Més enllà de la RSC: com generar un impacte positiu real al territori

La clau del desenvolupament sostenible rau a substituir les accions superficials per aliances a llarg termini fonamentades en el diàleg, l’escolta activa i la col·laboració amb les comunitats locals.

Durant dècades, la relació entre les grans empreses i els entorns rurals es va entendre en un marc marcadament unidireccional. Les corporacions executaven les seves obres, aplicaven plans estàndard de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i continuaven amb la seva activitat habitual. Tanmateix, la urgència de la transició ecològica i els profunds canvis demogràfics han transformat aquest model tradicional. Actualment, perquè un projecte d’infraestructures o d’energies renovables sigui sostenible en el temps, no n’hi ha prou de complir els tràmits normatius ni de fer compensacions econòmiques puntuals. Cal una cosa molt més complexa de construir: legitimitat social i un arrelament comunitari real.

El veritable repte de la transformació econòmica no consisteix a aplicar receptes preconcebudes des de despatxos urbans, sinó a seure a escoltar activament les persones que viuen a cada comarca. D’aquesta premissa sorgeix un canvi conceptual determinant: substituir els compromisos formals per una estratègia d’impacte integral al territori. No es tracta de la RSC clàssica de caràcter assistencial ni de buscar patrocinis d’imatge, sinó d’actuar com un agent tractor capaç de donar resposta als reptes econòmics, socials i ambientals de la mà del veïnat, els ajuntaments i les entitats locals.

Quan una xarxa d’infraestructures es projecta sobre un mapa, no travessa un espai buit. Travessa valls amb memòria, comarques amenaçades pel despoblament i comunitats que demanen oportunitats concretes de desenvolupament. Comprendre aquesta realitat implica assumir que cada iniciativa ha de respondre a les prioritats específiques de cada entorn, construint solucions consensuades que beneficiïn totes les parts.

Un model basat en el consens social

Un exemple rellevant d’aquesta evolució metodològica és Redeia. La matriu de Red Eléctrica ha situat l’aportació de valor compartit al centre de la seva estratègia corporativa. A través de la seva Estrategia de Impacto Integral, la companyia ha impulsat, entre finals de 2023 i juny de 2026, un total de 336 iniciatives voluntàries, amb una inversió de 24,4 milions d’euros i un impacte social estimat de 225 milions. Més enllà de la magnitud de les xifres, el factor diferencial rau en la manera de treballar: projectes concebuts mitjançant l’escolta activa i executats sempre amb l’acord de la població local.

Biodiversitat i equilibri socioeconòmic

En l’àmbit ambiental, aquest enfocament va clarament més enllà del que exigeix la normativa. Mitjançant el Libro Blanco de los Bosques, Redeia redefineix la seva relació amb els ecosistemes forestals per enfortir la resiliència climàtica i conservar la biodiversitat. Iniciatives concretes com «Bosques Flotantes», centrada a recuperar hàbitats degradats a la muntanya oriental de Cantabria, o la plataforma «Bosque Marino», orientada a la restauració de la posidònia oceànica a les Islas Baleares, demostren com la integració d’infraestructures pot transformar-se en una font de valor compartit per a la natura.

Així mateix, la conservació del medi natural és indissociable de la cohesió social del món rural. Per frenar la sagnia demogràfica calen eines eficaces que generin ocupació duradora. Programes com Red Relevo, centrat en el relleu generacional dels negocis rurals, o Holapueblo —desenvolupat juntament amb AlmaNatura i Ikea— ofereixen acompanyament integral a emprenedors que volen instal·lar-se en un poble. Amb més de 200 famílies ateses i desenes de negocis actius, el projecte confirma que la presència empresarial pot esdevenir el detonant per revitalitzar l’economia local.

Aquesta aposta integral també inclou la preservació del patrimoni cultural i dels oficis ancestrals. Juntament amb la Red Española de Desarrollo Rural, la iniciativa Oficios en red connecta l’artesania tradicional amb sectors dinàmics com la moda, la decoració i el turisme rural, tot evitant la pèrdua d’un coneixement valuós i creant nous pols d’atracció turística.

Capacitació digital i valor compartit

D’altra banda, la inversió responsable exigeix abordar barreres quotidianes com la bretxa digital. El projecte Eje Digital, desenvolupat juntament amb la Fundación Cibervoluntarios, apropa la formació en noves tecnologies a persones adultes i grans de zones rurals, com ara els municipis gallecs limítrofs amb Portugal després de l’entrada en servei de la nova interconnexió elèctrica. Capacitar la ciutadania per fer gestions mèdiques en línia o utilitzar eines quotidianes aporta autonomia i cohesió comunitària.

L’impacte positiu deixa de ser una abstracció quan situem les persones al centre. Les històries recollides a la plataforma audiovisual Red Activa ratifiquen que la transició ecològica només serà justa i inclusiva si es fonamenta en el diàleg, l’empatia i la voluntat sincera de progressar plegats al territori.