Quim Masferrer: «Amb ‘El foraster’ he descobert que la bona gent són majoria»

Quan va començar «El foraster» s’hauria pogut imaginar mai que el portaria al palau Sant Jordi davant milers de persones?

Mai de la vida, pobre de mi. Quan fas un projecte hi vas amb les ganes de que la cosa anirà molt bé, però al principi teníem els nostres dubtes de veure com aniria. Jo patia i plantejava ‘i si vaig a un poble i la gent no vol parlar amb mi, què? I si i arribes a un lloc i ningú vol explicar res, com ho fotrem això?’ I ara mira, clar, no només s’ha constatat que la gent té ganes d’explicar coses, sinó que a la gent, ens interessen molt les coses que ens explica la gent anònima. No només interessen els que sortim per la televisió o els que guanyen una lliga, sinó que interessen les històries anònimes. Mai m’hauria imaginat una festa d’El foraster pensada així, com una gran celebració per als fans, a l’engròs.

Com neix el format?

Brutal Media, una productora de televisió, va veure un format danès anomenat Comedy on the Edge, és a dir, comèdia sense xarxa, més o menys, aquesta en seria la traducció. Van pensar que podria estar bé fer-ne una versió catalana, lligant un reportatge amb un monòleg. Aleshores m’ho van proposar a mi. A Dinamarca el presentador també era un actor. El que passa és que era un format una mica diferent, de només 25 minuts, amb un humor més estripat, per què ens entenguem. Nosaltres ens vam proposar fer pobles petits, amb una bona realització, per fer un programa on no només puguis conèixer la gent, sinó que també puguis demostrar orgull de país. Ensenyem aquest país tan extraordinari que tenim. I ho fem amb humor i emotivitat.

I aquí segueix.

Sí, exacte. A TV3 de seguida van dir que els agradava molt això, i ja ens van encarregar la primera temporada, i miri, d’això en fa 13 anys i portem 120 pobles, i seguim. Estem enregistrant els programes de la propera temporada.

Com es trasllada a un gran escenari, el Sant Jordi, l’esperit íntim i de proximitat que té el programa?

Al Sant Jordi el que farem és girar El foraster com un mitjó. Hi haurà gent de pobles petits, de tots els que hem visitat, però evidentment és un espai molt gran i fem un gran espectacle pensat per tota la gent que riu i s’emociona amb el programa. És una mena de cireta del pastís del format televisiu, ara pensat a l’engròs, és a dir, allà hi haurà monòlegs, però també hi haurà música, però és que també hi haurà molta festa, hi haurà moltes sorpreses. Tot el Palau Sant Jordi serà un escenari. A El foraster estem acostumats a fer poblets de 50 habitants, a vegades. I ara serà una cosa de gran format. Si ets fan del programa, t’agradarà poder dir que aquell dia, al Sant Jordi, ‘jo hi era’.

Se sentirà com Rosalía o Oques Grasses...

Ai, pobre de mi!, hi ha una diferència molt gran, i és que aquesta gent que em diu tenen un producte musical de masses, en canvi, nosaltres ens dediquem a fer cosetes petites. És cert que, per sort, El foraster té molts seguidors i en tots aquests 13 anys l’audiència ens acompanya. La darrera emissió ha estat amb la mitjana d’audiència més alta de la seva història, ha sigut la temporada més vista, cosa que vol dir que el programa no té desgast.

Hi haurà gent de tots els 120 pobles que ha visitat?

Sí, gent dels pobles que jo he visitat, però també hi haurà gent de tot arreu. Volem que els protagonistes sigui tot el públic, perquè hi pot venir tothom. Els protagonistes són les històries que ens regala la gent. Hi ha gent que gràcies a El foraster, els vaig conèixer fa 12 o 13 anys. Hi ha nens que ja són grans, hi ha moltes històries obertes. No amb tothom, però, amb alguns miro de tenir una mica de contacte. Hi ha gent amb la que, de cop i volta, ens hem fet amics. Jo he anat a casaments, a funerals, a fer visites a l’hospital... Això ja va més enllà d’un programa de televisió, és a dir, jo no entrevisto personatges, jo entrevisto persones. I el que t’expliquen no és un guió de ficció, és la seva vida, és la seva veritat, t’expliquen el que ells volen.

Què ha après, de la gent, durant aquests tretze anys?

He après coses que a vegades ja sabem, però que sovint ens en oblidem: que quan compartim històries, quan compartim la vida, hi sortim guanyant tots, tots. Quan som molts els que riem, riem molt més i quan ens compartim les penes, aquestes es divideixen, és a dir, coses a vegades molt essencials. Que l’amistat és meravellosa. Que la bona gent són majoria. Aquí hi guanya tant el que explica la història com el que les escolta. I amb El foraster he tingut clar que quan comparteixes històries i quan la gent és generosa i t’explica coses seves, mai no pares d’aprendre. Pensi també que als pobles petits hi passen coses molt grans.

Quan visita un poble de Girona s’hi sent menys foraster?

Girona ho conec més, per a mi són més exòtiques les Terres de l’Ebre, òbviament, però aquesta és la gràcia, poder ensenyar la riquesa i la varietat que tenim en un país com el nostre. Vivim en un país que és extraordinari. En dues hores pots banyar-te a la Costa Brava i passar al Pirineu, o a la llum de les Terres de l’Ebre, o a la boira de Lleida. Això dona molta diversitat i també fer bandera de país, carai, que ens sentim orgullosos del país que tenim.

En paral·lel al programa, segueix amb les funcions de «Bona gent». Quantes en porta?

Aviat arribarem al mig miler. En un moment donat vaig plantejar a la meva productora, ‘i què passaria si el protagonista d’un espectacle fos el públic que em veu? I jo baixés a la platea i parlés amb la gent?’ tots vam arrufar el nas, eh? jo el primer. Sense guió. Sense coses preparades. Portàvem tres o quatre bolos i de seguida vam veure que això era fantàstic. Quan vam començar ho veiem una mica temerari, i si ens haguéssim fet enrere, tot això que ens hauríem perdut perquè hem creat un format brutal. Aviat arribarem a les 500 representacions. Per tant, a vegades, hem de ser també una mica temeraris i desdramatitzar. Als catalans a vegades ens costa llançar-nos. Ho vam provar i el màxim que hauria pogut passar era que no hagués anat bé.

Subscriu-te per seguir llegint