Roses fa una crida a les admistracions superiors per resoldre el top manta
L'Ajuntament ha intensificat els comissos en punts estratègics per reduir els beneficis dels manters . Els comissos a principi d'agost superen els de tot l'estiu de l'any passat
L'Ajuntament de Roses davant la presència de mig miler de manters al passeig Marítim i els enfrontaments entre manters, turistes i veïns s'ha mostrat molt preocupat per la problemàtica del top manta. Per això fa una crida a la "col·laboració de totes les administracions per establir mecanismes que assoleixin una solució definitiva".
D'altra banda, constaten, tal com ha publicat Diari de Girona, que aquest any concentren els operatius en punts estratègics, "més eficaços", fora de la zona de venda que "busquen com a via principal d'actuació reduir el nombre de vendes i, en conseqüència, els beneficis que produeix aquesta venda il·legal.
La intensificació de l'enretirada de material ha permès superar a principi d'agost la totalitat d'articles decomissats durant tot l'estiu del 2018.
La Policia Local els porta a terme en els punts on creuen que poden comissar més material. S’eviten també així nombrosos aldarulls, corredisses i episodis de gran tensió en el passeig d’anys anteriors, que obtenien minsos resultats amb l’enretirada de petites quantitats de gènere.
Des de l'Ajuntament han manifestat que, tot i els bons resultats dels comisos, estan preocupats per la situació que estan patint.
Constaten que l'experiència dels darrers anys i d'altres poblacions posen de manifest que les competències municipals són limitades davant aquesta problemàtica.
Per això l'Ajuntament ha tornat a "fer una crida a la col·laboració de totes les administracions per establir els mecanismes que assoleixin una solució definitiva".
Temes
Més a L'Alt Empordà
-
La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món
-
Detenen l'individu de Figueres que va agredir dos treballadors d'una protectora i dos gossos
-
El nou ajuntament de Fortià pren forma a la Casa Reina Sibil·la
-
Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc