Salut masculina 18 - 40 anys

Per Cecilia Vega

¿Quins són els principals problemes urològics en aquesta etapa de la vida?

Els principals problemes urològics en els joves entre 18 i 20 anys poden esdevenir des de la seva adolescència i estan en relació amb el començament de la vida sexual. Em refereixo a assumptes del penis, principalment problemes de fimosi i fre.

Més àmpliament entre els 18 i 30 anys, tant en ells com en elles és freqüent que l'uròleg atengui processos d'infecció urinària, de càlculs renals, de malalties/infeccions de transmissió sexual (ETS/ITS) i, en alguns casos d'homes, assumptes de disfunció erèctil (DE).

Temes tots molt diferents, no relacionats entre si, que si bé es poden començar a manifestar en edats primerenques poden perdurar durant l'època de la maduresa. Poden ser senyals primerencs de problemes de salut més seriosos.

Alguns problemes estan relacionats amb alteracions anatòmiques, estructurals o urodinàmiques de l'aparell urinari com ara la litiasi renal (càlculs renals). Altres en relació amb hàbits, certes conductes i estils de vida com poden ser les ITS, o problemes on es poden barrejar problemes psicològics i biològics com pot ser la DE.

S’ha d’assenyalar a més que el càncer de testicle es desenvolupa en edats primerenques per la qual cosa cal alertar els joves que, davant de qualsevol anomalia descoberta als testicles, acudeixin a l'uròleg.

¿Quan s’ha d’anar a l'uròleg?

Cal acudir a l'uròleg davant de qualsevol símptoma, dolor o malestar a l'àrea genitourinària, canvis en les característiques organolèctiques (olor, color, aspecte…) de l'orina, o sospita d'algun procés expansiu genital que s'estigui desenvolupant i que s'hagi pogut descobrir/identificar en l'autoexploració.

No s’ha de desestimar o subestimar qualsevol problema que s’identifiqui per molt lleu que sigui.

¿Són convenients les revisions periòdiques o només s’hi ha d'acudir davant de signes d'alarma?

No especialment, tret que s'hagi diagnosticat una malaltia congènita o familiar urològica, a l'aparell genito-urinari.

També requereixen revisions periòdiques si s'ha patit alguna malaltia en el passat i es necessita control evolutiu, consells i/o recomanacions.

En què consisteix una revisió mèdica urològica en la infància i en l'adolescència?

Una revisió mèdica urològica en la infància implica una avaluació integral del sistema urinari. Pot incloure una revisió de la història clínica, un examen físic, proves de laboratori (com a anàlisi d'orina), estudis d'imatge (com a ecografies) i, en alguns casos, proves urodinàmiques per a avaluar la funció de la bufeta. En l'adolescència, a més dels aspectes esmentats, es pot incloure una avaluació de la funció sexual i reproductiva.

¿Quins serien els signes d’alarma?

Com a signes d'alarma de malalties urològiques s'hi inclouen principalment:

• Problemes de prepuci redundant (fimosi)

• Dolor a la regió lumbar (renal) o abdominal acompanyat SI/NO febre.

• Expulsió litiàsica.

• Dolor / ardor / coïssor en orinar.

• Sang a l'orina.

• Canvis en el flux urinari o en la freqüència de la micció.

• Ejaculació dolorosa, o precoç.

• Dificultat per mantenir una erecció.

• Dolor testicular, detecció d'anormalitats (embalums/masses) en l'autoexploració testicular.

• Secrecions uretrals anormals.

En relació amb les malalties de transmissió sexual, les xifres s'han disparat. ¿A què es deu aquest augment i com tallar-lo?

L'augment en les MTS/ITS i la propagació de malalties conseqüents d'una infecció sexual es deu principalment a:

• La falta d'educació sexual.

• Pràctiques sexuals de risc: dèficit en la responsabilitat duna relació sexual saludable.

• Abús de certs tòxics o hàbits com fumar, beure, consum de drogues…

• Disminució o no ús de protecció durant les relacions sexuals.

És crucial promoure l'educació sexual, l'ús de mètodes de barrera, com ara preservatius per prevenir la propagació d'aquestes malalties i la conscienciació dels riscos associats.

¿Quins problemes causen les malalties de transmissió sexual en els homes?

Les MTS poden causar una varietat de problemes en els homes com inflamació dels genitals, dolor en orinar, lesions al penis, infertilitat, disfunció erèctil, incontinència urinària, dolor crònic a l'àrea genital, complicacions a la pròstata (prostatitis), malaltia inflamatòria pèlvica en les parelles sexuals, i, en casos extrems, augmentar el risc de desenvolupar càncer.

Cal saber que algunes MTS poden ser asimptomàtiques, cosa que augmenta el risc de contagi a altres persones.

¿I la disfunció erèctil (DE)?

La DE pot ser motiu d'alta preocupació en la joventut ja que per una banda pot ser un indicatiu de problemes de salut subjacents, i pot afectar l'autoestima i la qualitat de vida.

Hi ha diverses solucions per a la DE, des de canvis en l'estil de vida, teràpies psicològiques (psicosexuals), fins a medicaments i tractaments mèdics especialitzats, opcions efectives que et poden ajudar a tenir una vida sexual satisfactòria.

Cal sempre, però en aquesta edat amb més motiu, consulta amb l'uròleg per trobar l'opció més adequada.

En aquestes edats, ¿ja caldria parar atenció a l'estat de la pròstata?

Encara que la pròstata no sol ser un tema prioritari en aquesta etapa de la vida i el càncer de pròstata és més comú en homes més grans (› 60 años), prestar atenció a la salut de la pròstata des d'una edat primerenca pot ajudar a prevenir problemes futurs.

El càncer de pròstata és una malaltia que pot afectar els homes a mesura que envelleixen.

Cal mantenir un estil de vida saludable i consultar l'uròleg si s'experimenten símptomes preocupants relacionats amb la pròstata.

Amb revisions regulars i una detecció primerenca, és possible prevenir i tractar aquesta malaltia de manera efectiva.