Sóc discapacitat, com em trec el carnet?

Hi va haver un temps en què a Jose María Andrés, director de l'escola Irrintzi, l’anomenaven el “basc boig”. “És només que la meva realitat és diferent a la teva”, els podria haver contestat citant el sonat barreter d'Alícia al país de les meravelles. En la seva “visió”, les persones discapacitades i amb problemes de mobilitat, sense excepció, es posaven al volant de vehicles adaptats i es treien el carnet de conduir. El temps li ha donat la raó.

Cecilia Vega  |  

Fins a l'autoescola Irrintzi, localitzada a Basauri (Biscaia), hi van alumnes de tot Espanya. Per allà han passat David Rivas, el primer europeu sense braços en manejar un cotxe amb joystick gràcies als seus peus; Andoni Agra, precursor a obtenir el permís de conducció amb quatre pròtesis en les seves extremitats; i Juan Ignacio García, afectat de distròfia muscular i primer a conduir amb joystick des de la seva pròpia cadira de rodes. Però la llista és molt llarga. “Tenim entre 50 i 80 alumnes a l'any i el percentatge d'èxit és del 100%. Un dels casos que més m'han marcat al llarg de la meva vida laboral, i és àmplia i extensa, ha estat el d'una alumna amb paràlisi cerebral. El grau de dificultat per assimilar l'ensenyament pràctic va suposar molta feina, esforç i temps per les dues parts, però veure-la avui conduir el seu propi cotxe ens omple de satisfacció i alegria", destaca Jose Mari.

“Tenim entre 50 i 80 alumnes a l'any i el percentatge d'èxit és del 100% Jose María Andrés, director de l'autoescola Irrintzi

La “bogeria” d’Irrintzi va arrencar fa més de 30 anys amb una alumna que volia treure’s el permís de conduir per no dependre de ningú a l'hora de desplaçar-se en cotxe amb el seu fill discapacitat. “Que vingui el teu fill i es tregui ell el seu carnet”, li va dir Jose Mari. I així va ser. En aquest moment utilitzaven cotxes automàtics amb petites adaptacions, però no era suficient. A Irrintzi volien donar resposta a tots els alumnes, inclosos els que tenien molt limitat l'accés al lloc de conducció a causa de discapacitats com tetraplegia, artrogriposi, agenèsia, nanisme distròfic, etc. Jose Mari recorda com es van llançar al mercat europeu a la recerca d'una solució i amb molta obstinació i lluita van aconseguir homologar i legalitzar davant el Ministeri d'Indústria i la Direcció General de Trànsit (DGT) el primer sistema de conducció amb joystick a Espanya, el Sistema Space Drive.

Cotxe adaptat - Foto: Soluciones ARC

Aquest joystick, amb el qual els conductors poden arrencar, accelerar, frenar i controlar la direcció, és un dels sistemes d'adaptació més avançat que existeixen, però el llistat de modificacions, mecàniques i electròniques, és tan extens com el de necessitats específiques i particularitats de cada conductor, bé tingui discapacitat lleu, mitjana o severa. Aquestes solucions no venen de sèrie en els vehicles de manera que Irrintzi posa a disposició dels alumnes el seu propi taller de muntatge, i marques com FCA (Fiat Chrysler Automòbils) compta des de 1994 amb el programa Autonomy, que treballa amb transformadors homologats (EFAMOA, Guidosimplex, ILUNION i Solucions ARC) per modificar i adaptar tots els vehicles del Grup (Abarth, Alfa Romeo, Fiat i Jeep) en funció de les necessitats concretes de cada client.

Discapacitat al volant

El procés per obtenir el carnet de conduir és similar en tots els casos. Els requisits que marca la Direcció General de Trànsit (DGT), es tingui o no algun tipus de discapacitat, són els següents:

  • Ser resident a Espanya
  • Ser major d'edat
  • No tenir prohibició judicial
  • Reunir les aptituds psicofísiques requerides en relació amb la classe de llicència que se sol·liciti
  • Ser declarat apte per la Prefectura Provincial o Local de trànsit a les proves teòriques i pràctiques

Fins al punt 3 no hi ha marge de dubte. Amb relació al punt quart, les persones amb discapacitat han d'acudir a un Centre de Reconeixement de Conductors autoritzat (on es fa l'examen psicotècnic) perquè un metge avaluï si l'aspirant reuneix o no les aptituds per poder conduir. En cas positiu, emetrà un informe “molt detallat” que reculli les seves discapacitats i les adaptacions al vehicle que poden suplir aquesta discapacitat. Després d'aquesta revisió, també es determinen els “Codis de la Unió Europea harmonitzats i Codis Nacionals” amb les possibles limitacions a la conducció, per exemple de velocitat i/o conducció diürna, explica Jose Mari.

Amb aquest informe, l'aspirant ha d'anar a l'autoescola especialitzada perquè gestionin el procés d'ensenyament, el preparin per a les proves teòriques i pràctiques i aconsegueixi el cinquè punt de la llista. Mentre l'examen teòric és igual per a tots els candidats, Jose Mari assenyala que en la part pràctica “són una mica més estrictes”. “L'alumne descriu ha de superar una prova en pista tancada i en circulació oberta al trànsit, amb un metge, un tècnic d'avaluació i un examinador de la DGT. Un cop s'aprova aquest fase, ja es pot sotmetre al clàssic examen pràctic de conduir” i el carnet que s'obté és vàlid per a tota la Unió Europea.

La llibertat de conduir

En aquest procés es troba John Schafter, bilbaí de 21 anys, estudiant de psicologia i aficionat a l'automobilisme. “Vaig ser sismesó” i com a conseqüència del meu naixement prematur tinc hemiparèsia", explica, referint-se a una paràlisi cerebral lleu que fa que tingui “menys força” al costat dret del seu cos (braç i cama). En el seu cas l'afectació és bàsicament motora i no impedeix que John faci una vida completament normal. I dins d'aquesta normalitat es trobava “tenir carnet de conduir”. “És una cosa important i necessària. Mai vaig pensar que per la meva discapacitat no pogués conduir. Sempre vaig saber que si m'esforçava ho aconseguiria”, assenyala John. I afegeix: “Els meus pares tenen carnet. Vinc d'una família en la qual agraden els cotxes i tots em van animar”.

John Schafter, alumne amb hemiparèsia - Foto: Autoescola Irrintzi

John va aprovar l'examen teòric i després de “trenta i escaig” pràctiques en poc més de mes i mig ja se sent preparat per enfrontar-se a la prova pràctica. “L'únic que diferencia el meu cotxe d'un altre no adaptat és que té canvi automàtic (es prescindeix de l'embragatge) i porta el fre i l'accelerador al costat invers, és a dir a l'esquerre”, explica.

A Irrintzi els alumnes poden fer les seves pràctiques en cotxes adaptats a les seves necessitats i, fins i tot, a les aules tenen ordinadors adaptats amb teclats que es manegen amb els peus o situats a diferents altures. Però aquestes facilitats no són norma comuna. De fet, un estudi recent realitzat per FESVIAL i la Fundació CNAE en col·laboració amb Fundació ONCE denunciava que “el 83% dels conductors amb discapacitat no va poder formar-se amb un vehicle adaptat”. L'informe revelava, a més, que “el 8% de les persones amb discapacitat que van obtenir el carnet van haver de posar a disposició de l'autoescola el seu propi vehicle adaptat per poder formar-se”, de manera que demanava a les administracions públiques ajuda per dotar aquests centres de formació de nous recursos.

Juan Ángel Sánchez, alumne amb discapacitat en cama dreta - Foto: Autoescola Irrintzi

“Quan et passa alguna cosa, tens un accident, una malaltia... i pateixes una discapacitat el món et cau una mica a sobre. Estàs espantat i has de refer la teva vida. Trobar una autoescola amb solucions adaptades és un pas molt important cap a la normalitat”, relata Juan Ángel Sánchez, a qui un tumor i una cirurgia agressiva van fer que “perdés articulació” al genoll dret. D'això fa ja dues dècades, en les quals no ha deixat de conduir el seu vehicle adaptat (canvi automàtic i pedals d'accelerador i frens invertits), una cosa necessària per al seu treball i que li dona “total llibertat i independència”. Ara, que ha recuperat mobilitat al genoll, Juan Ángel es troba a l'autoescola Irrintzi per a la “revisió del seu permís i supressió de codis”, és a dir, espera que després d'una nova avaluació del seu cas, li permetin conduir “només amb la modificació de col·locar accelerador i fre a la mateixa altura”. A l'horitzó, un nou repte: treure’s el carnet de remolc.

Juan Ignacio García, alumne amb distròfia muscular - Foto: Autoescola Irrintzi

Els nostres alumnes van summament preparats. El conductor o conductora amb discapacitat, donada la formació que ha rebut, és en general més segur i molt més responsable que altres conductors”, diu Jose Mari. I amb les seves paraules dona sentit a la frase que es pot llegir al seu web i que posen en pràctica des de fa més de 30 anys “No formem només per a l'examen de conduir sinó per a tota la vida”.