Salut masculina 40 - 60 anys

Per Cecilia Vega

¿Quins problemes urològics són els més freqüents en aquesta etapa de la vida i veuen més a la consulta?

Generalment entre els 45 i 50 anys és quan els homes acudeixen per primera vegada a l'uròleg per a la revisió mèdica general si no tenen cap tipus de símptomes, recomanats pel seu metge d'atenció primària o pel boca a boca a la feina o grups d'amics.

Si han començat a aparèixer determinats símptomes de tracte urinari inferior (STUI), aquests són els que els porten a consultar, per exemple llevar-se a la nit a orinar (noctúria), que el raig de l'orina tingui menys força i calibre, etc.

Tenim molts pacients que consulten per valorar la seva fertilitat en aquesta dècada de la vida, tinguin o no descendència prèvia.

Entre les més greus figuren les malalties de la pròstata, sobretot el càncer de pròstata. ¿Per què es produeix i quina és la seva prevalença a Espanya?

Hi ha una gran varietat de factors externs/ambientals que s'han plantejat com a associats al risc de desenvolupament de càncer de pròstata, o que són importants de cara a la seva progressió, igual que passa en molts altres tipus de càncer. Per exemple, la presència de síndrome metabòlica o hipertensió arterial s'han associat amb més risc. Igualment, la hipercolesterolèmia i l'obesitat suposen factors de risc en aquest sentit. El càncer de pròstata pot tenir un factor hereditari, per això és tan important si hi ha història a la família directa començar les revisions mèdiques a partir dels 45 anys.

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) en la seva actualització del 2023, estima en 29.002 el nombre de nous casos de càncer de pròstata que es diagnostiquessin al llarg d'aquest any.

¿Com es diagnostica?

El PSA (antigen prostàtic específic) que es detecta a la sang és el marcador prostàtic i no és específic de càncer, ja que pot elevar-se per altres raons com les infeccions d'orina o prostatitis. Aquest marcador permet monitoritzar els seus nivells al llarg de la vida adulta de l'home de forma anual i si s'eleva és un indicador que cal investigar més enllà. A més, el tacte rectal continua sent una altra eina que es manté a l'exploració física urològica per completar el diagnòstic.

L'ús de la Ressonància Magnètica multiparamètrica (RMN mp) de pròstata ha permès en els darrers anys poder tenir una imatge de la pròstata durant el diagnòstic i plantejar aleshores la necessitat d'una biòpsia de pròstata. En definitiva, la biòpsia és la que dona el diagnòstic final, perquè és el teixit prostàtic el que s'envia a analitzar. En aquest sentit, la biòpsia prostàtica per fusió d'imatges permet prendre mostres a més de les lesions sospitoses que descrigui la RMN.

¿Les patologies prostàtiques es poden prevenir?

Si parlem de càncer, com hem comentat, hi ha factors que si els erradiquem afavoreixen que les possibilitats d’aparició siguin menors. Quant a altres patologies, com ara l'engrandiment prostàtic, és una cosa que passa de forma fisiològica en l'home a partir dels 45-50 anys, i no hi ha res que l'home pugui fer per evitar-ho. Però una cosa que cal tenir en compte és que nosaltres no tractem volums de pròstata sinó símptomes de tracte urinari inferior.

¿Com és d’important el diagnòstic precoç?

Com en qualsevol patologia tumoral com més aviat es detecti millor serà la seva evolució i possible tractament. De la mateixa manera, com en altres càncers, no tot el càncer de pròstata és igual ni es tracta de la mateixa manera. Actualment un càncer de pròstata de baix risc i molt baix volum, de manera segura es pot tractar amb vigilància activa i seguiment, sense necessitat de fer tractament actiu d'inici. És cert que l'evolució del càncer de pròstata és molt lenta quan es diagnostica aviat, per la qual cosa juga a favor nostre i en favor del pacient el fet de diagnosticar-lo aviat.

¿Quin paper tenen les revisions periòdiques en la seva detecció?

Són fonamentals, perquè si l'home es realitza les seves revisions anuals i al cap dels anys el seu PSA canvia d'un any a l'altre, s'encenen les alarmes i cal investigar més enllà, fent una RMN com comentàvem i si cal fer una biòpsia de pròstata.

¿En què consisteix una revisió urològica rutinària?

Parlant de la salut de l'home hi ha una sèrie d'aspectes que es fan de rutina en una primera visita: anamnesi (conèixer els antecedents personals i familiars, factor de la història prèvia de càncer prostàtic a la família, qüestions sobre la qualitat de la seva micció), una exploració física que inclou els genitals i el tacte rectal. I com a proves complementàries, una ecografia urològica amb mesurament de volum prostàtic, una analítica de sang i orina que inclou el PSA, fluxometria (una prova de micció per veure el flux urinari) i solem donar un qüestionari per analitzar els símptomes (IPSS).

¿A partir de quina edat és aconsellable fer-les i amb quina freqüència?

Segons les Guies de l'Associació Europea d'Urologia (EAU) en la seva actualització més recent al març 2023: homes a partir dels 50 anys en la població general, si hi ha història familiar de càncer de pròstata ha de ser a partir dels 45 anys, homes amb ascendència africana (pel major risc genètic associat a la raça) a partir dels 45 anys, aquells homes que portin la mutació BRCA2 a partir dels 40 anys. Basat en el PSA previ les guies estableixen seguiment cada 2 anys en: homes que tenen PSA ›1 ng/mL als 40 anys i en homes amb PSA ›2 ng/mL als 60 anys. No obstant això, en general recomanem una revisió anual a partir dels 50 anys si no hi ha antecedents familiars.

¿Davant de quins símptomes d'alerta s'hauria d'acudir abans a la consulta?

El càncer de pròstata en general és asimptomàtic i si produeix símptomes concrets sol ser de malaltia avançada i ja estesa a altres òrgans i això és el que produeix la simptomatologia (molt rar que passi actualment). És completament normal, i són símptomes de tracte urinari inferior que no tenen perquè estar relacionats amb càncer, notar un augment de la freqüència miccional, llevar-se a la nit a orinar, que el raig sigui entretallat. No obstant això, hi ha un altre tipus de tumors urològics que es poden desenvolupar tant en homes com en dones que sí que donen símptomes d'alerta com és veure sang a l'orina (hematúria), és un signe a investigar per descartar presència de carcinoma urotelial (bufeta/tracte urinari superior).

Segons les enquestes, a Espanya només quatre de cada deu homes acudeixen a l'uròleg almenys una vegada a l'any. ¿A què es deu aquesta reticència?

Jo crec que en general en els homes a Espanya continua existint un cert tabú respecte a determinats aspectes, i sobretot pel que fa a l'àmbit prostàtic/genital/funció sexual. Així com les dones assumim fa dècades que la prevenció era la base de poder assegurar una bona evolució ginecològica, en els homes és una cosa que potser no ha calat tant. Per això a nivell mundial s'intenta conscienciar de la salut masculina amb el moviment Movember que es realitza durant el mes de novembre amb publicacions, xerrades i esdeveniments fins i tot de recaptació de fons per a la investigació.

¿Què diria als homes per millorar la seva conscienciació i que tinguin cura de la salut urològica?

Fonamentalment que no tinguin vergonya, una revisió urològica a l'any no implica res dolorós ni desagradable i ens pot evitar conseqüències més grans en edats més avançades de la vida. Som al segle XXI i els tabús i ser cohibit no hauria d'existir quan parlem de salut i prevenció, tots som professionals i és la nostra feina i el nostre dia a dia.