Salut masculina majors de 60 anys

Per Cecilia Vega

¿Quines revisions urològiques s'han de fer els homes més grans de 60 anys i amb quina freqüència?

Heu de consultar davant de símptomes que puguin tenir una malaltia important darrere com la presència de sang a l'orina o la dificultat en orinar. D'altra banda, s'ha demostrat un risc menor de morir per càncer de pròstata si a partir dels 50 anys es realitzen analítiques amb PSA, establint segons els seus factors de risc i el nivell de PSA inicial una periodicitat per a aquesta prova.

¿Quins problemes urològics són els més freqüents en aquesta etapa de la vida i veuen més a la consulta?

Els símptomes del tracte urinari inferior per obstrucció prostàtica i la disfunció erèctil.

¿Podria parlar-nos de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP) i quina és la seva prevalença a partir dels 60 anys?

La hiperplàsia benigna de pròstata és un terme histològic (del teixit prostàtic) pel qual augmenta la mida de la part central de la uretra prostàtica, a través de la qual surt l'orina des de la bufeta. Un terme més ampli seria el dels símptomes del tracte urinari inferior (que poden existir sense que hi hagi un engrandiment prostàtic o una HBP), que augmenten la seva prevalença amb l'edat, de manera que a la quarta dècada de la vida només un 8% dels homes relaten que tenen algun símptoma, i es passa al 50% a la sisena dècada o al 80% a la novena.

¿I el càncer de pròstata? ¿Com afecta els adults grans?

Amb l'’screening’ (diagnòstic precoç) del càncer de pròstata avui dia els que diagnostiquem són majoritàriament asimptomàtics, per la qual cosa no els suposa un símptoma com en altres càncers quan es detecten. El càncer de pròstata és un càncer d'homes a partir dels 50 anys i és molt infreqüent en la dècada dels 40 i gairebé inexistent abans.

En aquests casos, ¿quina importància té el diagnòstic precoç?

Doncs el càncer de pròstata si produeix símptomes ja sol ser quan és localment avançat (produint símptomes d'obstrucció urinària, sagnat amb l'orina o bé obstrucció de l'orina que baixa des dels ronyons) o quan és metastàtic (sent les ubicacions més freqüents els ganglis limfàtics i els ossos). Per això si aconseguim fer un diagnòstic precoç no només podem evitar amb el tractament que el pacient mori per aquest càncer, sinó que si malauradament el pacient mor per ell no ho faci patint tantes complicacions.

Però molts homes continuen sent reticents a anar a l'uròleg o consulta, ¿per què?

Hi ha un concepte cultural que la dona sí que ha d'anar a revisions trobant-se bé, però en l'home no està tan establert. En general, tant en homes com en dones, costa fer mesures preventives en les fases presimptomàtiques (‘screening’) de les malalties, ja que els pacients no es noten res i per això no conceben que poden tenir una malaltia, esperant tenir símptomes per acudir al metge. Fins i tot quan diagnostiquem per una elevació de l'antigen prostàtic sèric (PSA), un càncer de pròstata en pacients asimptomàtics, moltes vegades cal “convèncer-los” per tractar aquest càncer atès que en no notar-se res no creuen que tingui importància.

¿Què diria als homes per convèncer-los?

Doncs que parlin de mesures preventives amb els seus metges de família per als càncers de pulmó i bufeta (com deixar de fumar), càncer de còlon (sang oculta en femta) i altres càncers com el de pròstata amb una analítica amb PSA que pot canviar el seu risc de morir per un càncer de pròstata en un futur més o menys llunyà. Pel que fa a la disfunció erèctil també cal ressaltar que pot ser un dels primers símptomes d'una malaltia cardiovascular més complexa i generalitzada del que sembla, podent ser el punt de partida que els porti a una vida més sana i eviti en un futur malalties més greus com ara infarts cardíacs i ictus cerebrals.

¿Quins hàbits saludables en el dia a dia poden influir en la salut urològica?

Control de pes, abandó d'hàbits tòxics com el tabac o l'alcohol, evitar el sedentarisme i una dieta equilibrada.