El poder de seducció del diner negre que mou la marihuana té capacitat per a corrompre pilars fonamentals d’una societat democràtica com a policies, polítics i advocats, tal com adverteixen des de fa anys els Mossos d’Esquadra, però també la té per a temptar a sectors econòmics menys evidents, com el dels transportistes, venedors de bombetes i lampistes, oficis que es lucren del boom cannàbic que viu Espanya com a proveïdors legals de materials o serveis als narcos. Els policies ho qualifiquen de «connivència» entre estructures legals i estructures criminals. El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha entrevistat dos lampistes que, amb la condició de l’anonimat, admeten haver col·locat aparells climatitzadors per a refrigerar plantacions indoor situades a Catalunya.
Treballar per als amos de vivers de marihuana resulta «molt llaminer», explica un d’ells. Les organitzacions -i els traficants més modestos- són clients fidels. Si saben que poden comptar amb els serveis d’un instal·lador, sempre treballen amb aquest. «No poden cridar a qualsevol perquè corren el perill que tu descobreixis el seu tripijoc. A més, paguen «en negre», per «avançat» i «el que demanis». «No regategen», reitera.
Segueix llegint aquí.