Els fotògrafs de Castelló del XIX fins avui

La creació de la marina d'Empuriabrava, la transformació del carrer Muralla, la pèrdua de costums, personatges il·lustres i anònims són algunes de les moltes imatges que la fotografia ha permès immortalitzar com a part de la memòria de Castelló d'Empúries. Els protagonistes principals, els fotògrafs, han estat l'ull de la població. Un d'ells, Manel Puig, ha aplegat en un llibre els Fotògrafs i fotografies de Castelló d'Empúries del XIX fins avui editat per l'Ajuntament.

No són molts, només set: Bartomeu Callís, Sebastià Vila, Tomàs Miralpeix, Bonaventura Vila, Lluís Sellés, Carles Casamitjana i Jordi Cassú, als quals es podria afegir Manel Puig. Per mitjà de les seves càmeres permeten una retrospectiva en el temps. A cada un d'ells l'autor els dedica un apartat biogràfic acompanyat d'imatges.

Parlar d'ells és fer-ho també de l'evolució de la fotografia. L'encarregat del pròleg, Constantí Turró, constata que «a començament del segle XX», malgrat la història de la fotografia arrenca a finals del segle XIX, a Castelló «es comptaven amb els dits d'una mà les persones que posseïen una màquina de retratar». No van ser els únics a fotografiar la vila. Ho van fer reconeguts fotògrafs com l'escalenc Josep Esquirol, el finguerenc Melitó Casals o Valentí Fargnoli amb moltes imatges de les quals feren postals.

Els protagonistes del volum són els que, com diu l'autor, «al llarg dels segles XIX, XX i XXI, han convertit aquest ofici en la seva forma de subsistència». Les seves vides van acompanyades de la història de la fotografia, a la qual es dedica un capítol. La primera imatges que es coneix de Castelló d'entre 1844 i 1850 és d'autor desconegut, un retrat de la família Contreras Carbonell.

Els fotògrafs precursors van ser el músic Bartomeu Callís (1842-1907) i el farmacèutic Sebastià Vila (1874-1951). Visqueren l'època en què els clixés eren de vidre i la fotografia, molt incipient. Vila, per exemple, tenia un laboratori propi i amb els seus coneixements de química es preparava els productes per al revelat.

Consolidació al segle XX

Al XX, la fotografia es consolida a tots els nivells i s'introdueix d'una manera o d'una altra a tots els estrats socials, diu l'autor. És quan apareix mossèn Tomàs Miralpeix (1882-1936) i Bonaventura Vila (1916-1997) a qui considera els fotògrafs de Castelló.

Vindrà progressivament el «consum massiu d'imatges i també l'accés als productes fotògrafics», i els canvis a les tècniques, dels negatius a les imatges digitals. Lluís Sellés (1922-1979), Carles Casamitjana (1948-2009) i Jordi Cassú (1971) ja obriren els seus estudis botiga. Concursos de fotografia, publicacions il·lustrades, col·leccions de l'arxiu municipal o els fotògrafs i editors de postals són altres apartats del llibre.

Per tancar el recull ofereix un àlbum fotògrafic amb moltes imatges inèdites, algunes d'autors desconeguts. I en conjunt, el lector pot passejar, com diu Puig, pel passat: «per carrers desapareguts, façanes que ja no hi són, carruatges i tartages, gent mudada de diumenge, festes memorables...».