Salut masculina 0 - 18 anys

Per Cecilia Vega

¿Quins són els principals problemes urològics en la infància i l'adolescència?

Els principals problemes urològics en la infància i l'adolescència poden variar, però podem destacar:

• Infeccions del tracte urinari: Les infeccions urinàries són freqüents en els nens i poden causar símptomes com ara dolor en orinar, febre i micció freqüent. Requereixen tractament amb antibiòtics per prevenir complicacions.

• Malformacions congènites del tracte urinari: Alguns nens poden néixer amb anomalies al tracte urinari, com ara obstruccions, duplicacions o anomalies als ronyons. Aquestes condicions poden requerir intervenció mèdica o quirúrgica, segons el cas.

• Enuresi: L'enuresi, també coneguda com a incontinència urinària nocturna, és la incapacitat de controlar la micció durant la nit en nens que tenen prou edat per fer-ho. Pot ser causada per factors genètics, problemes emocionals o físics i sol millorar amb el temps.

¿Algunes patologies congènites ja es poden detectar durant la gestació?

Sí, algunes patologies congènites es poden detectar durant la gestació mitjançant proves prenatals. Per exemple, mitjançant ecografies obstètriques es poden identificar malformacions del tracte urinari, com la hidronefrosi (acumulació de líquid als ronyons), que pot ser un indicador de problemes urinaris futurs en el nadó.

Algunes patologies que poden resultar més familiars per a la població són la fimosi i la incontinència urinària. ¿Podria explicar-nos en què consisteixen totes dues, com s'aborden i es tracten?

La fimosi i la incontinència urinària són dues patologies comunes en la infància i l'adolescència:

• Fimosi: Consisteix en l'estretor del prepuci, cosa que dificulta o impedeix la seva retracció sobre el gland. Pot causar problemes en orinar o infeccions recurrents. El tractament és inicialment conservador, amb mesures d'higiene i cremes esteroides tòpiques. Si persisteix, pot requerir una circumcisió.

• Incontinència urinària: fa referència a la pèrdua involuntària d'orina. Pot ser de dos tipus: diürna i nocturna. El tractament varia segons la causa subjacent i inclou canvis en l'estil de vida, teràpia de comportament, medicaments i exercicis per enfortir els músculs del sòl pèlvic.

¿En què consisteix una revisió mèdica urològica en la infància i en l'adolescència?

Una revisió mèdica urològica en la infància implica una avaluació integral del sistema urinari. Pot incloure una revisió de la història clínica, un examen físic, proves de laboratori (com anàlisi d'orina), estudis d'imatge (com ecografies) i, en alguns casos, proves urodinàmiques per avaluar la funció de la bufeta. En l'adolescència, a més dels aspectes esmentats, es pot incloure una avaluació de la funció sexual i reproductiva.

¿Quan cal portar el nen a l'uròleg? ¿Cal fer aquestes revisions amb certa periodicitat o només davant de senyals d'alarma?

És recomanable portar el nen a l'uròleg en els casos següents:

• Si hi ha sospita d'alguna anomalia al tracte urinari o se'n detecta alguna durant la gestació.

• Si hi ha símptomes persistents, com infeccions urinàries recurrents, dolor en orinar, canvis en el patró de micció, presència de sang a l'orina, entre d'altres.

• Davant de signes d'alteracions en el desenvolupament sexual.

• Si hi ha antecedents familiars de malalties urològiques importants.

Quant a la periodicitat de les revisions, generalment es realitzen només davant de senyals d'alarma o en cas de requerir seguiment per alguna condició específica. El metge pot oferir orientació sobre quan és apropiat programar visites de seguiment regulars en funció de les necessitats individuals del nen.