Les claus per cuidar la salut bucal per viure més i millor
La prevenció, uns bons hàbits i revisions periòdiques són fonamentals per conservar les dents en edats avançades. Davant una esperança de vida més gran, el repte és mantenir la qualitat de vida
Debat que es va celebrar a la seu d’EL PERIÓDICO sobre salut bucodental, amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans. / maitecruz
Viure més anys també planteja el repte de fer-ho amb autonomia, benestar i qualitat de vida. La salut bucal de les persones grans exerceix un paper essencial en aquest objectiu: prevenir problemes, mantenir una bona higiene i realitzar revisions periòdiques ajuda a conservar funcions essencials com menjar, parlar i relacionar-se. Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans, experts en odontologia, farmàcia i atenció a la vellesa van abordar les claus per cuidar la boca al llarg de la vida per arribar a la maduresa amb salut en un debat celebrat a la seu d’EL PERIÓDICO a Barcelona.
La prolongació de l’esperança de vida obliga a mirar també a la boca com a part de l’envelliment saludable. «La salut bucal és una part integral fonamental de la salut», arrencava el debat Gabriela Bacchini, directora mèdica de Dentaid, i afegia que és per aquesta raó que «la investigació és clau per desenvolupar solucions adaptades a les necessitats canviants d’una població cada vegada més longeva».
«Desenvolupem solucions adaptades a una població cada cop més longeva»
Per la seva banda, Víctor Gil, gerodontòleg i director del Màster en Gerodontologia, pacients especials i medicina oral a la UIC, va recordar que l’odontologia ha canviat profundament en les últimes dècades. Si abans era habitual que una dent que donava problemes acabés extreta, avui l’objectiu és conservar-la sempre que sigui possible. L’odontòleg va al·ludir a l’objectiu 80-20 formulat per l’Organització Mundial de la Salut: arribar als 80 anys amb 20 dents. Més enllà de la xifra, el missatge és que la pèrdua dental no s’hauria d’assumir com una conseqüència inevitable de fer-se gran.
La prevenció va aparèixer llavors com a punt clau que va sobrevolar tot el debat. Inculcar hàbits que protegeixin la boca és una cosa que ha de començar a temps per envellir millor. Per a Bacchini, «la millor manera d’arribar bé als 60, 65 i edats posteriors és tenir bons hàbits de cura bucal des de sempre». L’educació, van insistir els participants, ha de començar en la infància i continuar durant tota la vida. Raspallar-se correctament, netejar els espais interproximals, cuidar la llengua i acudir a revisions són hàbits que, incorporats a temps, poden evitar que un problema senzill es converteixi anys després en una patologia complexa. «Mai és tard», va remarcar Gil convidant els adults a incorporar aquests hàbits per envellir millor.
«Comer, hablar y relacionarnos son funciones básicas, y todas dependen de la boca»
Els experts coincideixen: el healthy aging es construeix a través de la prevenció i els hàbits saludables des de la infància. Estem evolucionant cap a una societat cada vegada més longeva, cosa que planteja nous reptes en matèria de salut i qualitat de vida. En aquest context, la investigació resulta fonamental per desenvolupar solucions adaptades a les necessitats canviants de la població al llarg de la vida, una tasca que promouen des del Dentaid Research Center, principal centre privat d’investigació en salut bucal d’Europa i un referent a nivell global.
Normalitzar símptomes
Una de les advertències més repetides va ser la tendència a normalitzar símptomes que no s’haurien de considerar normals. La sagnia de les genives, la sequedat bucal, una peça que es mou, una ferida que no cicatritza o un bony a la boca són senyals que requereixen atenció, tal com va recalcar Paula Fernández Ribal, farmacèutica i divulgadora, molt coneguda pel seu perfil a les xarxes @farmaadicta.
«Sin la salud bucal se altera todo: desde la salud emocional hasta la digestiva»
El problema és que moltes d’aquestes molèsties s’accepten com a part de l’edat. Des de la Fundación Amigos de los Mayores, Jose Donate, va apuntar la importància de «desconstruir les idees preconcebudes» que associen vellesa amb dolor, malalties o xacres que s’han de suportar sense més ni més. Aquesta normalització pot retardar la consulta i agreujar situacions que, detectades a temps, podrien abordar-se amb més facilitat. «L’esperança de vida està augmentant, la longevitat està augmentant, però aquesta qualitat de vida també», va defensar Donate.
«Hem de mantenir aquesta salut oral, promoure aquesta prevenció i aquests bons hàbits», va defensar Fernández. «Si no mantens una bona salut bucal, es veu alterat tot, des de la salut emocional fins a la salut digestiva», va concloure. En aquest sentit, Víctor Gil va defensar que amb una bona prevenció en cada etapa de la vida, amb cures específiques d’higiene bucal i revisions periòdiques s’aconsegueix un impacte positiu que redunda, a la llarga, en una bona qualitat de vida.
Els participants van assenyalar la creixent evidència que relaciona la salut periodontal amb diferents malalties cròniques i condicions sistèmiques. Gil va citar, entre d’altres, la diabetis, les patologies cardiovasculars, la hipertensió, alguns trastorns neurològics i les malalties respiratòries. Per la seva banda, Gabriela Bacchini va assenyalar que l’evidència que vincula la salut bucal amb diverses malalties sistèmiques és cada vegada més sòlida. La investigació continua avançant per determinar en quina mesura l’abordatge de les malalties bucals pot contribuir al tractament d’altres patologies.
«Las personas mayores, sólo por hecho de serlo, no tienen por qué sufrir dolor»
La diabetis va servir com a exemple concret. Una persona amb una higiene bucal deficient i genives inflamades pot tenir més dificultats per controlar la malaltia, va explicar Gil. La conclusió no és que la cura de la boca substitueixi els tractaments mèdics, sinó que ha de formar part d’una atenció integral. «Tot passa per la boca», va resumir l’odontòleg.
La medicació introdueix un altre element especialment rellevant en les persones grans. La polimedicació pot afavorir la xerostomia o boca seca, un efecte secundari que afecta la lubricació, la protecció dels teixits i la comoditat per parlar, menjar o empassar. Gil va explicar que, en aquests casos, convé revisar els tractaments i buscar opcions per tractar aquesta sequedat. Fernández Ribal, des de la farmàcia, va insistir en el valor de detectar possibles problemes i derivar el pacient al professional corresponent. La farmàcia pot convertir-se així en un punt d’entrada especialment important per a persones que acudeixen amb freqüència i que, en ocasions, mantenen allà un contacte quotidià que facilita detectar canvis. El farmacèutic és, també, qui pot recomanar hàbits i productes d’higiene bucal específics que ajuden a prevenir problemes futurs o alleujar símptomes comuns en l’etapa adulta.
Aquest paper de la farmàcia adquireix una dimensió social quan es parla de persones grans que viuen soles. «A la farmàcia sí que venen», va explicar Fernández Rival al referir-se als que han deixat de socialitzar. L’establiment pot ser llavors un lloc on detectar símptomes, preguntar per hàbits, observar canvis i orientar cap a l’odontòleg o cap al metge quan sigui necessari. La col·laboració entre professionals sanitaris va ser presentada com una de les claus per evitar que cada problema s’abordi de manera aïllada.
La boca seca, a més, permet entendre fins a quin punt salut i vida social estan connectades. Una persona que no pot parlar còmodament, que té dolor o que troba dificultats per menjar pot començar a evitar àpats, trobades i activitats fora de casa. Donate va posar el focus en aquest procés d’aïllament. Quan es deteriora la capacitat de menjar, parlar o somriure amb normalitat, també pot deteriorar-se la relació amb l’entorn. I l’aïllament social, van advertir els participants, pot associar-se a problemes de salut emocional i a altres conseqüències per al benestar.
Per això, l’entorn també ha d’aprendre a mirar, va encoratjar Donate, que va explicar que un canvi d’hàbits pot ser un senyal. Si una persona que solia sortir a dinar, conversar o passejar deixa de fer-ho, familiars, amistats i agents comunitaris poden preguntar-se si existeix un dolor o una dificultat que la persona no està verbalitzant. No es tracta de substituir la seva autonomia ni d’actuar «des del paternalisme», sinó d’acompanyar i facilitar l’accés a la informació i als professionals.
La vulnerabilitat no és només una qüestió d’edat. També hi influeixen els recursos econòmics, l’aïllament, la situació familiar, l’origen, les barreres lingüístiques i la possibilitat real d’accedir a serveis sanitaris. Donate va assenyalar que el 43% de la població gran a Espanya viu sola i va utilitzar l’experiència de la Fundació a Barcelona per il·lustrar la necessitat d’adaptar els canals de comunicació. Acompanyen un miler de persones grans i, en alguns casos, persones que fa anys que no surten del seu domicili.
‘Tu boca cuenta’
Gabriela Bacchini va defensar la necessitat d’oferir informació rigorosa, accessible i útil per al ciutadà. Des de Dentaid es va presentar la plataforma Tu boca cuenta (tubocacuenta.com), concebuda com un espai d’informació i educació en salut bucal amb un llenguatge directe, continguts desenvolupats amb professionals sanitaris i orientació sobre bons hàbits per cuidar la salut bucal i general, condicions habituals i el seu tractament, signes d’alarma i quan consultar un especialista.
Però l’accés no acaba en la informació. «Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma». Gil va proposar acostar la prevenció odontològica a residències, domicilis i associacions, quan les dificultats de mobilitat o d’autonomia impedeixen acudir regularment a una clínica. No necessàriament per realitzar tractaments complexos, va explicar, sinó per fer revisions, reforçar hàbits i detectar a temps allò que requereixi atenció.
Dins de la prevenció, s’han de tenir en compte els errors quotidians més freqüents. Entre ells, el doctor Gil va apuntar l’elecció de productes de neteja bucal per preu o sense tenir en compte les necessitats individuals. El manteniment de bons hàbits al llarg del temps és fonamental per preservar la salut bucal en les diferents etapes de la vida.