Parlem amb la infermera Laura Gorris

Per Cecilia Vega

¿Què la va motivar per ser infermera d’urgències?

La motivació de la infermeria sempre és ajudar, recolzar, tranquil·litzar i cuidar aquell pacient que ha entrat en el teu servei d’urgències pel motiu que sigui.

¿En què consisteix exactament la seva feina? ¿Com era el dia a dia abans de la pandèmia?

La infermeria a urgències té un paper fonamental, som les que rebem el pacient i fem una primera valoració.
Urgències és un servei impredictible en el qual hi ha pics molt importants de feina, passava abans de la pandèmia i passa en plena pandèmia.

¿Quines qualitats creu que ha de tenir una persona que vulgui fer la seva feina i quines s’han posat més a prova aquest últim any?

Crec que la qualitat més important és saber treballar en equip i dirigir tots els esforços cap a la intimitat i el benestar del pacient, és la nostra prioritat i ho hem aconseguit també aquest últim any.

¿Com li ha canviat la vida personal i laboral la crisi sanitària més gran de la nostra història?

Personalment és dur, tots tenim una família esperant-nos i vivim amb la por d’emportar-nos el virus a casa i encomanar-lo als que més estimem.
Laboralment, encara que estem vivint moments molt difícils, crec que ho portem millor, perquè tots, estem en el mateix bàndol i ens recolzem molt.

Pot semblar que a Urgències es veu de tot però, ¿com és treballar davant una malaltia tan desconeguda?

Sí, a urgències veiem de tot, però va ser molt dur enfrontar-nos a una malaltia que avançava ràpid i que començava a col·lapsar serveis… Però som sanitaris, ens posàvem els nostres EPI i ens llançàvem a treballar.

En concret, ¿quins sacrificis ha hagut de fer vostè o què ha sigut el més difícil a què ha hagut d’enfrontar-se en l’últim any? ¿Alguna cosa positiva o gratificant?

El més complicat ha sigut enfrontar-se cada dia a la mort, veure pacient que en pocs dies empitjoraven de forma molt greu.
El més positiu o gratificant, aquells pacients que sí que ho han aconseguit, aquells que has vist sortir de l’hospital després de dies durs d’ingrés.

S’han enfrontat a una de les taxes més altes del món entre professionals…

Per desgràcia, tots tenim companys que, han mort en aquesta lluita, és una cosa que et deixa realment tocat…

Durant molt temps els ciutadans van sortir a les finestres i balcons a les 20:00 per agrair la feina dels sanitaris, se’ls va dir herois, van rebre el Princesa d’Astúries de la Concòrdia… ¿Compensa?, ¿com va rebre vostè aquest qualificatiu i reconeixements?

Sempre és ben rebut que es reconegui la teva feina, el qualificatiu d’herois no el comparteixo, els sanitaris sempre hem estat i sempre hi serem, aquesta malaltia ens ha fet simplement més visibles.

Però després de la primera onada, en va arribar una segona, una tercera... ¿Com ha evolucionat l’estat d’ànim del personal fins al moment actual?

Estem esgotats tant físicament com mentalment, però tal com es diu, estem fets d’una pasta especial, cosa que no vol dir que el nostre estat d’ànim no estigui tocat, ho està, perquè veure millorar les coses i tornar enrere al cap de poc temps onada rere onada… es fa molt difícil.

I aplicat al pacient, ¿com ha sigut la seva evolució?

A poc a poc anem tenint més informació sobre aquest virus i això també influeix favorablement en l’evolució dels pacients.

És una malaltia marcada per la soledat i l’aïllament, ¿com han viscut vostès aquest fet?

Crec que aquest ha sigut un dels punts més complicats, aïllar els pacients, saber que estan sols… El motor de la infermeria és el tracte, l’acompanyament i la proximitat amb el pacient.

Ara, sembla que la corba epidemiològica s’està doblegant i la tercera onada comença a remetre però, ¿i després què?

Sí, està remetent la tercera onada, però, com van remetre les anteriors i vam tornar a començar, esperem que el pla de vacunació sigui efectiu i per fi tot millori de veritat.

¿Quines ensenyances i lliçons treu de tot això i com poden beneficiar els pacients?

En trenc un gran aprenentatge a nivell personal i també, per descomptat, a nivell professional. En la nostra professió, la prioritat sempre és el pacient per això, la formació està en continu desenvolupament.