Figueres fa un pla per reduir el «preocupant» nombre de rates i coloms
S'instal·laran trampes i s'incorporaran espècies com òlibes i falcons per atacar les poblacions
L'Ajuntament de Figueres ha posat en marxa un «pla ambiciós» per lluitar contra les plagues d'animals que afecten la ciutat, sobretot rates i coloms. Ho fa després de rebre nombroses queixes de veïns afectats. Des del consistori reconeixen que la proliferació d'aquestes espècies en els últims anys «és preocupant» i, per això, porten a terme aquesta actuació, que es farà en dues fases. Ho farà introduint òlibes, falcons, i posant trampes.
La primera durarà tres mesos i el govern municipal hi ha destinat 20.000 euros. La segona està previst que comenci el 2017 i que duri tot l'any. L'actuació anirà a càrrec de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter. Preveu la instal·lació de trampes i la incorporació d'altres espècies que ajudin a reduir les plagues, com les òlibes o els falcons (que allunyen els coloms).
A més, també es preveu tapiar edificis abandonats on crien aquests animals i fer pedagogia a la ciutadania. Segons l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, aquesta mesura «respon a una demanda de la ciutadania», i diu que es tracta d'una «qüestió d'higiene» del municipi.
La finalitat és reduir les espècies de plaga (rosegadors, aus i insectes) fins al llindar de la tolerància, nivell per sota del qual consideren que ja no causa danys econòmics, en la salut o en la qualitat de vida.
El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, ha afegit que es tracta d'un «programa molt ambiciós que ataca aspectes molt diferents i els resultats del qual es podran veure tant a curt com a llarg termini». Es farà en edificis i espais públics.
Temes
Més a L'Alt Empordà
-
La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món
-
Detenen l'individu de Figueres que va agredir dos treballadors d'una protectora i dos gossos
-
El nou ajuntament de Fortià pren forma a la Casa Reina Sibil·la
-
Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc