Si és 15 d’agost és temps de festa major, i això és el que devia pensar el festival de la Porta Ferrada quan va programar per al ferragostoun doble concert amb la música mestissa de Macaco i una de les bandes més representatives de les celebracions populars, La Pegatina, en plena commemoració del seu vintè aniversari.
L’encarregat d’obrir foc en aquesta nit dedicada a la música festiva va ser Macaco, que va deixar enrere el recolliment del seu darrer disc, Vuélame el corazón, per marcar-se prop de dues hores de concert pensades perquè el públic ganxó no deixés de ballar entre el bombardeig de consignes a favor de la defensa del planeta, la multiculturalitat i el prendre’s la vida amb calma.
Vívela (a tu manera), Moving, Volar o Love is the only way van fer moure els 1.300 espectadors del Guíxols Arena, convertit en pista de ball per a l’ocasió, abans que Dani Carbonell convidés tothom a «un viatge realment low cost pel qual només fa falta actitud, actuar amb el cor i cantar fort» cap a «les arrels del món» amb Afro.
Va canviar el registre per posar-se solemne amb Blue (diminuto planeta azul), inspirada en la foto més llunyana que s’ha fet mai de la Terra i que convida a relativitzar-ho tot, i més introspectiu amb Quiéreme bien, la «columna vertebral» del seu nou àlbum, centrat en les relacions i l’amor.
Va ser no és una petita treva, perquè va proposar-se compensar la intensitat ballant, amb una improvisació que va dur el públic fins a Sicília, Tengo i Con la mano levantá, en què aquest barceloní que es va definir com a «català i també del món» va aprofitar per ficar cullerada pel rebombori entorn de la candidatura perquè la rumba catalana sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
«La polèmica és un autèntic disbarat, estem plens de dogmes i imposicions i l’art no entén d’això. La rumba és música d’arrel i nascuda aquí, és mestissa, de tots i amb vocació d’obrir fronteres», va afirmar criticant la possibilitat que el cognom «catalana» surti del nom oficial de la candidatura com planteja el Ministeri de Cultura.
Amb Coincidir i Bailo la pena als bisos, després d’un tast del flamenc de la bailaora Raquel Vicente, va donar pas a l’actuació de La Pegatina, que va prometre «una festa» mentre disparava confetis i serpentines.
Els d’Adrià Salas, que sumen més d’un miler de concerts, celebren enguany dues dècades rodant per escenaris de tot el món. Abans de tancar la celebració amb tres cites a la tardor, una al Wizink Center de Madrid i les altres al Sant Jordi Club de Barcelona, es van proposar encendre la Porta Ferrada amb temes com Y volar, Yo quiero bailar, Miranda o Gat rumberu. Tot un arsenal per saltar i moure’s al ritme d’una música festiva que, indiscutiblement, podria servir com a la banda sonora de cada 15 d’agost.