Mor Francisco Luzón, banquer i símbol de la lluita contra l'ELA

El banquer Francisco Luzón (1 de gener de 1948, El Cañavate, Conca), símbol de la lluita contra l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), va morir ahir a Madrid als 73 anys d'edat.

L'executiu, conegut com a Paco, va ser un dels directius bancaris més destacats de les últimes dècades. Poc després de la seva sortida del Santander en 2012, se li va detectar la malaltia i posteriorment va crear la Fundació Luzón Units contra l'ELA per a millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies mitjançant l'atenció soci-assistencial i l'impuls de la recerca.

Luzón provenia d'una família pobra d'un petit llogaret de Conca. Als cinc anys es van traslladar a Encreuaments, un barri de Baracaldo (Biscaia) construït en els anys 50 per a acollir a la gran quantitat de migrants arribats des d'altres punts d'Espanya al marge esquerre de la ria de Bilbao per a treballar en les indústries metal·lúrgica i naval.

El banquer (un substantiu amb el qual no s'identificava: preferia denominar-se professional de la banca) va iniciar la seva carrera en el Banc de Biscaia en 1972 després de ser un dels seleccionats per a dos llocs d'entre 102 aspirants. Des d'aquesta posició va pilotar la fusió i reflotamiento dels bancs de l'Estat en Argentaria, que va presidir entre 1991 i 1996. Emilio Botín, president del Santander i amb qui va arribar a tenir una relació que va qualificar de «amics de professió», tot i que va acabar-hi defraudat. Botín el va fitxar llavors per al seu grup, en el qual va ocupar posats de rellevància en la primera línia executiva.