de l'any, i el 2012 el seu treball The waiting game guanya el Concurs Fotollibre Iberoamericà de l'editorial RM. El seu treball explora l'oci contemporani al Mediterrani espanyol i s'ha exposat arreu del món, com la destacada retrospectiva al Museum für photographie Braunschweig (Alemanya) el 2016.
Txema Salvans López - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
A les antípodes dels retratistes comercials que produïen retrats estereotipats de forma gairebé industrial, sorgeixen noves tendències amb la voluntat d'anar més enllà de l'aparença i amb la clara intenció d'individualitzar i captar la personalitat de les persones retratades. Es tracta d'imatges sinceres, realistes, que mostren els elements més significatius i a vegades singulars de cada rostre humà per transmetre'n la personalitat de la persona retratada. La finalitat última no es mostrar la bellesa d'un rostre, sinó mostrar l'essència de l'ésser humà.
Fotografia Unal - CRDI. Fons Fotografia Unal
La fotografia publicitària s'adapta als interessos comercials del producte anunciat amb la clara voluntat d'augmentar les vendes. Les imatges permeten representar una realitat construïda, mitjançant tot tipus de recursos i trucs que aportats per la imaginació. Cal doncs apostar per la originalitat i la creativitat, seduir amb un missatge que es dirigeixi més a les emocions que a la racionalitat. En aquesta ocasió s'observa que la visió comercial obvia l'interès per a la conservació del patrimoni.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
Girona no resta al marge del moviment educatiu renovador que té lloc a tot Catalunya en el tombant de segle. A la ciutat es varen instaurar les colònies escolars l'any 1916 gràcies a la iniciativa de la Junta Local de Primera Ensenyança. Aplegaven nens i nenes de les escoles públiques amb problemes econòmics o que presentessin un insuficient desenvolupament físic amb el principal objectiu de contrarestar la penosa situació sanitària que molts vivien a les seves llars. Els destins eren sempre a la costa i hi anaven acompanyats de mestres de les escoles públiques que s'havien presentat com a voluntaris. Nens i nenes hi anaven en torns separats i passaven els dies entre sessions de gimnàstica, banys al mar i excursions que units a una alimentació suficient provocaven millores en els infants clarament visibles a la tornada.
Serra - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
Poc temps després d'esclatar la revolució, la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic, de la qual Francesc Riuró (autor de la fotografia) n'era el secretari, es va presenciar l'obertura del sepulcre de Sant Narcís. En principi s'havia previst que es portessin les restes a una de les tombes de la mateixa església de Sant Feliu, però la Intervenció de la FAI (Federación Anarquista lbérica) va fer que s'exposessin a la sala municipal de la Rambla de la Llibertat. A la fotografia s'observa a diversos membres de la comissió envoltant les despulles.
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Josafat". Jordi S. Carrera comença a mostrar la seva obra als anys vuitanta i de seguida destaca pel seu estudi de les tècniques tradicionals de la fotografia i la investigació en el camp de les emulsions i els suports fotogràfics. Actualment treballa dins el món digital amb les autoanomenades "il·lusionografies". Els seus treballs han estat publicats en diversos llibres i exposats en gairebé un centenar d'exposicions individuals i col·lectives. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals hi destaca el Premio Nacional de Fotografía Kodak Panther.
Jordi S. Carrera - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
L'aparador d'una galeria fotogràfica com Foto Lux era un reclam per atraure futurs clients, aquells que trobaven en la varietat de retrats exposats una mostra del treball del fotògraf, principalment d'allò que el diferenciava dels altres professionals que treballaven a la ciutat. Els aparadors deixen també testimoni de l'evolució de la tècnica i dels gustos dels clients que canviaven al llarg del temps i als quals els fotògrafs s'adaptaven ràpidament.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
Amb l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936 les dones van sortir al carrer per plantar cara al feixisme i defensar els drets polítics i socials que havien assolit durant la Segona República. En els primers moments d'eufòria algunes dones van empunyar un fusell i es van unir als batallons de milicians camí del front. Més tard es van encarregar de substituir els homes a la reraguarda col·laborant en les tasques d'avituallament, fent d'infermeres o al capdavant dels centres d'ensenyament, dels centres assistencials i de les fàbriques. També van treballar intensament en els partits polítics, sindicats i organitzacions amb el propòsit de reivindicar la seva dignitat i els seus drets.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
L'origen dels gegants l'hem de cercar en les primeres processons de Corpus. A la festa de Corpus hi participaven, tradicionalment, tots els estaments de la ciutat i tenia un caràcter marcadament festiu. Els carrers s'engalanaven i era el dia en què sortien els gegants i altres elements de la imatgeria festiva a ballar per les ciutats al so de la música. Amb el pas del temps, la festa va adquirir dues parts ben diferenciades, la religiosa i la popular. Malgrat tot, els gegants, els capgrossos, les àligues, els dracs, les mulasses, els lleons i els cavallets, per la seva forta càrrega simbòlica, varen sobreviure al llarg dels segles com a elements de la cultura tradicional i popular.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
L'origen dels gegants l'hem de cercar en les primeres processons de Corpus. A la festa de Corpus hi participaven, tradicionalment, tots els estaments de la ciutat i tenia un caràcter marcadament festiu. Els carrers s'engalanaven i era el dia en què sortien els gegants i altres elements de la imatgeria festiva a ballar per les ciutats al so de la música. Amb el pas del temps, la festa va adquirir dues parts ben diferenciades, la religiosa i la popular. Malgrat tot, els gegants, els capgrossos, les àligues, els dracs, les mulasses, els lleons i els cavallets, per la seva forta càrrega simbòlica, varen sobreviure al llarg dels segles com a elements de la cultura tradicional i popular.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
El 21 de juliol de 1936 el govern de la Generalitat de Catalunya va promulgar el decret de creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes amb la voluntat de regular el que estava passant al carrer. Es tractava d'organitzacions armades impulsades per CNT-FAI i integrades principalment per obrers i camperols anarcosindicalistes que en molts municipis varen esdevenir un veritable contrapoder a les autoritats republicanes. L'actuació d'aquests comitès ha quedat per sempre més associada a la repressió i a l'acció violenta. A les comarques gironines foren especialment sanguinaris els comitès d'Orriols i Salt als quals s'atribueix la majoria d'assassinats on sovint les revenges i l'arbitrarietat es varen imposar a les conviccions ideològiques.
Foto Lux - CRDI. Fons Foto Lux
L'any 1907 es va matricular el primer automòbil a la ciutat de Girona d'acord amb la nova llei que establia l'obligatorietat de col·locar matrícules amb distintiu provincial als vehicles. Els carrers i les carreteres, fins aleshores ocupats per carros i carruatges, es varen obrir als primers vehicles de motor, primer només les famílies més adinerades per donar pas, gradualment, a la popularització de l'automòbil. Amb els anys, aquest va desplaçar definitivament els vells mitjans de transport i va canviar per sempre la percepció de les distàncies i de l'entorn.
Autor desconegut - CRDI. Fons Impremta Franquet
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". L'obra de Vari Caramés s'ha exposat al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostela, 2001), al Centro Português de Fotografia (Porto, 2004), i a la sala Rekalde (Bilbao, 2012), entre d'altres. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el VII Premio Bienal Internacional de Fotografía Contemporánea Pilar Citoler (2013) i el Premio Fotoxornalismo Coruña (2007). El seu treball forma part de diverses col·leccions públiques i privades, com la del Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostela), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), l'Institut Valencià d'Art Modern (València), i el Museo da Imagem de Braga, entre d'altres.
Vari Caramés - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Girona ha estat històricament una ciutat castigada per les inundacions. N'és el principal responsable la seva complexitat hidrogràfica: la riquesa que proporcionen els quatre rius i les diverses rieres que travessen la ciutat en són també la principal amenaça. A això cal afegir l'intens creixement urbanístic de la ciutat cap al pla, que va ampliar les zones inundables. Al llarg dels segles els gironins han viscut resignats davant aquesta situació, traslladant-se a les zones més altes dels edificis i de la ciutat quan les aigües omplien els carrers i adoptant diferents mesures de defensa per protegir-se davant el risc d'aiguats.
Autor desconegut - CRDI. Fons Foto Lux
El carrer del Pont Major fou el pas de la carretera general de Madrid a França fins a la construcció de la nova carretera per Sarrià de Ter. Malgrat ser una una via important de comunicació es trobava lluny del centre, per això disposava d'un servei de tartanes que comunicava el barri amb la plaça Sant Feliu. Aquest servei va funcionar fins el 1921, any en què es va inaugurar l'estació del tramvia del Baix Empordà. El via del tren petit reseguia tot el traçat del carrer i es bifurcava a l'altura del pont de l'Aigua per seguir el camí cap a Banyoles i Palamós per separat. El servei fou vigent fins l'1 de febrer de 1956, quan el tren petit va fer el seu darrer viatge.
En aquest retrat d'un rellotger la posada en escena està cuidada al detall. El fotògraf el capta aparentment concentrat en la seva feina, amb la lupa a l'ull i treballant en una taula improvisada enmig del carrer, on es mostren les seves eines i els rellotges que repara o ven. Esmoladors, drapaires, matalassers, venedors de gel o cistellers visitaven de forma periòdica els pobles i les ciutats per oferir els seus serveis i productes. Es tracta d'oficis ambulants avui en dia desapareguts que s'exercien en espais d'ús quotidià com els carres i les places, veritables espais de relació i d'intercanvi.
El moviment de la nova objectivitat posava l'interès en el detall dels objectes amb la voluntat de fer-ne visible l'estructura, la seva essència. El resultat són imatges tècnicament perfectes caracteritzades per la seva nitidesa, per la utilització de la llum com a mitjà expressiu, modelant-ne les formes i destacant les textures on el més important és la mirada del fotògraf i la seva capacitat per seleccionar i enquadrar la realitat. Aquesta exaltació de l'objecte quotidià, que és extret del seu context per adquirir vida autònoma, generarà imatges d'una potent creativitat i artisticitat malgrat que en alguns casos aquest no fos l'objectiu inicial.
Manel Lladó Aliu - CRDI. Fons El Punt Avui
Aquest retrat d'una família en una parada al passeig General Mendoza es caracteritza per l'escenificació de la realitat dels mercats. Els diferents membres d'aquesta família estan disposats en la composició com si fossin uns objectes més de la parada, en un decorat marcadament provisional. El conjunt documenta les condicions de vida de les tres generacions. Amb la voluntat de fotografiar allò quotidià, el fotògraf va més enllà i aconsegueix dignificar la situació de pobresa d'aquestes persones, despertar consciències, atorgant a aquestes imatges una clara funció social.
Al tombant del segle XX, i molt influenciats pel corrent artístic de l'impressionisme, els fotògrafs pictorialistes varen defensar una postura estètica que els apropava al reconeixement artístic de la pintura. Les escenes pictoralistes reproduïen temes clàssics de la pintura com els paisatges rurals, els retrats i els nus, sovint amb una cuidada posada en escena que recreava situacions pintoresques en escenaris reals. Fugint de la reproducció mimètica de la realitat, les seves imatges cercaven l'artisticitat gràcies a l'acurat i creatiu treball al laboratori on emprant tècniques com el bromoli o la goma bicromatada, cada fotografia esdevé una obra d'art única.
Lluís Comella (atribuïda) - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Carlos Pérez Siquier va ser un dels fundadors del grup fotogràfic AFAL l'any 1956. Considerat un dels pioners de l'avantguarda fotogràfica a Espanya, ha rebut nombrosos guardons, entre els quals hi destaquen el Premio Nacional de Fotografía, atorgat pel Ministerio de Cultura, i la Medalla de Oro de Andalucía, tots dos rebuts el 2003; i el Premio Bartolomé Ros de PhotoEspaña, el 2013. La seva obra forma part de col·leccions exposades al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Centro Andaluz de la Fotografía (Almeria), el Centro Atlántico de Arte Moderno (Las Palmas de Gran Canaria) i el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), entre d'altres.
Carlos Pérez Siquier - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Un grup de joves somriuen a la càmera del fotògraf des de la finestra d'un habitatge amb vistes al riu Onyar. Es tracta d'un retrat de grup en un indret reconeixible de la ciutat. Malgrat l'aparent quotidianitat d'aquesta escena, el fotògraf transmet amb aquesta imatge una visió molt personal del què està succeint davant de la seva càmera. L'inusual punt de vista, l'enquadrament que s'ha triat i la composició de l'escena es posen al servei de la creativitat i per interpel·lar directament a l'experiència del futur observador.
Malgrat la clara voluntat documental que transmet aquesta fotografia, el fotògraf cedeix clarament el protagonisme a les persones retratades. Amb gran intuïció, capta el moment més dramàtic d'aquesta processó de Corpus pels carrers de la ciutat. L'enquadrament, la llum i la composició transmeten a l'espectador el silenci i la devoció amb què els feligresos assisteixen a l'acte en una escena impregnada d'un fort humanisme.
Josep Buil Mayral - CRDI. Fons Josep Buil Mayral
Henry Cartier Bresson va anomenar instant decisiu a la capacitat del fotògraf de ser en el lloc adequat en el moment adequat i situat a l'angle òptic idoni per captar un instant que no es tornaria a repetir. Una oportunitat única que no es podia desaprofitar ja que calia intuir el que passaria i disparar la càmera abans que passés per poder captar-ho. El resultat són fotografies espontànies, plenes de realitat i en molts casos, moviment, on el fotògraf refusa obertament la manipulació i l'artifici per mostrar una realitat que no podia ser transformada, ni en el moment de la captura ni en el treball posterior al laboratori.
Els toros han format part de la cultura tradicional del país i com a tal han estat subjecte d'interès dels fotògrafs. Aquests, n'han documentat els diferents rituals i el simbolisme de la rica iconografia que rodeja aquestes manifestacions populars, així com els aficionats que hi assisteixen. A la ciutat de Girona hi havia una plaça de braus des de 1897, actualment enderrocada després de la progressiva davallada dels espectadors provocada majoritàriament per un canvi en les preferències culturals i d'oci.
El carrer ha estat tradicionalment un espai de sociabilització, molt especialment per a la mainada que el converteix en camp d'aventures, d'experimentació i en escenari dels seus jocs. El carrer engloba l'espai més immediat al domicili, el barri, que configura una geografia personal que ens acompanyar al llarg de la vida. Les fotografies de carrer intenten captar la vida, les sensacions, deixant imatges d'una gran potència visual marcades per l'espontaneïtat i la captura d'un moment feliç, imatges que des d'una vista actual mostren un espai definitivament perdut.
La fascinació de l'artista Salvador Dalí per la fotografia el va acompanyar al llarg de la seva vida. Des de molt jove, en la seva etapa surrealista, es va interessar per la capacitat transformadora de la càmera i al llarg de la seva carrera no va dubtar en utilitzar la fotografia com a eina de creació artística. La calculada excentricitat del personatge va afavorir també la col·laboració amb fotògrafs de la importància de Man Ray, Marc Lacroix o Cecil Beaton i molt especialment amb Philippe Halsman amb qui va iniciar una fructífera relació l'any 1941 que va durar gairebé 40 anys i que va donar lloc a algunes de les imatges més conegudes de l'artista. En paral·lel, fotògrafs d'una esfera més local com el seu amic Melitó Casals o Narcís Sans el varen fotografiar en escenes més íntimes a la seva residència alt-empordanesa de Portlligat.
Narcís Sans Prats - CRDI. Fons Narcís Sans Prats
Les avantguardes fotogràfiques van crear un nou llenguatge per a la fotografia, un llenguatge que sovint interpel·lava les formes de la naturalesa jugant amb els diferents punt de vista. Les vistes zenitals, els picats i els contrapicats van aportar noves realitats a l'espectador. Aquest estava habituat al codi més planer de la vista frontal, més habitual i no per això més realista. En tot cas, Josep Buil, bon coneixedor de la modernitat fotogràfica va experimentar sovint en un treball guiat per al composició de formes i un punt de vista menys convencional.
Josep Buil Mayral - CRDI. Fons Josep Buil Mayral
L'agost de 1957 en un pou de la població d'Amer va aparèixer un líquid oliós que cremava si entrava en contacte amb un llumí. En breu, diferents mitjans de comunicació de l'època es varen desplaçar fins a la població per cobrir la notícia. Els veïns, encara incrèduls però il·lusionats amb la possibilitat que es tractés de petroli, es varen retratar a l'entorn de la galleda, com si es tractés d'un objecte sagrat que guardava el misteri del pou. L'escena mostra l'esperança de tot un poble, un futur ple de riquesa per aquestes persones humils. Malauradament al cap d'uns dies les anàlisis varen confirmar que no era petroli i la galleda va tornar a ser una simple galleda d'aigua.
Narcís Sans Prats - CRDI. Fons Narcís Sans Prats
A l'entorn de la de la festivitat de Santa Llúcia s'aprofitaven les curtes i fredes tardes d'hivern per anar a comprar les figures del pessebre. Arreu s'organitzaven fires on es posaven a la venda els arbres de Nadal i tota l'ornamentació necessària per a la celebració de les festes nadalenques. Aquest costum, fortament arrelat, es repetia any rere any en un ritual que proveïa a totes les llars gironines dels elements imprescindibles per iniciar el Nadal, una de les festivitats més carregades de simbolisme de la cultura popular catalana.
Xavier Puig Bofill - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
Obres de construcció d'un viaducte de la variant de la carretera N-II al seu pas per la vall de Sant Daniel. Amb el naixement de la fotografia es va modificar la relació que fins aleshores els homes havien tingut amb l'arquitectura. Les imatges que en un primer moment es varen utilitzar per difondre la modernitat i el progrés que la tecnologia havia aportat a l'arquitectura moderna i a l'enginyeria, deixaven també testimoni de la destrucció del territori en nom del progrés esdevenint un mitjà per a la denúncia des d'un posicionament ecologista a favor de la preservació de la natura.
Josep Maria Bartomeu - CRDI. Fons Diari de Girona
Descontextualitzar ha sigut sempre un exercici d'exploració pels fotògrafs. L'escena parteix d'un element totalment reconeixible, un grup de sacerdots dels germans Maristes amb sotana, que el fotògraf fotografia en un entorn que en principi no els correspon, un mur de les ruïnes d'Empúries. Veure els protagonistes en un rol que no els és habitual, el lleure, proporciona una imatge molt suggeridora per l'espectador que veu un component d'humanització en aquestes figures destinades al servei diví.
Les associacions fotogràfiques eren concebudes com espais de foment i promoció de la fotografia i jugaran un rol important en la formació i l'evolució de molts fotògrafs. Des de les associacions s'organitzaven exposicions, concursos, col·loquis, es publicaven butlletins i fins i tot es disposava de formació i laboratoris per tal que els fotògrafs hi poguessin treballar. Les entitats posaven a disposició dels seus socis catàlegs i revistes, moltes d'elles publicacions internacionals, que els permetien estar al dia dels moviments internacionals més renovadors. Malgrat que els seus socis eren bàsicament fotògrafs amateurs, molt d'ells vinculats a propostes pictoralistes, seran també el punt de partida de nous fotògrafs que es postularan amb propostes més innovadores tot trencant l'estètica dominant del moment.
Xavier Llompart Ginesta - CRDI. Fons Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona
El fotoperiodisme nodreix d'imatges d'actualitat els mitjans dels comunicació. Es tracta d'instantànies on la mirada de l'autor, la seva experiència i la seva formació es fan presents, suggerint noves lectures a allò fotografiat. El fet que l'àmbit de producció sigui informatiu no impedeix que els fotògrafs hi plasmin les seves inquietuds artístiques i estètiques. Fins i tot, es pot donar el cas que utilitzin recursos més propis de les imatges publicitàries, com passaria amb aquesta imatge si l'aïllem del seu context original.
Autor desconegut - CRDI. Fons Diari de Girona
Entre els mesos d'octubre de 1936 i febrer de 1939 les comarques gironines varen ser bombardejades per l'aviació feixista en diverses ocasions, fins a cinc vegades la ciutat de Girona. En resposta als bombardejos aeris sistemàtics de la població civil de la reraguarda, en les diferents ciutats i pobles es portaren a terme obres per construir refugis antiaeris col·lectius, com a defensa passiva per a una població que fins aleshores havia improvisat refugis antiaeris als subterranis de les cases particulars. Per tal de coordinar la població i els serveis d'emergència, els ajuntament van editar bans municipals on es donaven instruccions i recomanacions a la població civil perquè tothom tingués el coneixement de com actuar en cas de bombardeig.
Autor desconegut - CRDI. Col·lecció l'Abans de Girona - Família Bosch Rosell
La plasticitat de les grans obres d'enginyeria, com el pantà de Susqueda, permet als fotògrafs crear obres d'un alt component estètic. En aquesta composició, amb una clara voluntat d'abstracció, es parteix d'elements reals com són el formigó i l'aigua, per crear un nou univers de línies i textures gràcies a la composició, l'alteració del punt de vista i el contrast de la imatge.
Marçal Molas - CRDI. Fons Diari de Girona
Des de l'any 2012 milers de catalans han sortit al carrer cada 11 de setembre per reclamar pacíficament la independència de Catalunya. Aquestes manifestacions massives, símbol del clam de bona part del poble català per assolir la sobirania nacional, deixen imatges d'una gran plasticitat i amb un alt component icònic, alhora que documenten l'evolució d'aquest moviment social.
Josep Losada García - CRDI. Fons El Punt Avui
Durant el franquisme la religió impregnava qualsevol faceta de la vida quotidiana. Les misses, les processons i les grans celebracions de festivitats religioses tenien un ampli seguiment popular, ja fos per devoció o per por. La fotografia ens deixa testimoni d'escenes dramàtiques i punyents vinculades amb aquesta religiositat. La posada en escena i la teatralització jugaven un paper molt important per entendre com aquesta era viscuda, sobretot entre les classes més modestes on les creences estaven més arrelades.
Salvador Crescenti Miró - CRDI. Fons Salvador Crescenti Miró
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Manel Armengol va treballar com a fotoperiodista fins al 1982. Les seves imatges sobre la repressió policial en una manifestació de Barcelona es van publicar a tot el món i van esdevenir icones de la Transició espanyola. Ha participat en moltes exposicions, com a PhotoEspaña (edicions de 1999 i 2005), la galeria Tagomago (Barcelona, 2011) i el Palau Robert (Barcelona, 2001), entre d'altres. La seva obra forma part de diverses col·leccions privades i institucionals com les del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), la DLK Collection (New York) i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Manel Armengol Cervera - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Joan Fontcuberta va ser cofundador de la revista Photovision el 1980 i de la Primavera Fotogràfica de Catalunya el 1982. Va ser director artístic dels Rencontres d'Arles l'any 1996. Entre els nombrosos guardons rebuts hi destaquen el Premio Nacional de Fotografía 1998 que atorga el Ministerio de Cultura, el Premi Internacional Hasselblad 2013 i el Premio Nacional de Ensayo 2011. El seu treball s'han exposat en institucions i centres d'art d'arreu del món, com The Museum of Modern Art (Nova York, EE.UU., 1988), l'Art Institute of Chicago (EE.UU., 1990) i l'Institut Valencià d'Art Modern (València, 1992), i forma part de col·leccions del Centre Pompidou (París), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona o la National Gallery of Art (Ottawa), entre d'altres.
Joan Fontcuberta Villà - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
A la dècada dels anys 50 del segle XX varen néixer els anomenats salons de fotografia. Organitzats per les principals societats fotogràfiques. Els fotoclubs gaudiren d'un èxit immediat pel fet de que eren pràcticament els únics espais expositius de què es disposava a l'època, a la vegada que constituïen una forma de reconeixement pel treball dels fotògrafs, molts d'ells aficionats. L'àmbit de producció era bàsicament nacional, amb poc contacte amb el que s'estava fent a fora. Perduren, doncs, propostes estètiques més vinculades al pictorialisme que a les noves corrents fotogràfiques que s'anaven succeint a l'estranger.
Arquer - CRDI. Fons Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Manuel Laguillo és Catedràtic de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i comissari d'exposicions. Ha realitzat més de quaranta exposicions individuals, entre les quals destaquen la del MACBA el 2007: Barcelona 1978-1997, i la del 2013 al Museo ICO de Madrid: Razón y ciudad. La seva obra forma part de les col·leccions del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), del Centro de Arte Dos de Mayo (Móstoles) i del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), entre d'altres.
Manuel Laguillo Menéndez - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". L'obra de Ferran Freixa s'ha exposat en diferents països d'Europa i els Estats Units. Entre les exhibicions més importants hi destaquen l'exposició de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, l'any 1966, i la retrospectiva al Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat el 2013. El seu treball forma part de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), de l'Institut Valencià d'Art Modern (València), del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) i de la Bibliothèque Nationale de France (París), entre d'altres.
Ferran Freixa Pintó - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Treball de creació realitzat en el marc del projecte "Arxiu Memòria i Recerca". Juan Manuel Castro Prieto ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Fotografía 2015, atorgat pel Ministerio de Cultura, el Premio Bartolomé Ros de PhotoEspaña 2001, el Premio de Fotografía de la Comunidad de Madrid 2003 i el César Vallejo (Perú, 2003). La seva obra s'ha exhibit en diferents països, amb menció especial per a l'exposició itinerant Martín Chambi-Perú-Castro Prieto de l'any 2011; Etiopía, al Teatro Fernán Gómez (Madrid, 2009), i Cespedosa, a Tabacalera (Madrid, 2016).
Juan Manuel Castro Prieto - CRDI. Fons Ajuntament de Girona
Aquesta vista de les cases de l'Onyar, l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona porta escrita a la part inferior les paraules "sacado con el daguerreotipo", en clara referència a l'origen de la imatge. Aquest gravat fou realitzat a partir d'un daguerreotip, actualment no conservat, i es pot considerar una de les primeres imatges fotogràfiques que es coneixen de la ciutat. Aquesta imatge, atribuïda al fotògraf barceloní Ramon Alabern, va ser publicada en el llibre de Francesc Pi i Margall España obra pintoresca. Cataluña (1842) i va ser impresa per Antoni Roca amb la tècnica de l'aiguafort.
Antoni Roca Sallent, Antoni / Ramon Alabern (daguerreotip, atribuït) - CRDI. Col·lecció Ajuntament de Girona
A partir de la segona meitat del S.XX els fotògrafs varen trobar en els concursos fotogràfics un important mitjà de difusió de les seves fotografies. Les propostes estètiques, molt vinculades al tardo pictoralisme varen suposar una important regressió respecte a la fotografia catalana d'abans de la Guerra Civil. En aquesta fotografia nocturna, pretesament desenfocada, el fotògraf proposa un joc de llums i ombres amb un fort regust clàssic on la persona representada, volgudament d'esquenes, actua com a una mera figuració. El resultat és una imatge atemporal, sense cap referent del moment en què va ser feta.