El cost invisible de l’ictus: transformar el sistema per canviar vides

Cada any es registren al voltant de 120.000 casos d’ictus a Espanya. És la primera causa de mort en dones i la segona en homes. Una de cada quatre persones en patirà un al llarg de la vida. Són xifres de la Fundació Freno al Ictus, dedicada a reduir l’impacte de la malaltia en la societat mitjançant la prevenció i la inclusió de les persones afectades. Darrere d’aquestes xifres hi ha milers de persones que poden arrossegar seqüeles físiques, cognitives i emocionals que condicionin el seu dia a dia i el dels seus familiars o cuidadors.

Amb motiu del Dia Mundial de l’ictus, que se celebra el 29 d’octubre, especialistes i pacients posen el focus en la importància d’una atenció continuada que no es limiti a la fase aguda i que incideixi tant en la prevenció com en les cures posteriors.

Prevenir un segon episodi

Haver patit un ictus incrementa el risc de tornar-ne a patir un. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, si no se segueix un tractament adequat, la probabilitat de recurrència és del 10% una setmana després de l’episodi, del 15% al cap d’un mes i del 18% al cap de tres mesos. Aquesta probabilitat augmenta amb el temps i arriba fins al 25% al cap de cinc anys i al 40% al cap de deu anys. Cada episodi és més incapacitant que l’anterior i també s’associa amb una mortalitat més elevada i un risc més alt de demència.

Per això, la prevenció secundària és essencial. "Hi ha quatre aspectes imprescindibles, com les quatre potes d’una taula: millorar els hàbits de vida, seguir el tractament farmacològic indicat, controlar regularment els factors de risc —la pressió arterial, la diabetis i el colesterol— i no fumar. Si es tenen cura d’aquests quatre factors, les probabilitats de repetir un ictus són menors, però, si una de les potes és feble, tot el pla perd solidesa", explica el doctor Jaime Masjuan, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid.

Julio Agredano, president i fundador de la Fundació Freno al Ictus, que coneix de primera mà les conseqüències de la malaltia, destaca que la implicació del pacient és fonamental: "Després de patir un ictus, cal evitar que torni a passar. No n’hi ha prou de superar-lo i sortir de l’hospital; cal estar preparat per adquirir nous hàbits i afrontar noves necessitats. No és fàcil, però val la pena per guanyar qualitat de vida. Al capdavall, nosaltres som els primers responsables de la nostra salut".

Més enllà de les seqüeles físiques

Malauradament, superar un ictus no sempre significa recuperar la vida que es tenia abans. Tot i que l’evolució varia en cada cas, algunes persones mantenen seqüeles que afecten la seva autonomia i dificulten tasques quotidianes com caminar, vestir-se, menjar o rentar-se. D’altres presenten problemes de memòria, concentració o comunicació que poden passar més desapercebuts, però que també condicionen la tornada a la feina, les relacions personals i la recuperació.

I les conseqüències no són només físiques. La doctora María del Mar Freijo, d'Osakidetza i cap de secció de la Unitat Neurovascular de l’Hospital Universitari de Cruces, a Barakaldo, recorda que les alteracions cognitives i emocionals derivades de la malaltia poden dificultar l’adaptació del pacient a la nova situació i repercutir també en el seu entorn més proper: "L’ictus pot fer que una persona que era totalment autònoma deixi de ser-ho de sobte, i això li canvia la vida tant a ella com al seu entorn. En els casos en què cal ajuda per a les activitats bàsiques, els familiars poden assumir bona part de les cures, amb el desgast físic i emocional que això comporta".

Julio Agredano també adverteix que l’alta hospitalària no sempre va acompanyada de l’orientació necessària per gestionar tot el que ve després: "Quan tornen a casa, els pacients i els familiars necessiten molta informació, per exemple, per sol·licitar el reconeixement de la discapacitat o la dependència, conèixer els ajuts disponibles o trobar recursos que els permetin continuar la rehabilitació. Moltes famílies no saben on adreçar-se".

"La recuperació no pot dependre únicament de la capacitat de cada família per trobar i assumir aquests suports», afegeix la doctora Freijo, que defensa que l’alta ha d’anar «acompanyada d’un pla de seguiment que garanteixi la continuïtat de les cures i la coordinació entre tots els professionals implicats".

Noves vies de tractament

La investigació i els avenços mèdics estan ampliant les possibilitats d’abordar l’ictus, des del diagnòstic i l’atenció en la fase aguda fins a la rehabilitació i la prevenció de nous episodis. L’objectiu és millorar la resposta davant d’una malaltia que continua sent un dels grans reptes del sistema sanitari espanyol.

El doctor Masjuan destaca el potencial de noves estratègies farmacològiques que podrien reduir el risc vascular: "S’estan investigant nous fàrmacs antitrombòtics que actuen sobre el factor XI de la coagulació i que podrien ajudar a prevenir l’ictus sense augmentar el risc d’hemorràgia".

La doctora Freijo assenyala la importància d’avançar en la personalització del tractament: "Hi ha medicaments, per exemple, per controlar el colesterol, la hipertensió o la diabetis. I s’estan desenvolupant nous tractaments que tenen el potencial de millorar el control dels factors de risc i disminuir la recurrència. És important analitzar cada cas de manera individualitzada per identificar quina intervenció pot aportar més beneficis a cada pacient".

Detectar ràpidament els símptomes salva vides

La prevenció i el tractament de l’ictus han d’anar acompanyats d’una major capacitat de la societat per reconèixer els símptomes d’alarma. "La pèrdua sobtada de força en un braç, la dificultat per parlar, la visió borrosa, la pèrdua de sensibilitat en un costat de la cara o l’aparició de marejos, vertigen i pèrdua d’equilibri poden ser senyals d’un ictus i requereixen actuar immediatament. Davant de qualsevol sospita, per mínima que sigui, cal trucar al 112 o al 061. Cada segon és crucial", recorda Julio Agredano.