Es pensen que per venir-hi als estius, que per fer tiberis a la vora del mar a la Costa Brava, són experts, i no en tenen ni idea de res. De fet, tampoc els importa, perquè Girona i comarques, com per extensió Lleida i Tarragona, els importa un pito. Per a Barcelona, tot és Barcelona.
Per això els sorprèn, encara avui, que Marc Gasol decidís tornar a jugar a LEB Or amb el seu club, i no fes parada al Palau Blaugrana; per això es retira aquest jugador llegendari i amb prou feines se’n fan ressò; per això els va coure tant el 2-4 de Montjuïc. Què s’ha pensat el Girona, de voler discutir la lliga amb el Madrid quan el seu Barça està en demolició?
Per això Marc Gasol va haver d’alliçonar Jordi Basté l’altre dia, en una entrevista. Pregunta surrealista: «Et molesta que el futbol vagi tan bé?». S’ha de conèixer poc Girona, la realitat gironina, i a Marc Gasol per pensar que això li pugui molestar. I ell, amb els ulls oberts com unes taronges, li va explicar: «és un efecte multiplicador entre tots plegats, l’Uni, l’hoquei, el futbol i el bàsquet masculí. Girona no és una ciutat gran, però hi ha espai per a tothom». Ni més ni menys. Quatre equips de Primera, i tant de bo fossin més. Però això és Girona. A Barcelona no ho entenen, perquè s’estarien traient els ulls els uns als altres. Quina mandra.