Les infraestructures del futur: construir benestar, generar confiança i retornar valor al planeta
La pròxima revolució no consisteix només a aixecar grans obres, sinó a aconseguir que les ciutats funcionin millor, que l'energia arribi més lluny i que els recursos s'aprofitin de manera intel·ligent.

Taula d'experts organitzada per Prensa Ibérica i ACCIONA. D'esquerra a dreta: Marcos Martínez Piélago, Investor Services Manager d'ICEX Invest in Spain; Juan Gil, director global de Contractació de Construcció d'ACCIONA; Atala Martín, directora de Branded Content de Prensa Ibérica i moderadora de la trobada; Silvia Seperack, consellera econòmic-comercial del Perú a l'exterior de Madrid; i Gabriel Guggisberg, director de l'Oficina Comercial de Xile a Espanya (ProChile Madrid) / Javier Barbancho
Atala Martín
Hi ha gestos quotidians que amaguen proeses de l'enginyeria. Obrir una aixeta i disposar d'aigua potable, pujar al metro i arribar a la feina en poc temps, encendre la llum o rebre un producte que ha travessat oceans i carreteres fins a arribar a la nostra porta. Darrere de cadascuna d'aquestes accions hi ha una complexa xarxa d'infraestructures que sosté el nostre modus vivendi.
Però, i si les infraestructures del demà poguessin fer més? I si, a més de connectar territoris, contribuïssin a recuperar espais naturals, reduir emissions, anticipar riscos climàtics i crear ciutats més habitables? Aquests canvis transformen l'enginyeria i la construcció. No n'hi ha prou amb executar una obra en termini i pressupost. El desafiament consisteix a pensar quin valor aportarà durant les pròximes dècades, com respondrà a un entorn canviant i quins beneficis deixarà a les generacions esdevenidores.
Aquesta visió ha estat el fil conductor d'una taula d'experts organitzada per Prensa Ibérica i ACCIONA, que va reunir Juan Gil, director Global de Contractació de Construcció d'ACCIONA; Marcos Martínez Piélago, Investor Services Manager d'ICEX Invest in Spain; Gabriel Guggisberg, director de l'Oficina Comercial de Xile a Espanya (ProChile Madrid); i Silvia Seperack, consellera Econòmic Comercial del Perú a l'Exterior de Madrid. Quatre perspectives complementàries sobre una mateixa qüestió: com construir les infraestructures futures.
La transparència també construeix
Una infraestructura comença abans que arribi la primera excavadora. Comença amb una decisió pública, un projecte tècnic i un pressupost. I és precisament en aquesta fase, menys visible per als ciutadans, on es juga bona part del seu èxit. Les grans obres estan exposades a variacions en el preu dels materials, interrupcions de les cadenes de subministrament, noves exigències ambientals o retards administratius. Quan aquests factors apareixen, els contractes rígids es poden convertir en obstacles que poden encarir o paralitzar projectes.
Per a Juan Gil, una de les respostes passa per impulsar models de col·laboració oberts entre administracions i empreses. En alguns mercats internacionals ja s'estan aplicant fórmules en què totes dues parts desenvolupen conjuntament el projecte, n'analitzen els costos i acorden les condicions d'execució amb un coneixement més gran dels riscos. És el principi dels anomenats llibres oberts: l'empresa comparteix amb l'Administració la informació econòmica que justifica el preu de l'obra.
«El futur passa per infraestructures regeneratives: hem d'aspirar a fer que generin un efecte positiu»
En lloc de treballar des de posicions enfrontades, les parts poden anticipar dificultats i trobar solucions abans que es converteixin en conflictes. La transparència deixa així de ser una exigència exclusivament administrativa per transformar-se en una eina d'eficiència.
Gabriel Guggisberg va subratllar que l'experiència internacional mostra la importància de comptar amb regles clares, institucions tècnicament preparades i mecanismes de supervisió capaços d'acompanyar els projectes durant tota la seva vida útil. Perquè construir una carretera, un port o una instal·lació energètica és el començament: després cal mantenir-los i garantir que continuïn oferint servei. Segons va explicar Guggisberg, incorporar el manteniment a la planificació de tot el cicle de vida pot generar reduccions de costos que arriben al 20%.
Per la seva banda, Silvia Seperack va destacar que, al Perú, la reforma del seu marc d'associacions públic-privades està orientada a facilitar modificacions contractuals i resoldre controvèrsies sense haver de recórrer a llargs processos d'arbitratge.
Aconseguir més amb el que ja tenim
Durant dècades, parlar de progrés en infraestructures significava parlar de quilòmetres d'autopistes, noves terminals portuàries o grans instal·lacions energètriques. Avui, sense abandonar aquestes inversions, pren força una pregunta diferent: estem aprofitant tot el potencial del que ja hem construït?
La digitalització obre possibilitats extraordinàries per respondre-hi. Un port, per exemple, no és únicament un lloc on atracuen vaixells. És un engranatge en què intervenen transportistes, operadors logístics, autoritats i empreses. Si tots comparteixen informació fiable i actualitzada, poden reduir esperes, coordinar millor les operacions i utilitzar de manera més eficient les instal·lacions existents. Marcos Martínez Piélago va assenyalar el projecte SIMPLE, vinculat a la digitalització de la logística portuària espanyola, com a exemple d'aquesta transformació.
Imaginem una ciutat en la qual sigui possible combinar metro, autobús, rodalies i altres serveis de mobilitat mitjançant un sistema de pagament integrat. Per a l'usuari, el benefici és evident: menys barreres, desplaçaments més senzills i més llibertat per triar com moure's. Aquesta intermodalitat constitueix una de les aspiracions que Martínez Piélago considera especialment valuoses per al futur de les ciutats espanyoles.
Així mateix, l'automatització està transformant el transport públic. A la taula es van destacar els avenços cap a l'automatització de la línia 6 del metro de Madrid i l'experiència de Santiago de Xile, on ja hi ha línies que funcionen sense conductor. I el seu èxit es mesura en la qualitat del servei, la fiabilitat i la facilitat amb què milions de persones poden desplaçar-se cada dia.
«La digitalització i l'automatització ens han de permetre aprofitar millor les infraestructures»
A aquesta transformació s'hi suma la intel·ligència artificial. Sensors, càmeres i bessons digitals permeten conèixer millor l'estat d'instal·lacions i equips, detectar anomalies i planificar intervencions de manteniment. En l'àmbit ferroviari, per exemple, l'anàlisi automatitzada d'imatges pot ajudar a identificar possibles defectes en vies o components. En altres sectors, les dades permeten estudiar l'desgast de materials i anticipar necessitats de reparació.
Infraestructures per a un món canviant
Els fenòmens meteorològics extrems estan modificant la manera de dissenyar ciutats, xarxes de transport i sistemes d'abastiment. Inundacions, sequeres i episodis de calor intensa obliguen a revisar criteris que durant molt de temps es van considerar suficients. Una infraestructura resilient no és només la que resisteix un impacte, sinó la que pot adaptar-se, mantenir les seves funcions essencials i recuperar la seva activitat quan es produeix una situació adversa. En una ciutat, la resiliència depèn de múltiples elements que han de funcionar de manera coordinada: drenatge, abastiment d'aigua, transport, subministrament elèctric, telecomunicacions i espais urbans capaços de respondre a condicions canviants.
Guggisberg va defensar la necessitat d'avançar cap a sistemes urbans més harmònics, en els quals convisquin l'activitat econòmica, les necessitats socials i l'adaptació climàtica. Aquesta visió integrada resulta especialment important perquè les infraestructures no funcionen de manera aïllada. Un problema en el subministrament energètic pot afectar el transport; una interrupció logística pot alterar la producció industrial; una xarxa de comunicacions vulnerable pot dificultar la gestió d'una emergència. Per això, el futur passa per dissenyar sistemes connectats i ben preparats.
L'experiència internacional de les empreses espanyoles representa un avantatge en aquest escenari. Juan Gil va recordar que l'enginyeria nacional ha desenvolupat una notable capacitat per integrar disseny i construcció, proposar solucions innovadores i adaptar-se a entorns molt diferents. Aquesta experiència adquireix un valor especial quan les infraestructures han de respondre simultàniament a exigències tècniques, ambientals, econòmiques i socials.
La resiliència també té una dimensió territorial. Al Perú, la complexitat geogràfica de la costa, la serralada andina i l'Amazònia converteix la connectivitat en un desafiament de primera magnitud. Silvia Seperack va explicar que el país treballa per reforçar els seus grans eixos logístics i millorar les connexions entre regions. El desenvolupament del port de Chancay i la necessitat d'articular corredors multimodals representen una oportunitat per connectar territoris, impulsar activitats productives i facilitar l'accés a nous mercats.
«Els projectes més transparents són els més efectius. La clau està a comptar amb regles clares»
De reduir l'impacte a generar energia positiva
Durant anys, la sostenibilitat d'una infraestructura s'ha associat fonamentalment a reduir el seu impacte ambiental: consumir menys recursos, emetre menys gasos d'efecte d'hivernacle o minimitzar les alteracions de l'entorn. «Comencem a parlar d'infraestructures regeneratives», va explicar Juan Gil durant la trobada. El concepte suposa anar més enllà d'intentar aconseguir un impacte neutre i plantejar-se com una infraestructura pot contribuir positivament al territori en què s'integra.
Un dels exemples va ser l'emmagatzematge hidràulic reversible, una tecnologia que permet aprofitar l'electricitat disponible per bombar aigua a un nivell superior i recuperar-la mitjançant generació hidroelèctrica quan augmenta la demanda. Instal·lacions com el projecte d'Aguayo, en què participa ACCIONA, il·lustren el paper que aquestes solucions desenvolupen en un sistema energètic amb una gran presència de fonts renovables. A més, es tracta d'infraestructures dissenyades per funcionar durant períodes prolongats.
També la mobilitat elèctrica mostra com una infraestructura desencadena transformacions positives més àmplies. A Santiago de Xile, l'expansió dels autobusos elèctrics està canviant la ciutat: menys soroll, absència d'emissions directes d'escapament i millors condicions de confort. El repte és substituir vehicles de combustió per unitats elèctriques, la qual cosa exigeix desplegar punts de recàrrega i reforçar connexions a la xarxa. La transició energètica no consisteix només a canviar una tecnologia per una altra, sinó a redissenyar sistemes perquè funcionin de forma coordinada, eficient i sostenible, aconseguint que l'energia procedeixi de fonts netes.
«Quan una població està connectada, té més oportunitats per desenvolupar-se.»
Espanya, plataforma per connectar
Espanya parteix d'una posició competitiva que els participants a la taula van considerar destacada. L'experiència acumulada en grans projectes, la qualitat de les seves xarxes de transport i logística i la capacitat dels seus professionals han contribuït a situar el país com una plataforma atractiva per a l'activitat industrial i la inversió internacional.
Marcos Martínez Piélago va explicar que les infraestructures reben valoracions favorables en els anàlisis del clima d'inversió que realitza ICEX-Invest in Spain. Ports, aeroports, carreteres i connectivitat són factors que influeixen en les decisions d'empreses estrangeres que estudien establir centres de producció en territori espanyol. A més, la disponibilitat d'energia s'ha convertit en una condició cada vegada més important per a nombrosos projectes industrials. Un fabricant necessita trobar una parcel·la adequada, garantir el subministrament elèctric, disposar de connexions logístiques competitives i comptar amb professionals qualificats.
Juan Gil va destacar la projecció internacional de l'enginyeria espanyola, que ha sabut aprofitar la seva experiència i la seva capacitat d'innovació per competir en mercats molt exigents. Tanmateix, mantenir aquest avantatge requereix continuar modernitzant les instal·lacions existents, desenvolupar noves capacitats tecnològiques i assegurar que els projectes es puguin executar. També exigeix atenció a nous desafiaments, com la ciberseguretat: com més connectades estiguin les infraestructures, més importància tindrà protegir els seus sistemes.
- Llorenç Carreras i Montse Valentí: «Poc després de jubilar-nos ja tornàvem a estar fent classe»
- «Mengeu molts iogurts»
- Carme Picas, copropietària de l'empresa de càtering El Ginjoler: 'Té més mèrit el proveïdor que t'aconsegueix un bon producte, que qui el cuina
- Fins a 700 euros més al mes per als jubilats: l'ajuda de la Seguretat Social que molts desconeixen
- El Vivales i Sánchez, duet de moda
- Un u de nou a Montilivi impropi d’un candidat a l’ascens
- Girona es queda sense pisos de lloguer
- Busquen una jove de 16 anys desapareguda a Figueres des de fa quatre dies