☰
✕

El quefir està de moda. Però sabem realment què estem comprant?

L'auge del quefir ha obert un debat cada cop més rellevant: són realment iguals tots els productes que es comercialitzen sota aquesta denominació? En un context marcat per l'absència d'una regulació específica, la transparència, l'etiquetatge i l'evidència científica tenen un paper clau

Un quefir ha de tenir presència de bacteris i llevats / Cedida

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

El quefir viu un dels seus millors moments. La categoria va créixer un 71% en volum durant el 2025 i ja és present a gairebé quatre de cada deu llars espanyoles, segons dades de Kantar. Amb una oferta cada vegada més àmplia al lineal, sorgeixen diverses preguntes: Tots els quefires són iguals? Què els diferencia? En què ens hem de fixar a l'hora d'escollir-ne un?

L'absència de regulació al voltant del quefir: el 80% podria no incloure llevats a la seva composició

Per entendre el quefir cal començar per com s'elabora. A la seva fermentació intervenen bacteris i llevats, una combinació que el distingeix de la resta d'aliments fermentats. Així doncs, aquestes darreres no són un detall secundari: formen part essencial del procés. Això no obstant, aquesta informació no sempre arriba al consumidor. La manca d‟una regulació específica i de criteris homogenis d‟etiquetatge dificulta que els consumidors coneguin realment les característiques del producte que compren.

Segons dades de la Universitat Rovira i Virgili, el 80% dels quefirs del mercat no esmenta la presència de llevats al seu etiquetatge, malgrat comercialitzar-se sota la denominació de quefir

Amb tot, pren força la necessitat d'avançar cap a una regulació específica que estableixi criteris homogenis per a la seva caracterització i etiquetatge. Un marc comú que contribuiria a reforçar la transparència de la categoria, i que ja existeix a 12 països europeus més. A Espanya, diferents fonts científiques i institucionals coincideixen a assenyalar que el quefir es caracteritza per la presència conjunta de bacteris i llevats.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ja ha fet el primer pas en aquesta direcció en obrir una consulta pública prèvia per desenvolupar una nova norma de qualitat del quefir, amb l'objectiu d'adaptar la regulació al creixement que ha experimentat aquesta categoria els darrers anys. La futura norma busca establir un marc regulador específic que aporti més seguretat jurídica al sector, garanteixi unes condicions de competència homogènies i reforci la transparència per al consumidor mitjançant requisits d'etiquetatge més clars i veraços.

El quefir viu un dels seus millors moments. La categoria va créixer un 71% en volum durant el 2025 i ja és present a gairebé quatre de cada deu llars espanyoles, segons dades de Kantar. Amb una oferta cada vegada més àmplia al lineal, sorgeixen diverses preguntes: Tots els quefires són iguals? Què els diferencia? En què ens hem de fixar a l'hora d'escollir-ne un?

L'absència de regulació al voltant del quefir: el 80% podria no incloure llevats a la seva composició

Per entendre el quefir cal començar per com s'elabora. A la seva fermentació intervenen bacteris i llevats, una combinació que el distingeix de la resta d'aliments fermentats. Així doncs, aquestes darreres no són un detall secundari: formen part essencial del procés. Això no obstant, aquesta informació no sempre arriba al consumidor. La manca d‟una regulació específica i de criteris homogenis d‟etiquetatge dificulta que els consumidors coneguin realment les característiques del producte que compren.

Feu clic per veure més contingut per a tu

Segons dades de la Universitat Rovira i Virgili, el 80% dels quefirs del mercat no esmenta la presència de llevats al seu etiquetatge, malgrat comercialitzar-se sota la denominació de quefir

L'evidència científica és un altre dels aspectes clau al voltant del quefir. En línia amb la seva aposta per la transparència i el rigor, Activia ha impulsat juntament amb el CSIC un estudi per avaluar l'impacte del seu quefir amb llevats a la microbiota. La investigació, que es desenvoluparà durant un any, comptarà amb la participació de més de 500 persones i cerca continuar avançant en el coneixement científic sobre aquest aliment fermentat.

Noticias de Portada LlegirNoticias cerca de ti A propJuegos Jugar