Rachid Taha porta la fusió mediterrània a l'Escala

Un públic reduït, però fidel. És el que té programar Rachid Taha la mateixa nit en què la Costa Brava comptava amb una oferta musical d'allò més variada (i mediàtica): de Juliette Binoche a David Bustamante, de Joaquín Achúcarro a Norah Jones. Però el Portalblau de l'Escala va demostrar dissabte que es manté fidel a les seves arrels, la música del Mediterrani, i Taha va delectar el públic amb la seva música de fusió que va des del raï més contemporani fins al rock.

Amb la seva veu trencada, barret el cap i braç en un cabestrell, Taha no es va estar ni de fumar a l'escenari ni d'asseure's cada cop que li va convenir. Com una versió argeliana de Sabina, el músic i activista d'origen berber va fer un repàs d'hora i mitja a l'extensa discografia que han deixat trenta anys de carrera musical.

El cantant va obrir l'actuació amb Zoom sur our, un dels temes del seu darrer disc, Zoom, publicat l'any 2013. A partir d'aquí, Taha, que va estar molt ben acompanyat pel llagut de Hakim Hamadouche, va combinar alguns dels seus temes més recents, com Galbi o Algerian Tango, amb una selecció de les seves cançons més emblemàtiques, com Ya Rayah o Rock The Cabash, per acabar amb Garab i Voilà Voilà. El públic, però, no va fer distincions entre noves i antigues, sinó que les va ballar per igual. Tant era saber-se o no la lletra -cosa pràcticament impossible en els temes que canta en àrab-, sinó que l'important era deixar-se endur amb la música. I Taha i el seu equip, que es van bolcar igual que si estiguessin davant de milers de persones, van convertir la nit de dissabte en una vetllada íntima però, per a molts, inoblidable.