Podria ser una bona pregunta per a l’Atrapa’m si pots de Llucià Ferrer: actor indi fet a Olot que ha sortit a La casa de papel? I la resposta seria Ajay Jethi. Un home inquiet, carregat de projectes i il·lusions, que a pesar de tot no oblida ni qui és ni d’on ve. «Olot és el meu poble a Catalunya i a Espanya, és la meva base, i a tot arreu dic que soc d’allà. Encara hi tinc relació, tot i que ara estigui afincat a Barcelona». Ho explica Jethi amb un somriure encantador, feliç d’haver encarrilat la seva vida cap a on ell somiava. Segurament, una vida digna de pel·lícula que l’ha acabat convertint en actor i distribuïdor a Espanya i Portugal de films de Bollywood i Punjabi, amb notable èxit.
Ens remuntem el 2005 a Olot. Primeres imatges de la pel·lícula sobre la seva vida. Un noi indi hi acaba d’arribar després d’uns pocs mesos a Barcelona i tot li és desconegut. Volia sortir de l’Índia i com que el pare tenia un conegut a La Garrotxa li va permetre marxar, sota la tutela d’aquesta persona i la seva família. Amb vint i pocs anys i la il·lusió de fer-se via en el món de la interpretació i les arts escèniques, les primeres feines òbviament poc hi van tenir a veure. «Vaig treballar en diverses fàbriques», recorda Ajay Jethi, com per exemple Noel, i mentrestant anava polint l’idioma i s’interessava per la formació actoral. Un dia coneix Sílvia de la Rosa, actriu, que organitza cursos de teatre i s’hi llança de caps. Aquell jove indi que havia deixat els estudis d’informàtica i el seu país per fer realitat un somni començava a encarrilar el seu futur.
«Em vaig dir a mi mateix que si el 2008 no ho havia aconseguit, me’n tornaria a l’Índia», confessa Jethi. I li va arribar una primera oportunitat. Un anunci de la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona. Admet que «com a actor no em produïa satisfacció», però allò va ser un primer pas. I d’entrada va impedir que llancés la tovallola. A partir d’aquí el camí estava més o menys traçat i gràcies a De la Rosa va obrir-se forat en càstings. La sèrie de Telecinco Alakrana, per exemple, va ser un altre pas endavant en la seva progressió. «Va ser un programa molt vist a Espanya», recorda el protagonista, que aleshores sí, ja estava convençut «que la vida volia que em quedés aquí fent allò que m’agradava». A Olot hi va viure sis anys i a partir d’allà va prosseguir amb la seva carrera. Un altre punt d’inflexió el va marcar la seva col·laboració amb La Cubana. Ell era l’actor indi amb qui es casava la Violeta a Campanades de boda, que va arrasar als escenaris el 2012. Fer teatre és allò seu i Jethi admet que ho troba a faltar: «et porta a llocs que no aconsegueixes arribar a través del cinema».
I va arribar La casa de papel, sèrie on intervé de secundari, en la quarta temporada, ajudant el Professor gràcies als seus coneixements informàtics. Admet Ajay Jethi que li va servir «per fer un gir a la meva vida» i fer realitat aquell somni que tenia: «algun dia rebré el que em mereixo». Les xarxes socials es van revolucionar, a l’Índia la seva actuació també va tenir-hi ressó i el va fer més popular.
Abans que la seva intervenció a la sèrie li canviés la vida, Ajay Jethi va obrir un altre front professional. Estava clar que la seva vida era a Catalunya i a Espanya, havia aconseguit també treure el cap per exemple en sèries com Hospital Central, Aida i La Riera, però estava una mica cansat de no trobar certa estabilitat. I va ser així com va sorgir el seu projecte de distribuïdor important als cinemes d’Espanya i Portugal pel·lícules produïdes a l’Índia. Fent una definició a l’engròs es podria dir que duu a casa nostra films de Bollywood, però ell mateix s’afanya a matisar-ho i apunta que més enllà d’aquesta etiqueta també hi ha en funció de la zona i l’idioma, pel·lícules conegudes com a Punjabi, la seva llengua materna, o Tamil. Ajay assegura que «podria viure d’això» ara que ja fa set o vuit anys ben bons que s’hi dedica i ha aconseguit fidelitzar un públic.
Importador de cinema indi
Tot va començar quan un productor indi amic seu li va proposar que portés a Espanya i Portugal les seves pel·lícules. La primera que va estrenar va ser el 2014 i la va dur, precisament a Olot, tot i que no va funcionar. Jethi, però, no es va rendir i va seguir picant pedra perquè hi veia una finestra de negoci i d’oportunitat. Establert ja a Barcelona va començar a fer promoció de les seves pel·lícules a través de les xarxes socials «i em passava set o vuit hores al dia voltant per la ciutat, Badalona i l’Hospitalet repartint fulletons de propaganda, encara tinc les marques de les xancletes enganxades als peus», bromeja.
El projecte va acabar arrelant «gràcies a l’ajuda dels cines Gran Via 2 de l’Hospitalet» i ha sigut també una manera per ajudar a integrar tot aquest col·lectiu d’indis i paquistanesos que segueixen aquest films. «Vam veure que s’havien d’ajustar els horaris als seus, i ara aquest públic s’ha guanyat també per al cinema», apunta. Les projeccions també s’han fet i es fan a les comarques gironines. A Olot molt sovint i també a Girona i Blanes, als Ocine. Fa algunes setmanes es va poder veure Aaja Mexico Chaliye, que va reunir una vuitantena d’espectadors a Girona, i a Blanes hi van projectar Gangubai Khatiawadi. Normalment un cop al mes o cada dos mesos es poden veure els seus títols aquí, amb una notable resposta i un públic fidelitzat.
Els projectes no se li acaben i al març se’n va anar a l’Índia per rodar un film titulat Vajood, que produeix, interpreta i n’ha escrit el guió sota la direcció de Maneesh Bhatt. La idea és que es pugui estrenar la pel·lícula a finals d’aquest any. Es basa en un migmetratge que ell mateix va realitzar fa sis anys, un drama amb un component religiós força profund, en el qual hi té posades moltes esperances.