El 2016 el Govern de l'Estat va aprovar un complement de maternitat a la prestació de jubilació, incapacitació i de viudetat per dones que tenia l’objectiu de compensar-les per les diferències de cotització amb els homes per cura dels fills durant l’etapa laboral. Tal com estava redactat a la Llei, es concedia a les dones per la seva «contribució demogràfica», un assoliment també atribuïble a homes i que va fer que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el titllés de discriminatori, obrint la porta als homes a concebre’l. La lluita la va dur a terme el bufet Lleal Tulsà i els ha fet guanyar una setantena de casos.
Els homes que el podien percebre, però, han hagut de reclamar-lo per la via judicial, amb el temps i costos que això suposa. Però una sentència del setembre de 2023 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ratificada pel Suprem ha obert la porta al fet que aquesta pràctica irregular pugui ser indemnitzada: s’ha reconegut a un prestatari una indemnització per danys i perjudicis de 1.800 euros pel fet d’haver hagut d’anar per la via judicial. «El TJUE diu que com que l’Estat ha denegat en via administrativa el complement i ha obligat els sol·licitants a optar per la via judicial tot i que complien els requisits i que la legislació així ho reconeix, ha de pagar els danys que ha ocasionat», explica l’advocat d’aquest despatx Ferran Casas, un fet que ha suposat una primera patacada per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Ara el complement s’ha redissenyat i té un altre nom que s’adequa al seu propòsit inicial: «complement de pensions contributives per la reducció de la bretxa de gènere». El seu nou redactat s’adequa al seu propòsit i pràcticament el gruix dels seus perceptors són dones. Però el complement anterior encara pot ser sol·licitat pels homes que hagin tingut reconeguda una pensió de jubilació, viudetat o incapacitat entre l’1 de gener de 2016 i el 3 de febrer de 2021 i que han tingut dos o més fills.
«El complement de maternitat tenia una visió masclista»
L’INSS torna a la càrrega
Amb tot, des de fa uns mesos, l’INSS ha tornat a la càrrega i torna a denegar per la via administrativa les prestacions de maternitat als sol·licitants que compleixen tots els requisits al·legant que prescriu al cap de 5 anys, i això obliga els sol·licitants a continuar optant per la via judicial, on sí que se’ls reconeix aquest dret ja avalat pel tribunal europeu i ratificat pel Tribunal Suprem. «El fet d’haver d’anar a judici allarga el tràmit almenys un any, però ja han sortit sentències que tomben la prescripció perquè entenen que les prestacions no prescriuen, i que, per tant, els complements tampoc», sosté Casas. El lletrat preveu que tots els sol·licitants que es vegin abocats a la via judicialpodran optar a aquesta indemnització: «tinc el convenciment que se’ls concedirà», rebla Casas.