A la Sukaina els seus pares no la van deixar anar mai d’excursió, ni de colònies, ni a piscina: les bones noies musulmanes, l’advertien, no fan aquestes coses. A la Khadija li diuen que és una dona espatllada, que no val res perquè ha perdut la virginitat abans del matrimoni. La Wafa es nega a portar vel i a casar-se amb qui li imposen els seus pares, fa deu anys que els amaga la parella i viu una doble vida. La Safi ha comès els pitjors pecats possibles a l’islam: ja no creu en Al·là i és lesbiana, va tatuada i vesteix com vol.
El programa Sense ficció (22.05 h, TV3) estrena aquesta nit Atrapades entre dos mons, una producció de Televisió de Catalunya produïda per BasBroadcaster Audiovisual Services, que mostra relats inspiradors, en positiu, de dones empoderades que volen trencar amb aquesta tradició patriarcal basada en la desigualtat i la submissió. No és, evidentment, un problema que afecti tota la comunitat musulmana, però tampoc no es tracta de casos aïllats. Els Mossos d’Esquadra, com passa també amb la violència masclista, volen fer aflorar la xifra oculta de les que no gosen denunciar i investiga la radicalització d’alguns col·lectius. Què fan les autoritats i institucions públiques per protegir aquestes noies i garantir la igualtat?