La tragèdia continua

Hauran de passar molts anys encara perquè la diada s'alliberi de coincidir amb el tràgic 11 de setembre de 2001, recuperant així la joia de la festa sense por a mostrar-se desaprensiva. Enguany se n'ha commemorat el quinzè aniversari i, com cada any, la nació nord-americana ret homenatge a les seves víctimes, en un acte que comença amb la lectura dels noms dels 2.983 morts en una sòbria cerimònia al lloc on s'erigien les Torres Bessones a Nova York, que no rebaixa l'emoció i les llàgrimes dels assistents malgrat el pas del temps. Cada any tenim notícies de més relats de vida i de mort de milers d'afectats directes i indirectes de la tragèdia i es van publicant testimonis gràfics del final suïcida de bona part de la gent que es trobava aleshores als edificis i que, en un primer moment, els mitjans ens van ocultar. No obstant, les dues efemèrides comparteixen ofrenes de flors, lectura de manifestos i emocions contingudes. No oblidem que la Diada commemora la derrota de les tropes catalanes a mans de l'exèrcit del rei Felip V, que va significar perdre l'oportunitat de ser governats per l'arxiduc d'Àustria, d'un perfil menys centralista. Amb la rendició de Barcelona i l'adopció d'un model d'estat centralitzat pel rei Borbó, el camí cap a la independència es va veure truncat. Les institucions tradicionals catalanes van desaparèixer i es va instaurar un dret comú castellà. Aquí i allà proliferen les cerimònies protocol·làries, amb la presència de ciutadans espontanis i d'autoritats que volen deixar els seu testimoni sobre uns fets tràgics. En un cas, la pèrdua d'identitat nacional i, en l'altre, la de moltes vides i la pervivència de la por en el dia a dia.